imma

Hem anat a veure aquesta pel·lícula, com a protagonista Julia Roberts... no tinc massa ganes d'opinar sobre ella, sempre estem en el mateix dilema de sempre, la dona com a mastressa de casa, cuidant fills i marit... o dona que estudia es treu una carrera valorant les seves capacitats intel·lectuals més enllà de ser només mestressa de casa... o bé les dues coses... i la primera compartida amb la parella... no sé...

Bé passo de parlar de la peli, no m'ha desagradat, fa pensar hi han coses que es podrien criticar tan positivament com negativament però ara no em ve de gust jeje....

Tinc ganes de parlar del quadre, de Mona Lisa, del místeriós i mític quadre del no menys misteriós i mític Leonardo da Vinci...avui m'ha faltat algú per discutir d'art... em facina discutir de coses com l'art, ja que tothom pot arribar a tenir raó, i qualsevol opinió amb fonamet pot convertir-se amb una teoria vàlida...
Posar-se davant d'un quadre i divagar, interpretar.... m'encanta, quedar-se observant un munt de taques de colors damunt una tel·la, com quan vaig anar al Reina Sofia i em vaig quedar boca badada davant un quadre de Miró, amb un títol llarguíssim, però que només tenia tres taquestes, una negra l'altra vermella i una altra al fons blava, i una ratlla negra que en apariència no tenia gaire sentit que fos allà al costat de les taquetes, però si observaves bé, podies veure i comprendre que era la clau de la propia composició.... em van haver de arrancar literalment de davant d'aqeust quadre... increible...
Tornant a la Mona Lisa, de Leonardo da vinci.. D'aquest artista polifacètic he vist molts pocs quadres, he vist els que hi han a la NAtional Gallery de Londres, i no recordo si n'he vist algun altre lloc, pot ser sí, però com que no ho recordo no conta... Doncs va ser una experiència al·lucinant, estava tota emocionada a la National Gallery, vaig aconseguir-hi anar-hi sola, sense ningú que m'incordiés i em digués que es feia tard, tenia tota la tarda tota per mirar el museu! Vaig pujar les escales principals, i vaig girar a l'esquerra seguin un cartell que posava sala del renaixement (amb anglès esclar!!) i de cop i volta, vaig sentir una mena de vertígen, no m'havia passat mai fins aleshores (m'ha passat alguna altre vegada, després quan vaig anar al reina Sofia, això era abans..) i d'aquesta mena de vertígen vaig haver de seure a un banc, estava asseguda davant una de les versions de la verge de les roques de Leonardo da Vinci, la verge maria amb el nen jesús, sant joan i un àngel que et mira i t'invita a entrar a l'escena sagrada... i de fons les roques, i un boscatge salvatge... Encara no entenc exactament què em va passar... de fet quan vaig entrar al museu, tenia ganes de veure més que res en el món, el Matrimoni Arnolfini de Jean van Eyck...`finalment també el vaig veure, però no va tenir cap efecte, el vaig mirar detalladament, però no em va absorvir gens el quadre... no vaig notar el sublim, ni el vertigen...
Al cap d'un parell d'anys, vaig tornar a la National Gallery de Londres, però el quadre no em va fer el mateix efecte, perquè crec que anava predisposada... no sé.. és una cosa extranya, crec que entendre i viure l'art és una cosa molt personal... no sé com faré epr fer arribar als meus alumnes la meva manera de percebre l'art, suposo que hauré d'intentar que ells busquin la seva manera.

Amb la Frida Kalho em va passar una cosa molt extranya, la vaig descobrir per casualitat, perquè una canço de Pedro Guerra en parlava, i vaig buscar la seva obra, i vaig començar a obsecionar-me, ho volia saber tot tot tot d'ella, i de Diego Rivera, i de la seva pintura, les seves pròpies interpretacions les dels seus contemporanis, les dels experts... i vaig arribar a una saturació tan gran... que fins fa poc veure un quadre seu em creava una ansietat que no era normal... Quan un dia algú em va proposar posar un pòster d'un autorretrat seu, casi em ve un atac!!

