Respiran

Avui mirava el cel, i pensava, joder que blau que està, que preciós quina preciositat, quina sort que tinc de poder veure un cel com aquest!
Ahir vaig veure Mi vida sin mi, tenia ganes de veure-la des de feia bastant temps, i al final hi vaig anar, al cine de la Bisbal que sembla un galliner... Resultat: vaig passar-me tota la peli plorant desconsoladament, i no només això, sinó que sortint del cinema encara plorava, fins i tot avui el matí encara em perseguia una mena de pena neguitosa... Mai mai m'havia passat això... i no sé si és negatiu o positiu.. no sé fins a quin punt tenia ganes de sentir-me així...
Pot ser em va agafar en un moment susceptible.. no ho sé..
Els ulls em pensen,m'estic adormint, d'aquí uns moments si continuo escribint escriuré els meus propis somnis.. :P

Bona nit imma