imma

Avui és una nit d'aquelles enigmàtiques, la nit és clara, ja que hi ha una lluna increiblment gran i lluminosa, amb venus sota seu... M'encata sortir a la terrassa i mirar al cel i veure la lluna de març, la última lluna plena abans de la primavera....
Avui he tornat d'Itàlia, i altra vegada m'ha vingut a esperar una de les persones que estimo més, que em cuida em mima, i que jo també estimo cuido i mimo... pot ser hagués disfrutat més el viatge les meravelles que he vist i tot l'art que m'he empassat si hagués vingut ell... París va ser increiblement millor amb ell, MAdrid va ser increiblement millor també amb ell.... la vida en general és increiblement des que està al meu costat... no parlo mai en aquest blog del que ha significat i el que significa per mi en Ferran, pot ser perquè pertany al meu interior, al meu propi jo... no sé, però ara tinc ganes de dir amb veu molt alta que l'estimo, que t'estimo i que pot ser si aquest viatge l'hagués fet al teu costat hagués tingut més sentit, perquè tot el que faig al teu costat té més sentit...
Molt sovint et miro als ulls i em veig dibuixada al teu interior, petiteta , m'encata el tacte del teu rostre mig afeitat, de les teves mans grosses de mecànic... el teu somriure la teva veu.. tot... tot tu...
t'estimo

bona nit imma......

Un altre cop de pràctiques, m'encanta.. l'escola els nens i les nenes... tot!!!
Aquesta tarda aniré a una classe de música... a veure què tal!! i demà em deixen donar una classe a mi... quina ilu!!!!!!! aiiiiiissss
Dissabte tinc reunió de feina.. jeje, altre cop al museu musealitzada.. aquesta vegada però serà en un museu nou, un món per descobrir.. el museu gala - salvador Dalí... el de Púbol... :) hauré d'anar amb uniforme ... vaya tela...

Tot va benne....

Tinc ganes d'escriure un conte que l'altre dia em vaig inventar, ara no tinc temps, però ja l'explicaré... va de fades, i de bruixots bons i dolents... i de naixements de fades petites entremeliades... i d'amor indestructible que és capaç d'aguantar-ho tot.... en fi

Muuuakk

bon dia imma!!!

Avui he anat a veure la meva futura feina, seré una gran vigilant de sala!!!! Visca, visca!! hores i hores dreta sense fer res més que vigilar que la gent no toqui res, i no faci cap disvarat.. això sí, al museu dalí en ple any dalí.. qui pot demanar més???

Visca els llicenciats!! que per vigilar sales servim molt bé!!!

Apa bon dia.....imma

La setmana que vaig passar a Itàlia, es pot dir que pràcticament vaig està tots els dies amb dos nois de la meva classe, de fet només vam anar tres persones de primer, entre aquestes jo, i la resta eren gent de segon i tercer, que no es relacionaven gaire entre ells i nosaltres... molt estrany... jeje, doncs amb aquest parell, ens vam fer molt amics, bé, al haver d'està tantes hores junts, acabes parlant de moltes coses diferents... LA qüestió va arribar quan, vaig descobrir (de fet ja tenia sospites) que ens deien els tres frikis de primer... o el trio frik... no és pas que m'ofengués aquest adjectiu... però em va fer pensar... potser és veritat que féiem un trio inhabitual, perquè els tres som molt diferents.. però potser que es mirn tambe una mica ells... que us asseguro que gaire normals tampoc són.. però bé.. tampoc m'hi vull amoïnar massa...

Al està una setmana fora ara vaig ben desorientada, les classes van continuar, i la majoria del temari encara no el tinc... i amb la setmana d'observació a l'escola encara m'he desorientat més! No sé si he de fer un treball i si n'he de fer dos.. o què és el que haig de fer??
Vaig fer fotos als nens, va ser un fars de riure perquè tots volien sortir en primer pla!! La mestra i jo intentàvem posar pau, però no hi havia manera, són uns nens molt moguts, i al final vaig optar per fer fots gairebé d'amagat!! jeje no les puc publicar, per allò del dret d'imatge dels nens, però ja us asseguro que són precioses!!! :)

Demà haig d'anar cap al museu un altre cop... el dia de les eleccions no va venir gaire ningú, perquè suposo que estaven votant, jo hi volia anar a primera hora, però al final ens vama dormir i hi vaig anar després de tancar el museu. Estic molt contenta perquè no ha guanyat el PP!!! :) podem respirar més tranquils!

