Blogia
imma

amistats

una vegada una persona em va dir que les amistats s'han de cuidar, mirar de no perdre-les... en aquella època, vaig engegar a dida la persona en qüestió, les suposades amistats que tenia la majoria m'havien deixat de banda, per tant passava una època de bastant solitud... caminava sola pels carrers de Girona, anava a classe sola i m'asseia a davant de tot per poder sortir ràpid... tenia una decepció tan gran, que no volia saber res de ningú... sort en vaig tenir del meu cosí fashion i de'n fer, perquè sinó... què? res...
Sempre he sigut una persona molt sociable, no em costa parlar amb la gent, relacionar-me, no, però aquells dies vaig descobrir, que considerava amics a massa gent, i realment els amics, ja sé que és molt tòpic, però a la vegada és cert, són molt pocs, ara mateix crec que els podria contar amb els dits de la mà i encara em sobreria.. són pocs, però crec que són reals, genials, o sigui com jo :)

bon dia

imma

pd: sí, sí, sí!! ja sé que hauria de ser a classe d'educació física!! aaaaah quin pal

7 comentarios

imma -

carai, kina casualitat

Manel -

Les amistats a vegades maten...
Es el pitjor...
(Quin amim, que tinc avui....)
Ups!

cogollo -

sisi. fins i tot diuen que val mes estar sol que mal acompanyat; millor engegar a cagar a aquells capsigranys que et fan la vida impossible.

Malicia Maravillas -

Bones! Per absoluta casualitat he anat a parar al teu blog. Imagina't, estic a Madrid i connecto amb la teva vida...després de tant de temps. Un peto ben gros, Ranochicha. Emma

imma -

.... jo tampoc en tinc ni idea...

El Pensador -

Consti que no en tinc ni fava, del perquè ha sortit per duplicat.

El Pensador -

Fa pocs dies, en el DIP Banys de Luxúria, l'avia de l'Uruviel li deia, tot referint-se als amics: més val poquets i ben avinguts.