on ets?

per què et sento tan lluny? pàtria del meu cor, desert immens de solitut, passeig llarg i eixut... d'on sóc?...
era feta de ceràmica de castells (medievals) i places, curses interminables, biblioteques, carrers del morró sense número, aigüetes, pessetes, avorrits, avorrides, sarfes, violins, pianos, notes, llibres, piscines, platges i càmpigs... i ara?
------------------
de què estic feta?
------------------
de ferrans, puntes del pi, janis, rouspis, museus, pisos, comunitats, catedrals, violines, flautes, guitarres, cançoners... perduts, amor, pell de seda, riços, atos, més museus, carícies, bolígrafs, nens, nits, dies, sols, llunes, estruços.....?
no em sé trobar... no sé qui sóc, no sé què vull, no sé què faig, no sé on vull anar a parar....
ALGÜ HO SAP???????
bona tarda
imma
1 comentario
Jun -
No. En absolut. Ningú.
Bueeeeno, al menys jo. Sóc tantes coses que no sóc res. Sóc un conglomerat de tot.