LA Mona LIsa, el quadre i el seu somriure inquietant, no l'he vist mai en directa, però crec que des que està darrera d'un vidre que deu ser impossible veure exactament el que Leonardo va voler que la gent veiés, i com que sense el vidre, a no ser que em lligui algun restaurador del Louvre especialitzat en art del renaixemnet, no el veuré doncs. m'és igual veure-la com no...

Crec que avui també necessito dormir urgentment jejeje

Bona nit imma!

He pujat a la universitat, expressament i no hi han les notes que esperava!!! bé doncs... no sé, ja tornaré demà...
He tornat agafar una adreça per portar el currículum, jo per portar currículums que no quedi!! a veure si algun dia trobo algun treball decent, perquè el de les visites guiades em te ben fregida, aquest dimecres en tinc un, amb nens de 2 ESO, i ja m'agrada ja, però és que en tinc una cada mil anys! i això no pot ser, jo vull alguna cosa més seriosa, que tingui una estavilitat... m'agradaria treballar a alguna acadèmia fent classes de suport, o alguna cosa així.. de fet ara aniré a posar el currículum a un centre psicopedagògic que necessiten profes... ais... a veure com em va....

Bé doncs, per cert mama ruru, la teva fada és la millor, però l'atra també m'agradava, per això les vaig fusionar!

jejeje

Bon dia imma!

L'altre dia, vaig somiar que tenia gairebé 20 comentaris al blog, era malaltís, entrava des dels ordinadors de la facultat (com en aquest moment) i veia que tenia molts i molts comentaris! No penseu que era un somni agradable, ni molt menys!! tenia angoixa, de veure que hi havia un munt de gent que em llegia i a més opinava i deia la seva... molt extrany...
Ultimamanet estic recordant molt els somnis, el dimecres, vaig tenir una visita guiada al call jueu de girona, i la nit abans, vaig somiar que vivia a una casa del call, i a l'època medieval, amb bruticia pels carrers... però, jo era la que sóc ara, anava vestida dels segle XX, i clar la gent em mirava d'una manera enigmàtica...
Això de pensar que els somnis són predictius, crec que és una tonteria, ja que sempre seomio coses que em preocupen, o coses que m'inquieten... però mai coses que em passaran...o pot ser sí .. qui sap...

Bon dia imma!

A vegades me n'adono de la meva situació, i no només això, sinó de tot el que m'envolta em rodeja i em fa ser tal com sóc.
M'han protegit massa, he crescut com un Peter Pan etern incapaç d'assumir les dificultats, incapaç de valdres per si mateix, incapaç de poder enfrontar-se en la realitat. Visc convençuda que un angelet em treurà les castanyes del foc, i si això no passa, busco culpables a l'exterior, mai m'analitzo a mi mateixa com a culpable, com a persona que no ha sigut prou responsable per poder sortir endavant jo sola... encara sóc un bebé que m'han de cuidar i m'han de fer les coses...

NO sé perquè he posat aquest títol.. jeje, bé després d'una petita crisis, que va durar poc, torno està en plena forma (bé més o menys tampoc sóc super woman)
He tret bona nota de sociologia, :) estic contenta, em va agradar molt l'assignatura.. ara ja hem començat les noves classes, i vaig mig adormida pel món, al matí ben adormida al vespre ben desperta perquè?? misteris de la vida!!
Ahir vaig anar a visitar un bon amic de sempre, el tenia una mica abandonat, i ell a mi, no tinc massa cura de les amistats.. o això em sembla... vam està parlant de la vida, de com hem anat canviant, de les properes parelles que aniran a viure junts... de gent quefa molt que no veiem, del perquè de tot plegat, vam intentar arreglar el món i com sempre encara queda molt per fer!
Miraré de no trigar tant a tornar-hi anar... almenys puc dir que NO vaig mirar Gran hermano Vip!! iiiuuujuuu!!!!

bon dia Imma!!

ara he recordat, quan els Boixos nois, van escriure malament boixos nois, i encara es diuen boixos nois jejeje, jo he escrit malament vent en popa... i continuré escribint malament vent amb popa.... ja vaig dir que no sabia perquè ho havia escrit.... evidentment em vaig equivocar.... quina vergonya!!! jejejeje
dels errors s'aprèn!!!

