Un dia
Ahir vaig anar a la Pera, a veure el meu pare i a la Marina, la meva germana que té 7 anyets! com que no m veu massa sovint (un cop per setmana) quan hi vaig la s'esvera molt, i fa moltes tonteries :) ahir, estava avorrida ja que els seus dibuixos preferits els havien tret per posar bàsquet (crec que jugava el barça, ve ni idea :P)
Ara estava mirant les noves sèries manga que fan per la tele, al 3xl.net, jeje, la marina sempre em parla dels yuyu hakusho, els vam esta mirant un dia i és una mena de còpiua de bola de drac Z. no sé... crec que al viure el boom de bola de drac i bola de drac Z ( que em vaig fer fan incondicional amb episodis de les dues sères gravats i jo que sé què més!) a partir d'aquí... les altres sèries de l'estil, no m'agrade.. Bé, no és que sigui una fan del maga i l'anime i aquestes coses, què va! no hi entenc pas ben bé res..
Després em va explicar que tornen a fer l'Abella Maia!! ( no la Abeja Maia no!!! l'abella en català!!) em va cantar la cançoneta traduida de l'abella... Què passa? hi ha crisi de creativitat fins i tot pel que fa als dibuixos animats??? és per flipar!!!^__^
yuyu hakusho
Poso un link que he trobat entrant a la meravellosa web de 3xl.net ^___^
A vegades miro la MArina i penso com era jo de petita, recordo els dies que passava a Calonge a casa dels avis de part de pare, com l'àvia Catalina m'explicava contes... em vaig crear un univers de fantasia, els nans (enananitos) que vivien a la caseta del pastor, la pineda on jugava a fet i amagar, les flors de mil colors del meu avi... els rosers inacabables.... fa molt que no vaig a Calonge com deu està tot?? molt diferent suposo... o pot ser el temps allà s'ha aturat i resta tot igual? pot ser algun dia hi aniré, altre cop i de cop i volta traspassaré la barrera imaginària del temps i tornaré a ser l'imma petita i entremeliada de sempre....
Per què estic nostàlgica? pot ser abans no em passava tant de pensar com era abans... o pot ser sí i no ho recordo... Crec que vaig començar a pensar amb el passat (s'entèn pensar amb el passat amb conciència que és una cosa passada, o sigui pensar en el passat amb el "pes del passat") al acabar COU, ja que sabia que molta gent no la tornaria a veure, o si més no, no la tornaria a veure en les circumstàncies d'aquells moments... tots asolescents amb ganes d'experimentar amb el nostre futur, neguitosos de noves coses... amb la presència d'un futur incert i etern... Recordo que a primer de carrera ( de la primera s'entèn :P quan tenia 18 anyets) tenia moltes ganes de conèixer a gent nova, tenia la sensació que tota aquella gent que havia conegut fins aleshores era per casualitat de la vida, perquè havíem nascut al mateix poble i per nassos ens havíem de conèixer, no havíem escollit conèixe'ns... bé no sé com explicar-ho, érem gent amb interessos molt diferents però que per ser del mateix poble havíem coincidit en les mateixes aules... A la universitat això no passaria, seria gent que tindria més o menys els meus interessos, i pot ser serien millors que els que havia conegut... no sé fins a quin punt va ser veritat... Recordo un primer any molt exitant, cada dia gent nova, gent genial, festes genials... ganes d'aconseguir llibertat... i a segon ja vaig tenir pis, tenia sempre ganes de tenir el pis ple de gent, gent que era molt important per a mi, només amb un any s'havien fet tant importants o més que persones que coneixia de gairebé tota la vida! És curiós.... tercer, va ser tot molt diferent, els últims mesos es va pressipitar tot, i van caure ídols... quart, sobretot el primer semestre, era una ànima en pena... a Girona no tenia pràcticament ningú... em sentia sola, i pot ser co una mena de nena dolenta que ha fet les coses malament... vaig sentir aquella frase interiror nullCom poden canviar les coses amb un any!!!! crec que em va anar bé, em vaig descobrir a mi mateixa, aquelles parts de mi que no coneixia, aprendre està sola, va ser important per la formació del meu jo interior... M'ho vaig passar malament però em va servir per el futur.... VAig anar després a ginebra, i al principi encara estava tristoia, però sempre hi han anglets pel món, i un angelet que no he vist mai més em va fer tornar a riure i ser la boja de sepre :) Sí, sempre he pensat que si no hagués sigut per l'Alexis (amic de la Fanny que la va venir a veure) pot ser m'hagués costat més tornar a renèixer com l'au Fènix!!!! L'Alexis no va fer res més, que fer-me riure... simplement això... no sé com.. però portava una temporada d'imma apagada i moixa... a més tan lluny de la tramuntana... Després vaig conèixer a la rous i en xevi a la Fundació... i començava una nova etapa... Vaig anar a vire amb la Rous, vaig acabar història de l'art, vaig decidir que l'any següent estudiaria magisteri musical (que de fet era el que volia estudiar des del principi) i no sé, fins ara... Encara continuo vivint amb la Rous... i emocionalment estic estable, i anímicamnet crec que també... i no sé perquè de cop i volta he tingut la necessitat de fotre tot aquest rotllo... :O
Ara estava mirant les noves sèries manga que fan per la tele, al 3xl.net, jeje, la marina sempre em parla dels yuyu hakusho, els vam esta mirant un dia i és una mena de còpiua de bola de drac Z. no sé... crec que al viure el boom de bola de drac i bola de drac Z ( que em vaig fer fan incondicional amb episodis de les dues sères gravats i jo que sé què més!) a partir d'aquí... les altres sèries de l'estil, no m'agrade.. Bé, no és que sigui una fan del maga i l'anime i aquestes coses, què va! no hi entenc pas ben bé res..
