Blogia
imma

diagnosi

diagnosi corre d'un costat a l'altre, amb el somriure d'orella a orella, en Pedro té 3 anys, porta una bata de quadres vermells i blancs, ha començat aquest any P3 i s'ha adaptat molt bé a la classe, amb els altres companys, amb les mestres, és rialler, simpàtic, juganer. Li agrada embrutar-se les mans amb la sorra del pati, pintar amb les pintures de dits, cantar cançons... i sobretot és feliç... me'l miro somric, vaig cap a l'aula de professors... i comento :
- Quin nen més macu!
- Qui? en Pedro?
- No sé com es diu, el nen que està davant el menjador esperant el seu torn...
- Ui, aquest, no en farem pas res, el van diagnosticar, és deficient, no sé pas quin grau de deficiència té, però déu n'hi doret! ara no recordo el nom... bé, res que no en farem pas de res, de moment el deixem riure.. je je je
- Ah...
- Si mira les coses cón així...

_ ...............................................................................................

Conclusió PER QUÈ COLLONS SE M'HA ACUDIT COMENTAR!!!

MERDA

bona nit imma

7 comentarios

Oranx -

Nena molt be sembles una mestraaaaaaaaaaa

emma -

o.O

Glory -

No en farem res? De moment el seu somriure és el que t'ha fet escriure aquest post, no el d'un altre. No en farem res d'aquest professor que sentencia!

imma -

per sort, no he conegut gaires mestres que pensis així, tot iq ue si te'n trobes un ja et marca per sempre...

osiris -

no farem un gilipolles d'ell com a aquest profesor...

adult_ero -

ostia...que fort...què vol dir no en farem res??? no en farem u n arquitecte? no en farem un llicenciat en exactes? no en farem croquetes?????? i després diuen que la canalla es cruel...deu n'hi do amb els adults...

Estranya -

Els nens deficients es fan estimar. Molt. Potser fins i tot més que els altres.

Encara que no ho sembli, tenen molts sentiments, i s'adonen de les coses (més del que ens pensem).

Tinc un veí deficient. Es fa estimar molt. Però els altres nens li diuen tonto. I quan algun nen li diu, hauries de veure la cara trista que posa. No he vist mai cap nen de la seva edat tan trist o content per alguna cosa com ell.