Blogia
imma

Pilotes

Segur que tothom ha conegut pilotes a la seva vida, aquella persona repel·lent que es fa el simpàtic amb tu només per aconseguir alguna cosa i sempre que pot te la fot pel darrera.... si e stracta de companys de feina normalment el piloteig va dirigit directament al cap ( o "jefe") i normalment (almenys els meus casos) el jefe cau de quatre grapes i de la nit al dia es fan amics, confidents... això sí, sempre en contre dels altres treballadors de l'empresa...
El meu cas, comença a ser una mica sonat, tot va ser el primer dia de feina, que el pilota (l'anomenarem X) i jo vam haver d'anar una mica més aviat per fer una "reunió- xerrada" amb el cap de personal, el qual ens havia d'explicar com funcionava tot. Després d'explicar-nos quatre coses, el que va fer va ser preguntar-nos en quin idioma volíem la guia per anar entrenant-nos per fer les visites, jo amb cara de Què dius!!? li vaig dir que en català, i el senyor X va fer un somriure malèvol, i amb un cert filing amb el capd e personal i va demanar la guia amb anglès.. per començar a preparar-se... en aquell moment em vaig sentir com una rata de clavaguera, tonta i inútil... petita petita... els somriures còmplices van continuar... i en aquells moments no entenia res... cosa que després vaig analitzar, el capullo X, no només era (i és) un pilota integral, sinó que a més era (i és) un enxufat gegantí!!!!!
Han anat passant els dies, i he pogut comprovar, com és el seu modus operandi... tampoc és fàcil ser un pilota... tot comença amb somriures i brometes a les "jefessilles" (el museu tenim una encarregada subnormal,i una subencarregada doblement subnormal), i sobretot tractar malament a la resta de personal... increible...
Sí, avui estic una mica emprenyada, amb el senyor X, amb la jefessilla, i amb la merda de museu, i l'aire resclosit i asquerós que s'hi respira... tan poca gent i tan mal avinguda.... el senyor X que a sobre de ser pilota horrible, és un incompatent i pesat, que arriba tard cada dia... i una servidora, perquè avui al matí he arribat 4 minuts tard, perquè plovia a saco!!!! m'han avisat que sempre arribo tard!!!!!!!!!! m'hauran confós??? no s'hi pot parlar, perquè sempre té la raó ella, sempre sempre... amb una persona així, que a sobre no sap ni quants llums hi ha al jardí i porta més de quatre anys, suposadament d'encarregada....
Avui és un d'aquells dies que l'estòmac se'm cargola de ràbia, una sensació que feia molt que no tneia, una sensació, odiosa, una menjada d'olla constant, pensant en el que hauria pogut dir, en les respostes brillants que hagués pogut tenir... pensant en la inutilitat de les meves paraules davant d'una ment tan curta i idiota com la d'ells...

intetaré relaxar-me.

bona tarda (o no) imma

1 comentario

jord -

En estos casos, yo siempre creo en el valor terapéutico de un zapatillazo en la cara de repente.

La cara que se le queda al sujeto es para enmarcarla (si le cascas una foto en ese momento redondeas) y aunque después pueden haber represalias, lo que te ríes vale la pena.

Pruébalo! Pregúnteme cómo!