
Sem tanquen els ulls, encara no entenc com en ferran pot despertar-se al matí tan panxa content, jo tardo segles a despertar-me, fins i tot estic a mig dia i encara arrossego son de la nit... A mi magrada la nit, i magrada el matí per dormir. Mencanta dormir, si pogués dormiria cada matí fins ben tard! I la tarda me la passaria mirant la tele o fent qualsevol cosa ben improductiva. Però no, estic a la facultat davant del teclat amb mil treballs per fer, ben cansada, em pesen els ulls, tinc molta son! Ara si tingués un llit madormiria, i si tingués en ferran madormiria abraçada a ell, i somriuria i em diria hola maca, amb veu molt tendre com fa sempre ell. Perquè a vegades arribo tard a dormir i en comptes denfadar-se perquè al obrir el llum de lhabitació el desperto, es posa a somriure i em diu que mestima, i això em fa sentir tan bé! No sé com explicar-ho, Magrada valorar les petites coses, i veure que sóc afortunada, que mestimen i que estimo, i que després de molt temps sentint-me sola ara fa temps que gairebé mai mhi sento. Ell significa molt per mi, és el meu millor amic, el meu ninu, el meu nen, i jo per ell també sóc molt...
Que nyonya que estic avui, però ja se sap... Quan veus que tens un roser preciós que fa roses noves cada dia, i que és de color vermell com de vellut.....
Bona tarda imma!!
3 comentarios
ruru -
emma -
cogollo -