dues cuetes

dues cues rosses, les galtes pintades de vermell, un mocador al cap amb una petita estelada, un somriure d'orella a orella, somnis per complir, esperances, un munt d'amics, un munt de rialles... aquell estiu crec que va ser un punt d'inflexió, vaig passar de ser un infant per ser una petita adolescent... a partir d'aquell estiu les coses serien diferents... almenys les sentiria així... avui m'he tornat a fer dues cues, i encara són rosses, però avui no m'he pintat les galtes vermelles, i ni tan sol sé on para aquell mocador amb l'estelada (crec que el porta un ós de peluix de casa... no sé)... les rialles encara hi són, el munt d'amics ha canviat i ara ja no és un munt.. ara són pocs però genials, ja hi han hagut somnis complerts i encara n'hi han molts que esperen complir-se, ara estic passant de ser aquella petita adolescent.. a una petita dona (buuuf, fort oi, sobretot vinguent d'una persona amb un fort síndrome de Peter pan... jeje)..
de què anava tot això? res, mira... total perquè m'he fet les dues cuetes...

bona nit

imma

2 comentarios

[mai9 - 16 de marzo de 2005 - 17:55]

ehhhhhhh, volem una foto!!! xD

[El Pensador - 16 de marzo de 2005 - 05:24]

Suposo que et deuen quedar bé, les dues cuetes. Si més no, sempre són divertides.