Bon dia imma

pd: tinc gana!!!

Ahir vaig anar a la Pera, a veure el meu pare i a la Marina, la meva germana que té 7 anyets! com que no m veu massa sovint (un cop per setmana) quan hi vaig la s'esvera molt, i fa moltes tonteries :) ahir, estava avorrida ja que els seus dibuixos preferits els havien tret per posar bàsquet (crec que jugava el barça, ve ni idea :P)
Ara estava mirant les noves sèries manga que fan per la tele, al 3xl.net, jeje, la marina sempre em parla dels yuyu hakusho, els vam esta mirant un dia i és una mena de còpiua de bola de drac Z. no sé... crec que al viure el boom de bola de drac i bola de drac Z ( que em vaig fer fan incondicional amb episodis de les dues sères gravats i jo que sé què més!) a partir d'aquí... les altres sèries de l'estil, no m'agrade.. Bé, no és que sigui una fan del maga i l'anime i aquestes coses, què va! no hi entenc pas ben bé res..
Després em va explicar que tornen a fer l'Abella Maia!! ( no la Abeja Maia no!!! l'abella en català!!) em va cantar la cançoneta traduida de l'abella... Què passa? hi ha crisi de creativitat fins i tot pel que fa als dibuixos animats??? és per flipar!!!^__^
yuyu hakusho
Poso un link que he trobat entrant a la meravellosa web de 3xl.net ^___^

A vegades miro la MArina i penso com era jo de petita, recordo els dies que passava a Calonge a casa dels avis de part de pare, com l'àvia Catalina m'explicava contes... em vaig crear un univers de fantasia, els nans (enananitos) que vivien a la caseta del pastor, la pineda on jugava a fet i amagar, les flors de mil colors del meu avi... els rosers inacabables.... fa molt que no vaig a Calonge com deu està tot?? molt diferent suposo... o pot ser el temps allà s'ha aturat i resta tot igual? pot ser algun dia hi aniré, altre cop i de cop i volta traspassaré la barrera imaginària del temps i tornaré a ser l'imma petita i entremeliada de sempre....

Per què estic nostàlgica? pot ser abans no em passava tant de pensar com era abans... o pot ser sí i no ho recordo... Crec que vaig començar a pensar amb el passat (s'entèn pensar amb el passat amb conciència que és una cosa passada, o sigui pensar en el passat amb el "pes del passat") al acabar COU, ja que sabia que molta gent no la tornaria a veure, o si més no, no la tornaria a veure en les circumstàncies d'aquells moments... tots asolescents amb ganes d'experimentar amb el nostre futur, neguitosos de noves coses... amb la presència d'un futur incert i etern... Recordo que a primer de carrera ( de la primera s'entèn :P quan tenia 18 anyets) tenia moltes ganes de conèixer a gent nova, tenia la sensació que tota aquella gent que havia conegut fins aleshores era per casualitat de la vida, perquè havíem nascut al mateix poble i per nassos ens havíem de conèixer, no havíem escollit conèixe'ns... bé no sé com explicar-ho, érem gent amb interessos molt diferents però que per ser del mateix poble havíem coincidit en les mateixes aules... A la universitat això no passaria, seria gent que tindria més o menys els meus interessos, i pot ser serien millors que els que havia conegut... no sé fins a quin punt va ser veritat... Recordo un primer any molt exitant, cada dia gent nova, gent genial, festes genials... ganes d'aconseguir llibertat... i a segon ja vaig tenir pis, tenia sempre ganes de tenir el pis ple de gent, gent que era molt important per a mi, només amb un any s'havien fet tant importants o més que persones que coneixia de gairebé tota la vida! És curiós.... tercer, va ser tot molt diferent, els últims mesos es va pressipitar tot, i van caure ídols... quart, sobretot el primer semestre, era una ànima en pena... a Girona no tenia pràcticament ningú... em sentia sola, i pot ser co una mena de nena dolenta que ha fet les coses malament... vaig sentir aquella frase interiror nullCom poden canviar les coses amb un any!!!! crec que em va anar bé, em vaig descobrir a mi mateixa, aquelles parts de mi que no coneixia, aprendre està sola, va ser important per la formació del meu jo interior... M'ho vaig passar malament però em va servir per el futur.... VAig anar després a ginebra, i al principi encara estava tristoia, però sempre hi han anglets pel món, i un angelet que no he vist mai més em va fer tornar a riure i ser la boja de sepre :) Sí, sempre he pensat que si no hagués sigut per l'Alexis (amic de la Fanny que la va venir a veure) pot ser m'hagués costat més tornar a renèixer com l'au Fènix!!!! L'Alexis no va fer res més, que fer-me riure... simplement això... no sé com.. però portava una temporada d'imma apagada i moixa... a més tan lluny de la tramuntana... Després vaig conèixer a la rous i en xevi a la Fundació... i començava una nova etapa... Vaig anar a vire amb la Rous, vaig acabar història de l'art, vaig decidir que l'any següent estudiaria magisteri musical (que de fet era el que volia estudiar des del principi) i no sé, fins ara... Encara continuo vivint amb la Rous... i emocionalment estic estable, i anímicamnet crec que també... i no sé perquè de cop i volta he tingut la necessitat de fotre tot aquest rotllo... :O

