Blogia
imma

tonteries

On són les estrelles que un dia vam penjar tu i jo emma? sota una capa gruixuda i gruixuda de pintura!!! jeje, com vam riure, i quina il·lusió que ens feia tenir la nostra constel·lació particular. I després les pegatines fluorescents per saber sempre on eren els interruptors, aquestes encara hi són: a l'interruptor de l'entrada de l'habitació, i també en els de sobre els dos capçals del llit.
Aquesta nit, bé, ara fa uns minuts, he plorat pensant en aquells dies, i també he plorat al pensar que potser trigaríem molt a tornar a dormir l'una al costat de l'altra a l'habitació.. sí, ja sé que hauria d'està prohibit plorar per aquestes coses, ja ho sé, però, ostres a vegades se'm fa tan difícil fer-me gran, que tot canvii que els papes se'n vagin a La Molina, que tu marxis a barcelona, que les coses siguin cada vegada més "de grans".
sí ja sé que potser només és una etapa, ja ho sé que potser estic en plena síndrome premenstrual, sí ja ho sé tot això, però igualment em sento petita, atrapada no sé, potser no és així ben bé com em sento, no sabria com explicar-ho, avui no sé com explicar res.
Encara deuen ser-hi oi les estrelles sota la capa de pintura? sí, segur que sí :)
bona nit imma

2 comentarios

Turandot -

Snifs... jo tb dec estar en etapa pre menstrual, però m'ha semblat preciós... aisss
Una besada tirurita

chill -

A veces las etapas de solitud van bien para reflexinar, pero no se te tiene que venir el mundo abajo.
Un beso