retrobaments
Després de molts dies sense veure les meves amigues del poble, ahir van decidir venir a fer-me una visita a la meva actual ciutat. Com de costum, vaig arribar tard, i elles encara més... tants anys i en això encara no han millorat. Va, decidir anar a menjar un suís, i xerrar de les nostres vides, i com que feia un segle i mig que no ens vèiem, vam està assegudes al mateix bar des de les cinc de la tarda fins les 9 del vespre. És curiós els com vam repassar els anys que hem passat juntes, des que ens vam conèixer fins ara, hem canviat molt, però en el fons continuem siguen les mateixes. Una de les coses que em van cridar més l'atenció va ser quan em van dir que la que havia canviat més era jo, que elles creien que la "noia" esbojarrada de COU mai arribaria a ser una noia centrada i responsable. Les paraules em van afectar moltíssim, ja no sóc l'Imma esbojarrada de sempre, qui sóc ara? i el més important com sóc? .... no ho sé... feia tems que no m'autoanalitzava, i fent servir de mirall reflectant les meves amigues " de tota la vida" encara m'ha confós més.
A part d'això, quedar amb persones que et coneixen des de l'adolescència, i que comparteixes altres coneixences adolescents, també porta a converses de pur safareig, i així és com me n'he assaventat de les noies que havien estudiat amb mi a l'institut que ja estan casades, i embarassades... el temps passa per tothom...
i també vam recordar, aquells per qui ja no passa el temps, que malhauradament són masses.. i em segueixo preguntant, com un dia una persona em va preguntar: imma per què passen aquestes coses? per què a nosaltres? i per què ara?..
i jo no vaig saber què respondre, i ara tampoc...
Sempre et recordaré ballant, i somrient... eternament...
bona nit
imma
A part d'això, quedar amb persones que et coneixen des de l'adolescència, i que comparteixes altres coneixences adolescents, també porta a converses de pur safareig, i així és com me n'he assaventat de les noies que havien estudiat amb mi a l'institut que ja estan casades, i embarassades... el temps passa per tothom...
i també vam recordar, aquells per qui ja no passa el temps, que malhauradament són masses.. i em segueixo preguntant, com un dia una persona em va preguntar: imma per què passen aquestes coses? per què a nosaltres? i per què ara?..
i jo no vaig saber què respondre, i ara tampoc...
Sempre et recordaré ballant, i somrient... eternament...
bona nit
imma
1 comentario
ruru -
he dit ,, petons