Al final del rotllo que he fet abans, he parlat d'angelets, i no només n'hi ha hagut un a la meva vida! Sinó que crec que n'hi han hagut bastants, persones que han aparegut de cop i volta a la meva vida i han fet que aquesta donés un gir de 180 graus... Podrien ser molts però només vull anomenar en Ferran i la Rous...

S'entèn que la meva família hi han estat sempre i no són àngles sinó que són arcàngels ok? jejeje

M'he llevat suada!! kina merdeta! no ho entenc! estem en ple mes de febrer i fa una calor que no vegis! què ha passat amb l'hivern aquest any? s'ha mort?? on ets hivern te n'has anat de vacances? i has deixat a la primavera fent hores extres??? no ho entenc! A mi m'agrada el fred, sortir al carrer i haver-te d'abrigar, portar bufandes. gorros, que nevei una mica.. però res, aquest any. cada dia sol, ja hi han arbres florits... ens estem tropicalitzant! aviat anirem amb "taparrabos" i prou! ais no m'ho vull ni imaginar tot el món amb "taparabos" aiaiaiaiai em ve mal de cap només de pensar-ho.....

ja sé que és un post insubstancial, perquè quan parles del temps és perquè realment no tens res interessanta dir... quan et trobes algun veí, o arribes algun lloc i la vergonya ( nos e sap perquè) se t'apodera, l'única cosa que se m'acut és parlar del temps, o quina calor o quina fred! mai ho he entès... si et trobes algun vell amic i el primer que feu és parlar del temps.. anem malament, això vol dir que no teniu res en comú, a part de dir si fa bon temps o no?, i això és molt trist... ho dic seriosament... a mi m'ha passat... i és trist, pensar que pot ser amb aquella persona hi havies arribat a tenir converces increibles i ara només us ve al cap dir. - fa dies que no plou oi?
pot ser és per trencar el gel i després es passa a parlar de coses més interessants, però si això no passa, malament rai!

Divendres vaig anar a veure Thirteen, em va agradar, em pensava que seria més una peli d'adolescents que només pensen en follar, tipu American pie, i en resum és una cosa així, però tractat des d'un punt de vista molt més cruel i pot ser al mateix temps més real... no sé... fa reflexionar, em va agradar, de les que he anat a veure ultimament ( léase LA sonrisa de mona Lisa) és de les que m'han agradat més... després vaig quedar amb en fer, i vam anar a veure un concert d'Ska, tocaven Skarface i the select, ostres feia temps que no anava a un concert d'Ska!!!!! buuufff, crec que entre en fer i jo fèiem pujar la mitjana d'edat, que devia rondar als 19 20 anyets jejeje, no és que en tincgui molt més jo (en tinc 23) però... al costat de nens de 18. 19 anys, em sento grandeta... aiaiaiai... és que ja són nayets ja!!! bé docs la recomano, si teniu temps anar a veure aquest film de Catherin HArdwicke...........

Bon diumenge immma!

Va haver-hi un temps, de pre adolescent i adolescent, que era ( o pretenia ser) ecologista, suposo que va ser influència directa del capità enciam... i del boom green peace, el cas és que jo hi creia en els "postulats" ecologistes, reciclar, i mirar més pel medi ambient... han pasat els anys, i crec que m'he tornat més passota... pot ser només em vaig apuntar a una moda... i després em preguto, si realment només segueixo modes, com aquesta de fer blogs i escampar la meva intimitat pel món??? o tinc idees pròpies? no ho sé, és bastant fort pensar això ara mateix, a aquestes edats... Sempre intentant sortir d'allò que està escrit, però en el fons sempre he fet allò que està escrit, i a sobre al peu de la lletra!!!

Hem arribat tant lluny que hem eliminat l'hivern dels calendaris... hem fet un món tropical en tots sentits... Visca Visca el bikini i el tanga!!!

On ets hivern perquè ens has deixat orfes de la teva fred... suats tot el dia, amb el cel assolellat... crec que has escoltat les meves pregàries, ja que avui m'he llevat amb el dia gris .... i m'he sentit afortunada... ja sé que després em queixaré i voldré sol, i fulles verdes i floretes i cursileries de primavera.. però sempre vull alguna cosa per queixar-me...
Invació de gent... crec que he de sortir dels pcs??.....

Bon dia imma!!!

m'acabo de trobar a la cris, i m'ha dit,que mirés la web del gencat que ja han sortit les llistes... sí, les llistes de cua per arribar a ser profe algún dia... quan? no ho se´.. ja es veurà...
Per quantes llistes passem al llarg de la nostra vida? és increible... hi han llistes d'esperes per tot... per entrar a l'escola bressol, per entrar al cole públic, per entrar al cole privat, per anar a l'institut de torn, per entrar a fer la carrera que vols, i si no pots entrar t'has de fotre... i ara llista per treballar de profe... quants anys aniré passant d'un número a un altre? infinits.. i mentrestant què faré? i quan em cridin on estaré? arribaré a temps d'agafar el telèfon? estaré fent una altra cosa i no m'interessarà? què és el que vull realment? no ho sé...
A sobre, és un número d'una llista provisional... provisional, fins quan? tampoc en tinc idea...
Vull fer alguna cosa... no estic trista ni moixa, ni res d'això.. estic apàtica... aquests dies no estic trobant gaire sentit a res del que estic fent.. ja m'agrada, ja m'omple d'alguna manera, però en el fons no trobo els perquès.. pot ser ho faig per tenir alguna cosa a fer.. no ho sé.. Avui no sé res...

bon dia imma

Realment, arribar al pis i veure aquella imatge dels etarres per la tele m'ha fet venir calfreds... mare meva.. els dos encaputxats amb l'estelada? perqò de què va tot això? m'he perdut alguna cosa? mare meva... Quan falta perquè il·legalitzin ERC??? de fet el pp ja té la llei feta, no li cosataria massa... però pot ser aleshores sí que ja faria farum tot plegat... bé no vull escriure més perquè tot això em supera!

Bona nit imma!

Visca Catalunya!!! (m'haig d'amagar de dir això?? només faltaria!!!)

PD: vaig a jugar al joc d'en chin chan amb la marina.. jejeje així m'aïllo del món uns instants!!

Pots tenir un somriure per fora i està confusa i trista per dins, pots està cantant alegrament i sentir-te un ésser extrany per dins... no sé com em sento en aquest moment, però hi ha estones que no em sento aquí i ara, i no tinc forces.. i altres moments que em sento poderosa, amb ganes de canviar-ho tot i tirar endavant... no puc quedar-me asseguda esperant o trista, compadint-me de mi mateixa o (com diu en cogollo) fent-me la màrtir.. he de seguir caminant, pel camí que m'he anat marcant, sempre amb el somriure apunt, les llàgrimes s'han de reprimir, però tampoc se n'ha d'abusar.. i pot ser n'he estat abusant aquests últims dies...