Després em va explicar que tornen a fer l'Abella Maia!! ( no la Abeja Maia no!!! l'abella en català!!) em va cantar la cançoneta traduida de l'abella... Què passa? hi ha crisi de creativitat fins i tot pel que fa als dibuixos animats??? és per flipar!!!^__^
yuyu hakusho
Poso un link que he trobat entrant a la meravellosa web de 3xl.net ^___^
A vegades miro la MArina i penso com era jo de petita, recordo els dies que passava a Calonge a casa dels avis de part de pare, com l'àvia Catalina m'explicava contes... em vaig crear un univers de fantasia, els nans (enananitos) que vivien a la caseta del pastor, la pineda on jugava a fet i amagar, les flors de mil colors del meu avi... els rosers inacabables.... fa molt que no vaig a Calonge com deu està tot?? molt diferent suposo... o pot ser el temps allà s'ha aturat i resta tot igual? pot ser algun dia hi aniré, altre cop i de cop i volta traspassaré la barrera imaginària del temps i tornaré a ser l'imma petita i entremeliada de sempre....
Per què estic nostàlgica? pot ser abans no em passava tant de pensar com era abans... o pot ser sí i no ho recordo... Crec que vaig començar a pensar amb el passat (s'entèn pensar amb el passat amb conciència que és una cosa passada, o sigui pensar en el passat amb el "pes del passat") al acabar COU, ja que sabia que molta gent no la tornaria a veure, o si més no, no la tornaria a veure en les circumstàncies d'aquells moments... tots asolescents amb ganes d'experimentar amb el nostre futur, neguitosos de noves coses... amb la presència d'un futur incert i etern... Recordo que a primer de carrera ( de la primera s'entèn :P quan tenia 18 anyets) tenia moltes ganes de conèixer a gent nova, tenia la sensació que tota aquella gent que havia conegut fins aleshores era per casualitat de la vida, perquè havíem nascut al mateix poble i per nassos ens havíem de conèixer, no havíem escollit conèixe'ns... bé no sé com explicar-ho, érem gent amb interessos molt diferents però que per ser del mateix poble havíem coincidit en les mateixes aules... A la universitat això no passaria, seria gent que tindria més o menys els meus interessos, i pot ser serien millors que els que havia conegut... no sé fins a quin punt va ser veritat... Recordo un primer any molt exitant, cada dia gent nova, gent genial, festes genials... ganes d'aconseguir llibertat... i a segon ja vaig tenir pis, tenia sempre ganes de tenir el pis ple de gent, gent que era molt important per a mi, només amb un any s'havien fet tant importants o més que persones que coneixia de gairebé tota la vida! És curiós.... tercer, va ser tot molt diferent, els últims mesos es va pressipitar tot, i van caure ídols... quart, sobretot el primer semestre, era una ànima en pena... a Girona no tenia pràcticament ningú... em sentia sola, i pot ser co una mena de nena dolenta que ha fet les coses malament... vaig sentir aquella frase interiror nullCom poden canviar les coses amb un any!!!! crec que em va anar bé, em vaig descobrir a mi mateixa, aquelles parts de mi que no coneixia, aprendre està sola, va ser important per la formació del meu jo interior... M'ho vaig passar malament però em va servir per el futur.... VAig anar després a ginebra, i al principi encara estava tristoia, però sempre hi han anglets pel món, i un angelet que no he vist mai més em va fer tornar a riure i ser la boja de sepre :) Sí, sempre he pensat que si no hagués sigut per l'Alexis (amic de la Fanny que la va venir a veure) pot ser m'hagués costat més tornar a renèixer com l'au Fènix!!!! L'Alexis no va fer res més, que fer-me riure... simplement això... no sé com.. però portava una temporada d'imma apagada i moixa... a més tan lluny de la tramuntana... Després vaig conèixer a la rous i en xevi a la Fundació... i començava una nova etapa... Vaig anar a vire amb la Rous, vaig acabar història de l'art, vaig decidir que l'any següent estudiaria magisteri musical (que de fet era el que volia estudiar des del principi) i no sé, fins ara... Encara continuo vivint amb la Rous... i emocionalment estic estable, i anímicamnet crec que també... i no sé perquè de cop i volta he tingut la necessitat de fotre tot aquest rotllo... :O
0 comentarios