Blogia
imma

COCOLLONA

COCOLLONA aquesta és una versió "oficial" de la llegenda de la cocollona que resumint molt ràpidament:
- un convent de monges, que no practicaven les devocions, sinó que les molt berres tenien una vida de disbauixa.. menys una novícia que era molt i molt devota, i culpava a les altres monges de no ser-ho tant.. fins que un dia la "Superiora" la va tancar en una cova a la riba esquerra de l'Onyar, fins que va anar passant el temps, i per culpa de la humitat es va convertir en un cocodril, però tot i convertir-se en un animal tan lleig, com que era tan devota i pura, li van sortir unes ales de mil colors de papallona... quan va morir, el seu fantasma va restar al lloc on va ser tancada: entre l'actual pont de pedra, i el pont de les peixateries velles... i si un dia passegeu per aquell indret, podreu veure enmig de la boira la cocollona... que s'esvaeix amb els primers raigs de sol...

però per una estranya raó, la història va canviant a mesura que es va transmeten de boca en boca, i a resultes d'anar a esmorzar cada dia a un bar de Girona que es diu La cocollona, a mi em van explicar una versió molt diferent, més romanticona, però igual de trista... la qual no la trobo redactada en cap recull de llegendes... per aquesta raó, només em queda el record i a més, segurament, modificat per la meva pròpia imaginació:


Hi havia una vegada, una novícia, que un dia de primavera es va enamorar perdudament d'un noi gironí...va aconseguir arribar al cor d'aquell jovenet, i de tant en tant es veien d'amagats.
Quedaven a la riba esquerra del riu Onyar, entre el pont de pedra i les peixateries velles... fins que un dia els van delatar, i la monja Superiora, va tancar a la pobre novícia enamorada en una cova just a la riba esquerra del riu Onyar, molt a prop d'on quedava amb el seu amant... la novícia estava tan trista, que cada nit plorava i plorava, i de tant plorar, es va anar convertint en un cocodril. Però la força de l'amor, va fer que no fos un cocodril lleig i fastigós, sinó que a més li sortiren unes boniques ales de papallona! un cop morta, el seu fantasma nedava i volava per sobre l'Onyar, fent-se visible totes matinades. Si una parella d'enamorats aconsegueixen veure la cocollona nedant desconsolada pel riu Onyar, el seu amor serà etern, com l'amor de la novícia i el noi gironí.


bon dia imma

pd: sovint anava de matinada a buscar la cocollona, fins i tot... una nit, agafada de la mà d'un amant oblidat, em va semblar veure una llumeta cocodrilesca amb unes ales enjogassades. però de cop i volta, em va venir a la memòria la paraula eternitat de la versió de la meva llegenda, i em vaig arrencar a córrer, carrer amunt amunt amunt, i només tenia un pensament, no aturar-me...
Però bé, d'això ja fa una colla d'anys... ara potser m'aturaria
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

3 comentarios

imma -

hòstia jun, casi caic de la cadira al llegir el teu comentari, quin riure !!!!!!!!!!!!! jajajajaajaj

si, bastant rara.. és una d'aquelles llegendes més aviat modernes... és que clar, anar a un bar que es deia cocollona... preguntar al cambrer i que t'expliqui la història és per flipar... i després buscar-la i trobar una versió ben diferent... encara més!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

cogollo -

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Juajaujauaju la cocollona Drag-queen! que bo!

Jun -

Això és com el joc dels disbarats, eh??

Jo fare la meva pròpia versió.

"En un convent hi havia una monja Drag Queen, que revolucionava el galliner. La madre sueriora la va tancar, però ella es va fabricar un traje de pell de cocodril amb les botes que portava i unes ales amb la capa. Va saltar per la finestra i va volar une 3 segons fins que es va estampar al terra. Avui en dia el seu fantasma apareix per 3 euros més IVA als turistes que ho sol·liciten".

Ara en sèrio... quina llegenda més rara oi? Cocollona... caram...
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres