i passen els dies

des que vaig conèixer en ferram vaig sentir la necessitat d'anar a viure amb ell, i compartir els dies, simplement pel fet de compratir... ara fa més d'un me que estem junts, en el nostre mini pis... i contràriament al que havia pensat m'he adaptat tan ràpidament a la nova vida, que ara em semblaria difícil viure sense ell, sense les petites coses de cada dia que fan tan especial la convivènvia... a part d'alguns dies que enyoro poder dormir amb l'emma parlar fins la matinada amb la mama, o simplement veuire com la pesseta es mossega la cua, el papa i el seu bigoti (sense... )...... enyorança que em passa pel sol fet de poder parlar per telèfon, saber que sempre puc tornar, saber que tot i no està cada dia junts ens uneix alguna cosa més gran i interior, fils interconectats familiars... ais.. ja m'estic liant...

bona nit imma

pd: us estimo ....

4 comentarios

[Oranx - 25 de octubre de 2004 - 00:48]

Uyyy un peto

[chill - 23 de octubre de 2004 - 22:35]

Pues te los traes tooos a casa!

[emma - 23 de octubre de 2004 - 02:28]

un wc sense ningu? aixo que es?

[ruru - 23 de octubre de 2004 - 01:22]

he trovat un wc .. jeje sense ningu , jajajajaal fi ,,,per mi no ha camviat res, .. nena ,,, sempre nmena , dels rinchols d'or ,, t'estimo , aqui alla , i a alaska tb ..