fredII

28 de enero de 2005 - 00:05

ara ja no fa vent, però el fred s'ha tornat un element persistent en la vida quotidiana gironina.. això sí que és hivern, i tot el demés són tonteries! de fet no sé qui ja va dir, que si fa fred a l'hivern és perquè la primavera ens agradi més... i suposo que aquest mateix exemple el podem aplicar a ple mes d'agost quan fa aquella calor terriblement insuportable! de fet, crec que sempre ens queixem, si fa fred, perquè fa fred, si fa calor, perquè fa calor, la qüestió és queixar-se i no conformar-se en res, així som, no cal trencar-si les banbyes.. si en tens és clar!

avui he baixat la catedral per les escales magestuoses romàntiques-barroques, de pressa intentant respirar pel nas per escalfar l'aire gelat (inútilment), i després d'haver baixat els 90 esglaons, me n'he adonat de la manera com els he baixat: un peu rere l'altre, com si baixés els 90 esglaons que hi han en el meu bloc de pisos sense ascensor, d'una manera banal, sense donar cap tipus d'importància a allò que feia.. però el cas és, que quan estava a mig baixar, m'he aturat, i he escoltat el silenci, el pes de la història de l'art i el pes del sublim s'ha apoderat de mi, m'he girat, i allà estava ella il·luminada, i em clamava en silenci, em demanava que la mirés, jo sola. en aquell moment la catedral era meva, i ella ho volia, volia que em girés, i respirés fort, que la fred em passés i que les hores, els minuts, els segons dels segles s'aturessin... ella i jo... i el fred...

després he continuat caminant, força aball... guardan la imatge dins meu i el secret de la meva possessió...

és meva.. i no és la primera vegada :)

bona nit immma

fredII

2 comentarios