Blogia
imma

mirava coses

fa una estona mirava fotos de persones desconegudes, però tot i així, jo hagués pogut estar perfectament en aquelles fotos... i potser hi era... fotos de cares vermelles... de festa... de diversió.. desenfrenada... fotos de persones embriagades de nit... persones que he vist... però que no conec... per què m'he allunyat d'allò?,,jo conec la resposta.... la sé... tot i que sovint m'ho torno a preguntar... per què no em diverteixo igual que les altres persones? per què no surto a cap d'aquelles fotos? per què em semblava que tot el que passava en aquelles nits eren coses irreals... ideals que havien perdut objectius... objectius que havien perdut ideals?.... em vaig allunyar , a poc a poc de la multitut... em vaig aïllar... amb tu, amb tu, i ella... ara no m'uneix res amb aquelles fotos... jo sempre vaig ser diferent... primerament em feia la diferent... després vaig descobrir que en realitat.. era diferent...

sí....

potser sí.....

bona nit

imma
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

5 comentarios

imma -

síndrome peter pan és la resposta

emma -

sempre em dona la sensacio qe estas frustrada i vols tornar a tenir 17 anys i sortir i emborratxarte...

¿?
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

imma -

suposo que quan trobes la felicitats, la teva felicitat en el teu entorn.... segurament haver participat en fotos d'aquest tipus ja no té importància.. niper bé ni per mal

Josep -

No sé, jo crec que tothom és diferent... però potser alguns més que uns altres.

Jo de vegades encara protagonitzo fotos d'aquestes, però no em diverteixo mai. Jo no cerco aquesta mena de felicitat.

Jun -

Un post imma? ;)
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres