Blogia
imma

ara

M'ha vingut al cap els meus estius passats, quan recordo, que em passava tots els dies amb una samarreta de l'àcid house gegant i ja està, anant amb bicicleta per la plaça del castell de la Bisbal, esperant solament que l'estiu passés.... que les hores passessin... La meva mare ens vigilava des de la botiga plena de coses... a la rebotiga ja no hi anaven perquè feia calor, i la Pesseta I bordava a les motos sense parar....
No m'importava el que passaria més tard, ni tan sols patia per exàmens, ni per res... quan la samarreta de l'àcid house s'embrutia, em posava la samarreta de'n Bart Simpson.... o simplement qualsevol samarreta......
Bé ara només tinc manies, només penso en el demà, pateixo per tonteries... total per continuar sent , el que sóc una nena amb samarreta de l'àcid house amb bicicleta per La bisbal... no, no crec que estigui gaire lluny d'ella...

Bona tarda imma...................

8 comentarios

imma -

si manel tens raó a la merda el patiment!!!!!!!
Mon, me gustaría saber escribir más en castellano para que me pudieses leer :(
Ostres peronella quan temps guapa!!
ruru mami guapa, tu sempre tant positva t'estimo!!
quique hola!! grácies per comentar, i gràcies per dir que t'han agradat els meus posts :)
mary guapa, ens veiem aquesta tarda!!jeje
turandot, si encara guardes la samarreta aqueslla ens la podem posar juntes algun dia ejejeje ;)

Turandot -

Eiii jo tb en tenia una de samarreta aixi!!!
Quina llàstima fer-se gran, de vegades veig la meva cosina petita, i em fa una enveja... i pensar que ella sols vol fer-se gran... llei de vida
Una abraçada, i anima't preciosa, que els darrers posts... són una mica tristonets :(

Mary -

Hola floreta, l'unic q et puc dir es que no canviis mai que no perdis mai aquesta il.lusió que tenies per nomès veure pasar el temps ja vindrà el moment de preocupar-se per les coses "dels grans" no perdis mai aquesta cosa q et fa ser com una nena no deixis morir la nena q hi ha dintre teu amb samerreta d'acid house... sigues feliç i disfruta el que hagi de venir vindrà el que no... es quedarà al camí...
Petonets!!!!!

quique-elborde- -

Me gustan mucho tus reflexiones en voz alta, volveré por aquí a menudo, no posteo en catalán, aúnque es mi idioma- porque cometo muchas faltas de ortografía, ah! y viva verano azul, los pica-pica,las batallas de globos y las tardes eternas. besos

ruru -

tampoc serveix de massa, preocuparse,, experiencia .. jajaja qui la vol ?? ningu ,, pero les cosas te pasen , i aprens , o no aprens ,.. no se, pero ... no cal preocuparse tant ,, tot surt com vol ..i a la fi nomes cal preocuparse de cosas pero molt pocas,, las de veritat ,, lo demes ,, esta alla per tocar el vora viu ,,, si nens creieu , una velleta q li ha passat de tot , i encara malgrat tot ,,, te ganes de riure, i de pintar la vida de colors , total .... cada dia surt el sol . no ?? apa nena no pensis tant i disfruta lo q la vida te doni, i sempre pots portar una samareta d'aquellas , l'armai n'esta ple , jejej petons

peronella -

No oblidis mai de posar-te la samarreta de l'acid house, sempre va bé conservar aquest esperit...les coses es veuen diferents. Si deixem la samarreta comencem a preocupar-nos pel futur, per les responsabilitats...i deixem de somiar...i de jugar...

Mon -

ayyy imma, quiero devolverte la visita pero me temo que no puedo decir nada!!! no entiendo más que el español y el inglés.
veo que tenemos enlaces en común... por algo será.
besosss

Manel -

A la merda el patiment...
Vixca la samarreta...