Fa poc rellegia un diari que escrivia quan tenia 15 anys, i no em vaig reconèixer, fins i tot trobava estúpit tot el que deia, pot ser em passarà el mateix amb el que escric aquí... simplement estupideses...

Bon dia imma!!
EStic buscant l'adreça de la cafeteria que surt a la peli d'Amelie jeje jeje

Que va resorgir de les seves pròpies cendres, que exagerada que sóc jeje, així em sento avui, bé aquests dies...
-Divendres vam marxar a les 4 cap a l'aeroport de girona
-a les 6.30 sortíem cap a París
-Arribavem a les 8.30 i al cap de deu minuts ja estàvem dins un bus cap a Porte Maillot
-una hora justa vam arribar a Porte Maillot, i vaig decidir que en Fer mirés el plànol, ja -que jo sóc una mica patata... bé patata i mitja jeje
- Vam Baixar a Tulleries, i vam decidir esmorzar, entepants, en ferran va tirar un trosset de pa i va venir mitja població de coloms, gabians i pardalets a esmorzar amb nosaltres.. ke bonic! jejeje
- Vam anar fins al Louvre, però no vam entrar, no podria soportar anar al Lovre sabent que tinc poc temps, ja he fet un pacte amb la Rous que un dia anirem a París només per el Louvre...
- Això sí, vam anar al museu recomanat per la meva companya de pis, el museu Rodin, un museu exclusivament i íntegrament de Rodin, una xulada!! (perdoneu l'expressió jeje), va ser sublim, està davant del Pensador, del Petó, de les portes de l'infern, uuuuuuuuuuuuo , llàstima que el jardí que tan anuncien estava en reformes..
- Després vam anar a peu fins a la catedral ( o església??) de St Germain després ( o com s'escrigui) em va encantar!!! pot ser més que Notre-Dame de PArís...
- Vam passar per la Saint Chapelle... impressionant, ja hi havia estat, però igualment em va ntrar la sensaciód e màgia i de llum i color! uuuoooooo
- Després sí que vam fer la visita obligatòria a la catedral de Notre-Dame de París, això sí ben maquilladeta ella tota pobreta, ben blanqueta de cara... semblava nova de fa quatre dies jejeje.
- Estàvem tan reventats que vam anar cap a l'hostal i al entrar dins l'habitació... hi havia una maleta d'una tia amb tot de roba tirada per terra... jeje....
- Al vespre, vam visitar la font de Tingely que està just davant del museu POmpidou geniiiiiiiiiiiiaaaaaaaaaaal
- més tard a la nit vama anr a la tour eiffel i
- al tornar a l'hostal encara hi havia la roba tirada, i ens van dir que fèssim (nosaltres ) la maleta de la tia.. i vinga, a dormir... molt surrealista!

ja explicaré el dia que falta, però, bé només vam tenir temps d'anar a Monmartre, de trobar efectivament la cafeteria de la peli d'Amelie... i

bé res ja diré alguna cosa un altre dia
bon dia imma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!uuuuuuoooooooo

Avui m'he llevat a les 7, i plovia molt, i encara ara que són gairebé les dues no ha deixat de ploure.. aquests dies no m'agraden, m'agradarien si pogués quedar-me tot el dia a dintre el llit tapada fins a dalt de tot sense fer res més.. però no puc... he arribat al pis i m'he posat al llit, eren les vuit i m'he despertat a les 10.. després he anat a la universitat a fer una classe, i he fet tard... no estic gaire d'humor... i el dia no acompanya.. em vaig dir a mi mateixa que el dia que estigués moixa no escriuria... però després em van recomanar que ho fes... que pot ser m'ajudaria a desfogar-me o el que fos... no sé si tinc ganes de desfogar-me o de què tinc ganes... m'agradaria poder dir que avui ho veig tot de colors, i també m'agradaria dir que estic contenta, m'agradaria riure sense parar... però ara en aquests moments no puc... pot ser més tard estic recargolant-me de riure... ja ho diré o pot ser m'oblidaré perquè la joia mateix em farà oblidar de tot...

