Blogia
imma

petons

petons quan quedo amb bons amics que fa temps que no veig, rarament ens fem dos petons a la galta de cordialitat, és curiós, en canvi quan em presenten algú que no conec de res, el més normal és que faci els dos petons de rigor. A què deu ser degut? fins i tot, si alguna vegada arribo a fer dos petons a un amic després d'estar un temps sense veure'l, m'invaeix una sensació estranya, com si en comptes d'estar saludant a una persona molt coneguda, estigués saludant a una de completament desconeguda... pot ser que sigui causa de la "fredor" catalana? això ho dic precisament perquè quan vaig estar d'erasmus, em vaig fer molt amb dues noies, una era de Logronyo i l'altre de Pontevedra, i el que em va sorprendre moltíssim al començament era la facilitat que tenien en fer petons. Feien petons gairebé per tot: quan arribaven, quan marxaven, quan estaven contentes.. i no només això, també m'abraçaven i tocaven.. la meva companya d'erasmus (catalana) i jo, al principi no sabíem com reaccionar, era evident que ni ella ni jo estàvem acostumades a aquests comportaments.
Tot i que, també cal dir-ho, ens hi vam acostumar molt ràpidament, poder fer petons i abraçar, sense complexes, crec que ens ajudava a no sentir-nos tan nostàlgiques.. encara que, els petons i les abraçades sempre eren amb les dues noies de Logronyo i Pontevedra, entre ella (la companya d'erasmus catalana) i jo, gairebé mai ens en vam fer cap.

Cada dijous al vespre, anàvem a classes de francès , eren unes classes gratuïtes que ens facilitava la universitat de Ginebra, allà vaig conèixer a molts erasmus de diferents països, i el cas més sonat va ser quan em van presentar a un noi i una noia de Finlàndia, alts com dos St Paus, pèl rojos i amb la cara moooolt blanca (i mira que jo de blanca ho sóc una estona llarga), i evidentment després de presentar-me'ls em vaig voler acostar per fer els dos petons de rigor, i la meva sorpresa va ser al veure la cara de fàstig, primer del noi i després de la noia.. què estava passant? tan repugnant era JO? Ells també es van adonar de la meva cara de sorpresa, i de la gent que ens envoltava ( ja que la majoria eren "espanyolitos", sudamericans i uns quants americans)), i els dos finlandesos amb el seu francès característic (l'accent més estrany que mai he sentit), es van disculpar dient que al seu país només es feien petons entre membres de la mateixa família, i només de tant en tant, i evidenment les parelles, això sí en la intimitat... normalment quan es presenten es diuen hola, hola, i ja està, ni tan sols es fan la pregunta comodí "com va tot? o què tal?"...

Per tant, els catalans som una mica finlandesos? és bo guardar i marcar tan les distàncies amb els amics? no hauríem de ser més oberts, més petoners? o potser només som el meu entorn i joque ens mostrem tan finlandesos?

sé que existeixen molts tipus de petons, però no s'hauria de reivindicar més els petons d'amistat? les abraçades recomfortants entre amics?
Potser, si ens féssim més petons i abraçades no patiríem tan d'estress... tot i que no sé si hi tindria res a veure...

bona tarda

imma
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

3 comentarios

emma -

carrieeeeeee i el tema té a veure am les relacions! uuuuuuuiiiiii!!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Jun -

hahahha

Si si... és típic!

Imma, t'has fixat que la Janis ho té més fàcil? Quan veu un altre gos, s'oloren el cul i llestos.

T'imagines que els humans fessim igual! Hur hur hur!

Per cert, el blog cada dia és més fashion!! XD

Estranya -

Ui, el tema petons... Jo mai sé com he d'actuar. Jo, directament, mai no dono petons, ni a coneguts ni a desconeguts. I sovint em trobo en aquella situació en el que un va a donar dos petons, jo no m'ho espero, després es tira enrere, quan jo vaig a donar els dos petons... A vegades és bastant patètic.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres