Blogia
imma

petites coses

petites coses Amagada darrera d'una roca, mirava el mar, esperant que vingués una sirena. De fet ella ja no creia en sirenes, ni en fades, ni en bruixes, ni en senyors del sac, ni res de tot això, però tot i així aquell dia va decidir creure-hi. La seva germana li havia explicat que hi havien sirenes al mar, i l'havia de creure. Però com devien ser les sirenes? la seva germana havia dit que eren petites, i tenien cua de peix, (evidentment) i els cabells llarguíssims de diferents colors. Ella continuava creient, però sabia que res de tot això era veritat. Realment l'espuma del mar no eren espurnes de sirenes. De fet, tot era molt més complicat del que sempre havia cregut que seria. Quan estava pensant tot això, va sentir el crit de la seva àvia a la llunyania, si nineta sí, ja se sap, les coses van així, fa poca estona creia en sirenes i ara ja no... no existeixen...
Shhhhhhhhhh pot ser sí.... shhhhhhhhhhhhhh

Bona tarda imma

5 comentarios

emma -

doncs jo m'ho creia ¬¬.......
i encara les espero.

rouse -

Les sirenes existeixen però no tenen forma de peix sió d'ocells voladors...
Mmmmmmmmmuuuuuakkkkk!!!!!!

RURU -

jo tb ..... nena ...vine dema a veurem a la botiga, plissssssssssssssss . vine am la rouse ,,,, val ???

mami -

titimoooo .. moltttttt

Manel -

De ben segur que hi existeixen....
Jo les he vist.