Crec que mai he dit el que estimo, i com estimo.. i com em fan mal a vegades les persones que estimo... i són persones que estic obligada a estimar que ni tan sols em proposo no estimar... i em fa plorar, i em fa sentir com una merda, o com una persona que realment no serveix per res.. però perquè he de servir per alguna cosa? no puc viure pel fet de viure i prou? he de demostrar a cada moment que sóc alguna cosa, amb el meu nom no n'hi ha prou?... no no estic trista, estic enfadada ... tampoc, no sé com estic...
Sort que sempre tinc punts de suport que sé que són allà i que m'estimen i que tampoc poden evitar estimar-me, i que gràcies aquests petits suports puc tirar endavant i riure i recargolar-me i volar, i veure colors amagats als gats i als gossos... llegir poesies precioses, riure de pets i rots (sisi)... estimar a tots als ossos de peluix del món (sobretot els de la segona guerra mundial...), saltar dintre les basses amb unes botes de pluja vermelles... cridar i xisclar fins a buidar els pulmons de coses dolentes... sort que tinc aquesta gent que sempre em fa costat us estimo, a tota aquesta gent que m'entén que m'estima que em fa costat que sempre té un somriure per mi, us estimo i encara no sé com pagar , o demostrar com sóc capaç d'estimar.... i com n'estic d'agraïda de vosaltres persones, vosaltres ja sabeu qui sou, si si tu també... :) somriu gràcies

bon dia imma

Tinc molta son, ahir vaig anar a dormir a les tres de la matinada... estàvem fent de croquetes pel pis, em vaig anar recuperant físicament i moralment durant la nit, i es pot dir que a les tres de la matinada ja tornava a ser una mica més feliç que unes hores abans... vam està mirant los Serranos acollonant la série i cantant les cançons xorres, pot ser m'hagués estimat més mirar la pel·lícula de tv3 però bé, a vegades no puc escollir.. és el que passa quan comparteixes coses...:O
Ahir en JA estava de "catxondeo" i va ser molt divertit, em van animar molt, de fet estava feta un parrac, a vegades m'autodestrueixo, io necessito que algú em faci veure que sóc una BURRRAA!! jajaja, tinc la tendència de martiritzar-me a mi mateixa, i quan començo així sóc insuportable, per mi mateixa i evidentment per la gent que m'envolta... :)
Avui puc dir que estic animada, i que tinc ganes de fer coses, i cada vegada estic més nerviosa perquè està més aprop diumenge, que marxo a itàlia!! ja serà la tercera vegada que hi vaig, i m'encanta!
Recordo la primera vegada que hi vaig anar, que jo feia 3r d'història de l'art i tenia molta il·lusió per veure Pisa, Roma.... uoooo, estava als núvols, a més a més, anava amb la gent de la classe, que encara passava bons temps... va ser fantàstic, Roma, m'encanta, ara que la Ryanair hi va tant barat pot ser m'hi escapo.. jo acabo de venir de Paris, ara Italia, (el nord) i només em falta tornar a Roma.. uui, si tingues peles, només viatjaria, no estaria quieta ni un moment!!

uoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Bon dia Imma!!!!!!!!!

