Blogia
imma

i aquell hivern va nevar

dormia, i perquè dormia em vaig despertar, vaig mirar per la finestra i vaig veure les bolbes de neu com queien, el pati de l'escola de davant del pis estava ben blanc, em vaig emocionar tant que vaig córrer a despertar el meu cosí que dormia a l'habitació del costat: - Neva, neva , neva!!! tot és blanc!!
Al migdia ens vam vestir, ben abrigats ben abrigats, i vam anar a voltar per Girona, tota la rambla blanca, la devesa emblanquinada com si fos un bosc de neu, i feia tanta fred que fins i tot sortint del cine se'm van congelar les puntes dels cabells, i ens vam posar a riure...
sempre he cregut que aquell any (ara farà uns tres anyets o més...) va ser perquè jo ho vaig demanar, estava tant trista, que una nit, mentre mirava l'església de St Fèlix des la finestra del menjador, vaig tancar els ulls uns segons i vaig desitjar que nevés, vaig desitjar llevar-me enmig d'un paisatge blanc... i així va ser...
ara també m'agradaria llevar-me i veure un paisatge nevat, però aquest any no estic trista, aquest any deu haver-hi gent que necessita un paisatge nevat més que jo...

bona nit

imma

pd: la janis ja té la seva segona vacuna, i com que s'ha portat taaan bé, el veterinari li ha regalat unes galetes!

Jeje

2 comentarios

El Pensador -

Qui no necessita un paisatge de tant en tant?.

cogollo -

va que nevi 2 metres de neu i que dema no poguem anar a treballar!!!!