aparellar-se
fa uns dies parlava amb una bona amiga, sobre el fet de tenir o no parella. Segons ella, arriba un moment que necessites tenir algú al teu costat, algú que, segons ella, estigui amb tu i et faci costat. Per aquesta raó, tenir segons quina edat (sense concretar quina edat era aquella) i no tenir parella, feia que la persona en qüestió, anomanem-la desaparellada, es sentís en algunes ocasions sola... una espècie de solitud que aniria més enllà de la solitud física derivada de no tenir algú al teu costat, sinó que seria com una mena de solitud interior..No sé fins a quin punt aquesta afirmació seria correcte, ja que moltes persones escolleixen no tenir parella, i fins i tot moltes el sol fet de tenir algú els pot arribar a suposar un gran pànic.
La por al compromís, la por a no complir-se les espectatives esperades, la por a la separació, a no ser acceptat.. i un llarg etcètera.
Estic gairebé segura del tot, que moltes persones que viuen soles, s'entén que no tenen parella, és perquè així ho han volgut, potser sí que podríem dir que no han trobat la persona adequada, o que encara estan esperant el píncep blau, o la princesa del pèsol.. però jo crec que en una societat tan individualista, competitiva i en definitiva deshumanitzada, on tot passa tan depressa que gairebé no hi ha temps de conèixer bé a ningú, és fàcil escollir viure la teva vida, assumint el fet de la teva pròpia individualitat.
Per tant, si ens aprenguéssim de memòria tot això que acabo de dir, i fos tan fàcil assumir el fet d'estar sol, la majoria de persones que no tenen parella, no en buscarien, i simplement viurien el seu dia a dia. Però la realitat no és així, ja que només cal observar qualsevol bar de nit i veure que la joventut i la no tan joventut té una afany desmesurat (bé, de fet és la normalitat) d'aparellar-se, potser sí que en un principi aquest afany és per passar una bona estona, o una bona nit... o sigui un divertiment, però normalment l'objectiu ocult és començar una relació i aparellar-se... Entraríem ja dins l'apartat dels instints.. aparellar-se.... per què? per formar una família? per no estar sol? ... i si acceptem el fet de voler aparellar-se ens caldria preungar-nos... però amb qui? on es pot trobar aquella dita mitja taronja? realment existeix l'amor etern, l'amor pur? l'amor sense interessos? l'amor per l'amor? tot i ser una societat "avançada" encara estem molt influenciats per la mentalitat romàntica del segle XIX de prínceps blaus i princeses de cabells llargs... hi pot quebre una mentalitat així en una societat com la nostre?
com persones del segle XXI, com afrontem el tema de la parella? canviarà algun dia la manera d'entendre l'aparellament, o bé, estic dient bagenades i ja ha canviat del tot?......
no sé
bona tarda
imma
6 comentarios
imma -
Jun -
Imma, t'has posat anuncis Googlerians?? XD
imma -
jacqueline, ja el buscaré aquest llibre que dius, pot ser interessant!
mai9... el què et ve de dins exactament? jeje
..........
mai9 -
Jacqueline -
I encara que sembli impossible, troba alguna resposta. :)
cogollo -
Tanmateix considero que el que molta gent fa "anant a lligar" a discoteques i pubs es basa en un simple entreteniment. També podria ser una necessitat, però crec que son les que marca la societat.