M'acaba de fer grrrrrrr la panxona... aniré a dinar!! que sinó... :)

bon dia imma!

floretes, floretes, flors, mosques, mosquits, calor, llum, la primavera toca a la porta, pum pum pum, HOla sóc la primavera!!!!!!! i les fades li obren les portes, i totes es posen a volar per sobre les floretes de tots colors i riuen joioses!!! perquè saben que ha passat un altre any, una altra primavera....... els enamorats podran tornar a suspirar enmig dels parcs plens de flors.... i el cel blau de l'empordà ens tornarà a sorprendre... un altre cop... perquè l'empordà té el cel blau tot l'any.. però en època de primavera és més impactant... és d'un blau intens... que s'intensifica cada vegada més, arribant a la màxima explendor a l'estiu.. però durant la primavera té el blau enigmàtic que tan captiva... i fa sommiar.........................................................

bona nit imma zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz ( no és un somni són les abelles!!!!!!!!!!!)

He pogut anar a veure la peli la noia de la perla!!!!!! Visca visca!! per fi!!!!!
És genial, m'ha encantat!! Sobretot la fotografia, el tractament de la llum, les reproduccions dels quadres de Vermeer... quin treball tan ben aconseguit!!
Estic contenta i us la recomano, si és que encara sou a temps a veure-la, ja que de Girona ja l'han tret de cartellera :P

Bona nit imma!

Ja fa algun temps que llegeixo blogs, o weblogs, o bitacores, o bitacoles, és igual... pot ser fa un parell d'anys o més! El primer que vaig llegir, va ser el de la mer, em va enganxar, i alucinava llegint la vida, i les intimitats d'una persona, i em preguntava com era possible que algú fes una cosa així? després, vaig anar descobrint altres blogs, la meva germana va inaugurar el seu.. i jo era una simple mirona.. i ja està... ni tan sols deixava comentaris enlloc.. fins que un dia, vaig descobrir el blogger, i em vaig fer el que seria el meu primer blog, en castellà,. Tenia unes crisis mentals, ja que com podia escriure coses que em passaven, o simplement que m'interessaven en un altre idioma que no era el meu, o sigui que havia de traduir i per tant "pervertir" d'alguna manera, allò que pretenia ser espontani??? per aquesta raó, vaig inaugurar aquest blog, perquè fos en català, i de moment escriure els dos... però això costa molt, i sóc una mica vaga, i ultimament tampoc tinc temps... i m'he quedat només amb aquest....
Hi ha poca gent que sàpiga que escric xorrades aquí... (vull dir gent que em conegui personalment, bé i que no em coneix tb jejeje) i fins i tot la gent que coneix el blog, no em llegeix, perquè, quin sentit té també, si em poden preguntar les coses directament a mi.. o ... bé.. no sé...

Total que ara sé que una noia des de Dinamarca, o stokolm, o des de Finlandia, em llegeix de tant en tant, i això em fa feliç, merci ja saps qui ets eeh jejejej una antiga companya de pis, de somriures i de dies molt especials !! que aviat tornarà... ejjeje

petons!

bona nit imma!!!

Flipant!! el dissabte vam tenir unes 650 vistes al museu!! tela marinera!! no donva l'abast! em va tocar vigilar la sala del piano, l'habitació de la Gala amb el bany, la biblioteca i la sala dels convidats!!! quin estress!!! a sobre el walki talki no funcionava!! al vespre tenia les cames que em feien un mal!!! i el diumenge va ser més tranquil, però déu ni doret! es veu que l'any dalí dóna per molt!! i més!!!
Avui dilluns no em podia aixecar del llit, jo crec que entre el cansament que porto a sobre, i la primavera que ens deixa a tots una mica trastocadets... em sentia taaaaaaaaaaan xafada que no vegis tu!!! tela marinera!!! Avui no he anat a classe, i no he fet res de bo.. ja m'estic posan al dia que sinó buuufff!!!!!!!!!!
Us deixo el link, per si algú té ganes d'anar al museu dalí, tot i que si jo fos de vosaltres, esperaria que passés l'any dalí, jejeje, perquè tela marinera!!! fundació gala salvador dalí

Bé, l'altre dia em vai deixar de mencionar un dels weblogs més divertits i genials que corren per aquests móns de déu, no és només que sigui el weblog de la meva mare, nono, sinó que és genial pel weblog en si... si teniu temps visiteu-lo el weblog de la RURU , és genial, sobretot perquè no s'està de res, i els colors i els dibuixos són el millor que he vist :).
UN altre blog que no està més de dir, és el del meu nen preció, peixicu preciós, que primer arrufava el nas quan li parlava de weblogs, i ara té el seu propi jejeje visiteu en cogollo és que la gent a vegades sorprèn.. bé a mi ja m'havien sorprès, però cada vegada que llegeixo les seves línies em sorprenen encara més :)
Bé, intentaré fer una mica de feina....

