Blogia
imma

tard tard a la matinada

L'altre dia caminant per la facultat vaig escoltar una converça, d'aquelles que no són gens trascendentals ni res d'això, però tot i així em va sorprendre, eren dues noies (que no conec) que s'acomiadaven, i una li deia a l'altra- Ja ens veurem al messenger... al escoltar-ho, ho vaig trobar ben normal, ni tan sols em vaig plantejar el que aquella noia acabava de dir, però, no sé perquè de sobte vaig pensar que era molt surrealista... pot ser trigarien mesos a tornar-se a veure físicament, però continuaíen en contacte, i molt directe per cert, amb el messenger.. El messenger és màgic, gràcies a ell he pogut tenir contacte amb una bona companya que està d'Erasmus, ostres i quan jo vaig marxar d'erasmus encara no l'utilitzava!!!
Cada cap de setmana la trobo, i és una sensació xula, està a Dinamarca, però podem parlar tranquilament, i segurament així no trenquem els vincles que pot ser es trencarien si no tinguéssim cap mena de vincle directa com el messenger.. Realment el món de les noves tecnologies m'agrada, per la proximitat, qui s'ha atrevit a dir que les tècniques ens allunyaven??? bé és un debat molt més ampli tampoc hi entraré a discutir......

bona nit imma!

3 comentarios

Polux -

Algo parecido pasa con los telefonos portatiles (me niego a llamarlos moviles ya que no se mueven), no hace muchos años eran trastos enormes que despertaban admiracion alli por donde sus dueños los paseaban colgados de una correa, y ahora son un elemento mas de la cotidaniedad, como si siempre hubieran estado aqui.

imma -

Tens raó , es ben curiós, segurament d'aquí poc ni ens ho plantejarem.. bé ara tampoc ens ho plantegem massa el fenòmen messenger ( i d'altres) cada vegada menys.. és la normalitat :)

Polux -

El messenger, ese mundo paralelo, repleto de sorpresas y encuentros.