me'n vaig anar
vaig comprar un bitllet a l'atzar ( o gairebé) i vaig agafar un avió, tota sola, una bossa amb tres peces de roba, un raspall de dents, i cent pessetes.
Un cop vaig ser a dalt l'avió l'hostessa de vol es va desfogar amb mi explicant-me no sé què en holandès, jo vaig fer com si l'entengués i em va abraçar molt intensament... va ser un vol molt tranquil, i vaig arribar puntual a l'aeroport, on absolutament ningú m'estava esperant... havia reservat una habitació a un hostal molt cèntric, prop dels museus i el casc antic... però la veritat és que ni tan sols vaig sortir de l'aeroport, vaig córrer a una finestreta i vaig comprar un altre bitllet pel pròxim avió que sortís, tan se val la destinació... o sigui que al cap de poques hores tornava a estar dins un altre avió... vaig fer això perquè no aguantava el fet de pensar que estaria passant unes vacances jo sola, unes vacances que havia planejat amb tu, i amb ella i amb tots vosaltres, unes vacances que mai faria... per això no vaig ni voler visitar aquells museus que tan m'havien arribat a interessar.. no tenia sentit...
quan vaig tornar, em vaig gastar aquelles 100 pessetes en una cocacola light, tot i que mai m'han agradat aquestes begudes gasificades... i mentre bebia la coca veia com la neu queia, altre vegada, sobre els taulats de la ciutat...
altre cop aquell paisatge.. zuuuuzuuuuuzuuummmm i tot torna a la normalitat.. zzzzazz
bona tarda imma
Un cop vaig ser a dalt l'avió l'hostessa de vol es va desfogar amb mi explicant-me no sé què en holandès, jo vaig fer com si l'entengués i em va abraçar molt intensament... va ser un vol molt tranquil, i vaig arribar puntual a l'aeroport, on absolutament ningú m'estava esperant... havia reservat una habitació a un hostal molt cèntric, prop dels museus i el casc antic... però la veritat és que ni tan sols vaig sortir de l'aeroport, vaig córrer a una finestreta i vaig comprar un altre bitllet pel pròxim avió que sortís, tan se val la destinació... o sigui que al cap de poques hores tornava a estar dins un altre avió... vaig fer això perquè no aguantava el fet de pensar que estaria passant unes vacances jo sola, unes vacances que havia planejat amb tu, i amb ella i amb tots vosaltres, unes vacances que mai faria... per això no vaig ni voler visitar aquells museus que tan m'havien arribat a interessar.. no tenia sentit...
quan vaig tornar, em vaig gastar aquelles 100 pessetes en una cocacola light, tot i que mai m'han agradat aquestes begudes gasificades... i mentre bebia la coca veia com la neu queia, altre vegada, sobre els taulats de la ciutat...
altre cop aquell paisatge.. zuuuuzuuuuuzuuummmm i tot torna a la normalitat.. zzzzazz
bona tarda imma
2 comentarios
imma -
El Pensador -