Avui m'ha sorprés una meva companya de treball, la Neus, us poso literalment elñ que ha escrit sobre art i educació.... no sé pas, com completar-ho, ja que està molt bé... i sintetiza molt tot el que podria dir.. m'hauré d'espavilar!
EDUQUEM PER A SER PERSONES EDUQUEM PER A SER PERSONES



El sistema educatiu ha de proporcionar oportunitats educatives a la totalitat de la població per poder donar una total efectivitat al dret de tota persona a l’educació. Establir un sistema educatiu que es caracteritzi per la seva unitat, flexibilitat i interrelacions i faciliti una àmplia gamma de possibilitats d’educació.

L’educació no té que orientar-se cap a la formació d’un futur adult sinó cap a l’infant present, garantitzant la possibilitat de viure la seva infància i de viure-la feliçment. En conseqüència, l’escola no ha de ser una preparació per a la vida, sinó la mateixa vida dels infants.

Dins aquest àmbit podríem incloure el terme “educació emocional” ja que és un concepte que cal tenir molt present en el cicle vital de la persona, des del naixement fins a la seva desaparició. Un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu i que té com a finalitat augmentar el bénestar personal i social.

Per tot això nosaltres hem escollit el tema de Educació i Art i ho hem intentat relacionar perquè creiem que és una de les millors formes de desenvolupament de la persona en el món que l’envolta.

L’art aplicat dins l’àmbit de l’educació permet crear un seguit de tècniques i conceptes pedagògics que els alumnes aniran adquirint per poder potenciar, en ells, les facultats que els capaciten per comunicar i integrar-se a través de múltiples camins a les normes culturals que els són idònies. Aquest tipus d’educació s’ha de realitzar de forma individual i col•lectiva.

Nosaltres pensem que educar a través de les arts és un mètode que ajuda a l’alumne a potenciar la seva sensibilitat, a conèixer el món a través de la realitat que l’envolta, en contacte amb el seu medi físic.

Durant el primer període (0 als 7 anys), el nen es caracteritza per la seva gran obertura al món; sense presentar resistència psíquica admet en el seu interior tot el que li surt al pas, amb confiança il•limitada; viu en mig d’un món en què el bé i el mal es barregen indiscriminadament. Tots els òrgans sensorials es troben oberts per rebre tot el que prové del món que l’envolta. Impulsat per la seva activitat interna, el nen respon imitant. Aprèn tot allò útil o desencertant que integra la convivència humana. És en aquest moment que cal actuar i endinsar-lo en el meravellós món de l’art.

Totes les formes d’expressió artística d’un individu tenen les mateixes arrels: la percepció, la transformació que es produeix interiorment i la necessitat d’exteriorització.

Avui dia, en l’àmbit educatiu encara hi ha la tendència a separar els continguts educatius en diferents apartats i les expressions educatives en matèries aïllades. Però la íntima relació que existeix entre aquestes arts permet expressar experiències pedagògiques que ajuden a la percepció, a la creació i a la integració de valors.

En aquest tipus d’educació artística, l’usuari de l’art no necessita posseir grans aptituds per beneficiar-se dels aprenentatges pel que fa a valors que experimentarà: aquests s’aniran integrant d’una forma inconscient i involuntària. Aquesta integració els ajudarà a poder-se comprendre, relacionar-se i comunicar-se de manera satisfactòria amb el món que els envolta.


no puc pas afegir res......

Bona tarda imma!!!!

Mai he explicat el perquè de tirurits, i menys de tirurits farcits... potser no fa falta que ho expliqui... però de cop i volta me n'han entrat ganes... ara em podria inventar una història fantàstica buscant orígens màgics a aquesta paraula... però no ho faré :P jeje tinc massa son per començar a pensar, si normalment em fa mandra quan estic mig adormida com ara encara en tinc més! Nyyyyam estic menjant un trosset de pastís d'aquell que anuncien que només posant la pasta dins un bol i després al forn es fa, i és realment boníissiiim!!!
Bé dons, ara farà uns quatre o cinc anys, no recordo bé, quan encara estava estudiant història de l'art, em vaig fer molt amb una noia de Camprodón, ens ho passàvem molt bé juntes, i amb les altres noies, de fet vaig passar els moments més feliços de la carrera, fins que es van acabar... Doncs aquesta noia, sempre jugava a inventar-se paraules, un fars de riure, i una de les paraules que va posar de moda, va ser TIRURiT.. d'aquí en van derivar d'altres, tirurita (nick que utilitzo habitualment...) tirurits farcits... jeje i d'altres... tot era tirurits, vam arribar a perdre vocabulari i tot! Si teníem gana dèiem, ostres tinc la panxa tirurítica.... quan vèiem passar un noi guapo dèiem, ostres aquest és molt tirurit en canvi el del costat no és gaire tirurit... jejeje era tot una altra època... tot i que a mi em van quedar gravats.. sobretot al fer servir Tirurita de nick... i no sé, sempre m'ha fascinat el so de tirurits farcits si ho pronuncies molt ràpid! ja sé que sembla una tonteria... però... se'n fan tantes de tonteries a la vida!!

