Blogia
imma

Petita baralla

Petita baralla Avui al matí estava mirant la cartellera del cinema, vull anar a veure La Joven de la Perla, novel·la de Tracy Chevalier, i portada al cinema per Peter Webber, protagonitzada per la tia güenba de tonr ( si si és guapíssima!! ) Scarlett Johansson... Bé jo em vaig llegir la novel·la fa un parell d'anys, i tampoc és que m'agradés molt i molt, però la pel·lícula em fa gràcia anar-la a veure, a més m'encanta i m'emociona Vermeer. L?any passat vam aanr al Prado que feien una exposició de Vermeer i el seu temps, i hi havien quadres d'ell i de contemporanis seus, va ser increible, llàstima que hi havia una pila de gent!! i m'hagués encantat poder està davant del quadre jo sola, és quan es disfruta més, tu sola davant el perill, tot un quadre per descobrir...
Estava dient tot això a un conegut meu del messenger (sí sí, també tinc coneguts de messenger...) i m'ha dit que a ell Vermeer no li diu res.. i jo queeeeeeeee???? com pot ser, un pintor que diu tantes coses, que emociona amb les seves pintures, amb els seus grocs, els blaus, els quadres silenciosos inquietants...

LA jove de la perla, no l'he vist mai en directa, m'encantaria, m'agradaria poder contemplar aquell quadre d'aprop i poder veure com va equilibrar la brillantor dels ulls d'aquella noia amb els llabis i la perla enigmàtica a l'orella, i el groc i blau del turbant. Vaig llegir una vegada que deien que era la Gioconda dels països Baixos, perquè també és enigmàtica, amb els llabis entre oberts ens mira, no se sap si és una mirada provocadora, si és una mirada completament innocent, ens mira com despistada... és impressionant, segur que quan la vegi algun dia em quedaré estorada, o pot ser la miraré i em passarà com el matrimoni Alnorfini, pot ser m'agradarà més un altre quadre amagat .. ves a saber.. sempre em sorprèn l'art, pot ser hi he dedicat tant temps de la meva vida...
Això sí, la persona que m'ha dit que no li diu res Vermeer, no n'ha vist mai cap en directa.. pobret pobret, no sap pas el que es perd... En canvi assegura que li encanta Caravaggio, i discutint del Sopar d'emaus, que per cert no sabia que existien dues versions, va i em diu es que tengo un manual de Caravaggio........ un manual??? o sigui, tu et compres un manual de Caravaggio i ets un expert??? ais no sé, a vegades aquestes coses em sobre passen... D'acord, a mi també m'agrada molt Caravaggio... però em sembla una aberració dir que no et diu res Vermeer...
A vegades no m'entra dins el cap que les persones puguin tenir gustos diferents i que no tenen res a veure amb la història de l'art i l'estètica, sinó que són opcions totalment personals... però, clar... jo penso... amb el poc que pugui saber d'art, puc tenir més criteri, o un criteri totalment diferent als d'una altra persona.. i clar, doncs així... pot ser que algú no li digui res Vermeer, i odiin Dalí.. i es caguin amb Duchamp.... i clar, jo ja puc anar predicant al desert....

Total que no he pogut fer canviar d'opinió aquesta persona i ha continuat dient que Vermeer no li deia res... i bé, que encara puc està contenta que comença apreciar l'art romànic...

EEECs gent tossuda ajajajajjaja

Bon vespre imma!

2 comentarios

ellegant -

No coneixia ni la novela, ni a aquest pintor. He començat a llegir-la per poder gaudir més de la pel·lícula.
Sembla que el quadre que esmentes és el que jo tinc a la portada de la novela, d'una adolescent, amb la pell blanca i neta, girant-se i amb la mirada atenta. Amb un mocador blau i un altre llarg de color beis que li tapa el cabell.
Els gustos no es poden imposar. Però per apreciar el que feia aquest pintor, pot ser ajuda pensar la feina que hi ha darrere d'un quadre com aquest. Pocs pintors poden arribar a aquest nivell de qualitat i alhora senzillesa.
Cadascú és com és, potser aquesta és l'esència de la seva bellessa.

la hora de las brujas -

Hola inma!Saps, la primera vegada k vaig vore "La jove de la perla" va ser com a portada del llibre de "Ana Frank", fa mols anys, i sempre, quan observe aquest quadre, m´en recordo d´aquella xiqueta que va escriure el seu diari amagada dels nazis. Per a mi, la jove de la perla, durant molts anys va constituir l´unic rostro de Ana Frank. Vaig saber com era realment Ana Frank anys després, però me encanta el quadre de La jove de la perla pq per a mi tenía veu, nom, i sentiments.
Un abraÇ