L'altre dia caminant per la facultat vaig escoltar una converça, d'aquelles que no són gens trascendentals ni res d'això, però tot i així em va sorprendre, eren dues noies (que no conec) que s'acomiadaven, i una li deia a l'altra- Ja ens veurem al messenger... al escoltar-ho, ho vaig trobar ben normal, ni tan sols em vaig plantejar el que aquella noia acabava de dir, però, no sé perquè de sobte vaig pensar que era molt surrealista... pot ser trigarien mesos a tornar-se a veure físicament, però continuaíen en contacte, i molt directe per cert, amb el messenger.. El messenger és màgic, gràcies a ell he pogut tenir contacte amb una bona companya que està d'Erasmus, ostres i quan jo vaig marxar d'erasmus encara no l'utilitzava!!!
Cada cap de setmana la trobo, i és una sensació xula, està a Dinamarca, però podem parlar tranquilament, i segurament així no trenquem els vincles que pot ser es trencarien si no tinguéssim cap mena de vincle directa com el messenger.. Realment el món de les noves tecnologies m'agrada, per la proximitat, qui s'ha atrevit a dir que les tècniques ens allunyaven??? bé és un debat molt més ampli tampoc hi entraré a discutir......

bona nit imma!

Avui al matí estava mirant la cartellera del cinema, vull anar a veure La Joven de la Perla, novel·la de Tracy Chevalier, i portada al cinema per Peter Webber, protagonitzada per la tia güenba de tonr ( si si és guapíssima!! ) Scarlett Johansson... Bé jo em vaig llegir la novel·la fa un parell d'anys, i tampoc és que m'agradés molt i molt, però la pel·lícula em fa gràcia anar-la a veure, a més m'encanta i m'emociona Vermeer. L?any passat vam aanr al Prado que feien una exposició de Vermeer i el seu temps, i hi havien quadres d'ell i de contemporanis seus, va ser increible, llàstima que hi havia una pila de gent!! i m'hagués encantat poder està davant del quadre jo sola, és quan es disfruta més, tu sola davant el perill, tot un quadre per descobrir...
Estava dient tot això a un conegut meu del messenger (sí sí, també tinc coneguts de messenger...) i m'ha dit que a ell Vermeer no li diu res.. i jo queeeeeeeee???? com pot ser, un pintor que diu tantes coses, que emociona amb les seves pintures, amb els seus grocs, els blaus, els quadres silenciosos inquietants...

LA jove de la perla, no l'he vist mai en directa, m'encantaria, m'agradaria poder contemplar aquell quadre d'aprop i poder veure com va equilibrar la brillantor dels ulls d'aquella noia amb els llabis i la perla enigmàtica a l'orella, i el groc i blau del turbant. Vaig llegir una vegada que deien que era la Gioconda dels països Baixos, perquè també és enigmàtica, amb els llabis entre oberts ens mira, no se sap si és una mirada provocadora, si és una mirada completament innocent, ens mira com despistada... és impressionant, segur que quan la vegi algun dia em quedaré estorada, o pot ser la miraré i em passarà com el matrimoni Alnorfini, pot ser m'agradarà més un altre quadre amagat .. ves a saber.. sempre em sorprèn l'art, pot ser hi he dedicat tant temps de la meva vida...
Això sí, la persona que m'ha dit que no li diu res Vermeer, no n'ha vist mai cap en directa.. pobret pobret, no sap pas el que es perd... En canvi assegura que li encanta Caravaggio, i discutint del Sopar d'emaus, que per cert no sabia que existien dues versions, va i em diu es que tengo un manual de Caravaggio........ un manual??? o sigui, tu et compres un manual de Caravaggio i ets un expert??? ais no sé, a vegades aquestes coses em sobre passen... D'acord, a mi també m'agrada molt Caravaggio... però em sembla una aberració dir que no et diu res Vermeer...
A vegades no m'entra dins el cap que les persones puguin tenir gustos diferents i que no tenen res a veure amb la història de l'art i l'estètica, sinó que són opcions totalment personals... però, clar... jo penso... amb el poc que pugui saber d'art, puc tenir més criteri, o un criteri totalment diferent als d'una altra persona.. i clar, doncs així... pot ser que algú no li digui res Vermeer, i odiin Dalí.. i es caguin amb Duchamp.... i clar, jo ja puc anar predicant al desert....

Total que no he pogut fer canviar d'opinió aquesta persona i ha continuat dient que Vermeer no li deia res... i bé, que encara puc està contenta que comença apreciar l'art romànic...

EEECs gent tossuda ajajajajjaja

Bon vespre imma!