poca cosa per ser feliç
vaig treballar dissabte i diumenge, es nota molt que aquest any ja no és l'any dalí, els matins venen molts grups, però a la tarda s'està tranquilet. M'agrada està a la zona de llevant, al costat de l'eixida, és la part més fàcil de vigilar, tan sols has de controlar que no toquin la taula, i ja està, no tens tanta responsabilitat com a la part de ponent que és on hi ha l'habitació, el piano i un llarg etcètera.. a més, al poder sortir a l'eixida pots transportar-te mentalment observant el paisatge empordanès.. de tan en tan surto, i miro aquells camps que encara són verds, amb el cel blau ...
la llum de l'empordà és impressinant, cada estació de l'any té les seves característiques especials, però potser la que m'agrada més és la llum de la primavera, una llum nítida, clara, que ho envolta tot. Quan vaig conduint de girona a púbol, normalment si tinc temps em desvio pels camins del voltant per poder passar a través dels camps, veure els pagesos, els arbres, la verdor, les roselles, la ginesta... i m'alegro tan d'haver nascut i d'haver format part d'aquestes contrades, em sento tan a prop d'aquesta terra... tan lligada... mira que girona està a prop, que només trigo 20 minuts en cotxe.. però.. tot i així, sovint sento nostàlgia....
bona nit
imma
ps: no penso dir res, estic indignada, si volen treure història de l'art coma carrera universitària, doncs que la treguin cony!!! després podran dir amb raó, que a sobre d'estudiar una carrera sense futur, vaig estudiar una carrera que ni tan sols existeix.... apa doncs, aquí ho teniu, esteu contents???
no penso lluitar, he gastat massa temps.... i mai hem sigut escoltats.... de moment només em resigno...
la llum de l'empordà és impressinant, cada estació de l'any té les seves característiques especials, però potser la que m'agrada més és la llum de la primavera, una llum nítida, clara, que ho envolta tot. Quan vaig conduint de girona a púbol, normalment si tinc temps em desvio pels camins del voltant per poder passar a través dels camps, veure els pagesos, els arbres, la verdor, les roselles, la ginesta... i m'alegro tan d'haver nascut i d'haver format part d'aquestes contrades, em sento tan a prop d'aquesta terra... tan lligada... mira que girona està a prop, que només trigo 20 minuts en cotxe.. però.. tot i així, sovint sento nostàlgia....
bona nit
imma
ps: no penso dir res, estic indignada, si volen treure història de l'art coma carrera universitària, doncs que la treguin cony!!! després podran dir amb raó, que a sobre d'estudiar una carrera sense futur, vaig estudiar una carrera que ni tan sols existeix.... apa doncs, aquí ho teniu, esteu contents???
no penso lluitar, he gastat massa temps.... i mai hem sigut escoltats.... de moment només em resigno...
9 comentarios
imma -
Senkreu -
Au, salut!
giorgio grappa -
M'agrada el teu dip. Ànim! I... quina enveja de treball!
imma -
El Pensador -
Jun -
Puc fer una petició? puc puc puc puc?
Que en el nou blog la Janis tingui una secció!! XD
em pixo de riure amb els seus posts!
imma -
imma -
El Pensador -