El somriure de Mona Lisa
Hem anat a veure aquesta pel·lícula, com a protagonista Julia Roberts... no tinc massa ganes d'opinar sobre ella, sempre estem en el mateix dilema de sempre, la dona com a mastressa de casa, cuidant fills i marit... o dona que estudia es treu una carrera valorant les seves capacitats intel·lectuals més enllà de ser només mestressa de casa... o bé les dues coses... i la primera compartida amb la parella... no sé... Bé passo de parlar de la peli, no m'ha desagradat, fa pensar hi han coses que es podrien criticar tan positivament com negativament però ara no em ve de gust jeje....
Tinc ganes de parlar del quadre, de Mona Lisa, del místeriós i mític quadre del no menys misteriós i mític Leonardo da Vinci...avui m'ha faltat algú per discutir d'art... em facina discutir de coses com l'art, ja que tothom pot arribar a tenir raó, i qualsevol opinió amb fonamet pot convertir-se amb una teoria vàlida...
Posar-se davant d'un quadre i divagar, interpretar.... m'encanta, quedar-se observant un munt de taques de colors damunt una tel·la, com quan vaig anar al Reina Sofia i em vaig quedar boca badada davant un quadre de Miró, amb un títol llarguíssim, però que només tenia tres taquestes, una negra l'altra vermella i una altra al fons blava, i una ratlla negra que en apariència no tenia gaire sentit que fos allà al costat de les taquetes, però si observaves bé, podies veure i comprendre que era la clau de la propia composició.... em van haver de arrancar literalment de davant d'aqeust quadre... increible...
Tornant a la Mona Lisa, de Leonardo da vinci.. D'aquest artista polifacètic he vist molts pocs quadres, he vist els que hi han a la NAtional Gallery de Londres, i no recordo si n'he vist algun altre lloc, pot ser sí, però com que no ho recordo no conta... Doncs va ser una experiència al·lucinant, estava tota emocionada a la National Gallery, vaig aconseguir-hi anar-hi sola, sense ningú que m'incordiés i em digués que es feia tard, tenia tota la tarda tota per mirar el museu! Vaig pujar les escales principals, i vaig girar a l'esquerra seguin un cartell que posava sala del renaixement (amb anglès esclar!!) i de cop i volta, vaig sentir una mena de vertígen, no m'havia passat mai fins aleshores (m'ha passat alguna altre vegada, després quan vaig anar al reina Sofia, això era abans..) i d'aquesta mena de vertígen vaig haver de seure a un banc, estava asseguda davant una de les versions de la verge de les roques de Leonardo da Vinci, la verge maria amb el nen jesús, sant joan i un àngel que et mira i t'invita a entrar a l'escena sagrada... i de fons les roques, i un boscatge salvatge... Encara no entenc exactament què em va passar... de fet quan vaig entrar al museu, tenia ganes de veure més que res en el món, el Matrimoni Arnolfini de Jean van Eyck...`finalment també el vaig veure, però no va tenir cap efecte, el vaig mirar detalladament, però no em va absorvir gens el quadre... no vaig notar el sublim, ni el vertigen...
Al cap d'un parell d'anys, vaig tornar a la National Gallery de Londres, però el quadre no em va fer el mateix efecte, perquè crec que anava predisposada... no sé.. és una cosa extranya, crec que entendre i viure l'art és una cosa molt personal... no sé com faré epr fer arribar als meus alumnes la meva manera de percebre l'art, suposo que hauré d'intentar que ells busquin la seva manera.
Amb la Frida Kalho em va passar una cosa molt extranya, la vaig descobrir per casualitat, perquè una canço de Pedro Guerra en parlava, i vaig buscar la seva obra, i vaig començar a obsecionar-me, ho volia saber tot tot tot d'ella, i de Diego Rivera, i de la seva pintura, les seves pròpies interpretacions les dels seus contemporanis, les dels experts... i vaig arribar a una saturació tan gran... que fins fa poc veure un quadre seu em creava una ansietat que no era normal... Quan un dia algú em va proposar posar un pòster d'un autorretrat seu, casi em ve un atac!!
LA Mona LIsa, el quadre i el seu somriure inquietant, no l'he vist mai en directa, però crec que des que està darrera d'un vidre que deu ser impossible veure exactament el que Leonardo va voler que la gent veiés, i com que sense el vidre, a no ser que em lligui algun restaurador del Louvre especialitzat en art del renaixemnet, no el veuré doncs. m'és igual veure-la com no...
Crec que avui també necessito dormir urgentment jejeje
Bona nit imma!
2 comentarios
ruru -
Turandot -
Vaja, amb el comentari d'Art he tornat a recordar les teories de perspectiva, estudi de la natura...
Jo estic segura de que m'impactaria molt més el quadre de la Verge de les roques que no l'altre, encara que pot ser perquè sempre m'han tirat més els artistes italians, i de manera especial les madonnas...
I és que, aquesta és la grandesa de l'art; per gusts, colors ;)