Bona nit tirurita imma!!!

Pd: per cert he anat a veure Peter Pan... sempre poro amb pelis com aquesta... perquè recordo que jo tampoc volia crèixer.. però tothom sap que de nen que no creix només n'hi ha un i aquest és ell, Peter Pan.. snif snif.. condemnats a fer-nos grans....

Ara questa noia i jo gairebé mai parlem... han passat coses, coses que no tinc ganes de parlar.. però tot i això, quan somio amb tirurits... recordo... que algún dia vaig ser la Tirurita... i encara tinc alguna cosa de tirurita!!!

Realment avui quan he intentat aixecar-me del llit, no he pogut!! estava cansadíssima! ahir vaig anar a dormir molt tard, mirant miss espanya.. si si, vaig arribar al pis,i em vaig trobar a dos dels meus companys de pis fent una porra per a veure qui guanyava el concurs de miss espanya, bastant patètic però cert, i jo m'hi vaig enganxar. A mi m'agraden molt les dones, trobo que la dona té un cos bonic, i m'agrada mirar i observar, però, realment les noies que surten cada any a miss espanya, no m'agraden, potser perquè les maquillen exessivament, o no sé, però les trobo totes iguals i sense cap interès, almenys per mi, tot i que en teoria és la noia que representa el sublim de la bellesa espanyola... bé entre gustos... El pitjor potser, és mister espanya, ho vaig veure l'any passat, només un trosset, i vaig quedar més que farta... qui pot considerar guapos aquells kens arrepentits amb dents profidents i rialla més falça que l'aznar? no sé.. encara no entenc ocm han pogut estereotipar la bellesa, com han gosat reduïr la bellesa a unes mides, unes mides inqüestionables (o no) que tothom hauria de tenir i seguir... com han pogut fer degenerar tant, un concepte tan ampli tan increiblement subjectiu com és la bellesa... per què? no ho sé...
Hauríem de trencar, reivindicar la puresa de la bellesa en si, de la idea general de bellesa no les fan les mides...

bona tarda imma!!

Ultimament agafo molt el tren... no és que em desagradi, de fet m'agrada més que haver d'agafar la sarfa, l'autobús que conecta la costa brava amb la resta del món que sempre arriba mitja hora tard o més ....
Bé doncs, havia d'agafar el tren i baixar a flaçà, de figueres a flaçà només hi ha una parada un quart d'hora.. i m'he despistat i he arribat fins a Girona... he hagut de baixar a Girona agafar un altre tren i tornar a recular.. tot això sense pagar bitllet cap cop! jeje, ais... kins dies de bojos que porto!! no sé pas si faré res de bo!

el cas és que al tren he coincidit amb la Judit, una noia que havia anat amb mi a l'institut, i m'ha dit que viu amb el seu xicot des de fa un temps a Flaçà... i l'he envejat una miqueta, només una miqueta... fa temps que penso en aanr a vire amb el meu peixicu, però sempre a última hora no ho fem... però suposo que d'aquest any no passa! aiss en tinc moltes ganes, la vida és difícil, tot és molt car´... però ho hem d'intentar, perquè crec que no conèixes a una persona, fins que no vius amb ella... d'altre manera només la coneixes parcialment, has de viure el dia dia...

bé, aniré a mimir, tinc soneeeeta!!!

Per cert demà estrenaré l'uniforme.. vaig escriure un post explicant les peripècies del meu uniforme, però al final no el vaig publicar, ja que estava massa enrabiada... només dir que van haver de trucar a la fàbrica si hi havia talles mega grans!! us podeu imaginar a mi dins un emprovador provant totes les talles i que cap m'anés bé??? em vaig sentir com una vaca burra... jeje però ja està, ara ja tinc uniforme i ja semblo una conductora d'autobús juvilada jejejeje apa somi doncs!! demà a Can dalí s'ha dit!!

bona niiiiiiit, imma!!!!!