Gent que va, gent que ve....
Si pogués mirar la meva vida com si fos una pel·lícula, segurament trobaria a moltes persones que han desaparegut, desaparegut de la meva vida, però que en aquells moments van ser molt importants per moltes coses, o potser per petites coses... segur que devia tenir amiguets i amiguetes a la guarderia, que ara ni tan sols sé si qui són, i a l'egb, i els més importants de l'adolescència quan anava a l'institut... ahir pensava en un d'ells, amb en jordi, recordo que durant un temps érem inseparables, o almenys així ho veia jo, recordo les vegades que ens paràvem enmig del camí a xerrar, de la vida, de coses banals, de coses trascendentals, de dubtes de promeses incomplertes.... ell va anar a barna a estudiar arquitectura, però no li va anar gaire bé, després va tornar i es va instal·lar a girona, i tot i està gairebé al mateix carrer no ens vèiem mai... ja no ens necessitàvem, de fet, les amistats sovint són per necessitat, no vull dir només una necessitat material, no, sinó una necessitat del dia dia. Tampoc estic dient que no existeixi l'amistat per l'amistat, ni aquell institn idíl·lic, però crec que ha d'existir aquell frec a frec, aquell dia a dia que et fa conèixer l'altra persona, i molt sovint quan aquesta constància desapareix, l'amistat es va diluínt, i molt sovint no val la pena insistir, o obsecionar-se per mantenir aquella amistat que un dia va arribar ser tan important.. perquè segurament, que en aquests moments, si s'ha d'insistir, si s'ha de patir per no pèrdre-la, és que potser ja l'has perdut, però aquesta pèrdua no s'ha de transformar en un fracàs, o en una pèrdua pessimista... crec que s'ha de veure com un`caminar constant, restarà, pressisament aquelles persones que uneixi alguna cosa més, que la vivència de cada dia...... no sé...
kin batibull, no m'entenc ni jo mateixa....
bona nit imma
kin batibull, no m'entenc ni jo mateixa....
bona nit imma
2 comentarios
mary -
Petonets
chill -