imma

Un cap d'any ben normalet, vam està al pis de girona amb en Fer, vam intentar buscar festa a girona i ens va aborrir, i vam tornar al pis... això sí, vam aconseguir tenir les orelles ben congelades i el nas també!
De fet em va encantar està tranquils, tot solets per cap d'any... Quan penso amb la gentada que hi havia a tot arreu ( o almenys és el que ensenyen per la tele!).
Una amiga m'havia convidat a anar a sopar a casa seva pel mòdic preu de 30 €, uns altres amics m'havien convidat anar a Barcelona... això sí a la caça de l'aventura!
Ais no entenc quina hipocresia mou el món, i tot el que ens envolta, ningú té diners però quan és l'hora de gastar-se 60 euros com a mínim en una nit, que en definitiva és una nit com qualsevol altre... ho fan.. només per poder dir que la nit de fi d'any van fer una cosa especial, i això els fa especials a ells mateixos.. Ja sé que no tinc cap dret a criticar a ningú, perquè tothom fa el que vol...
I com diria algú UNa nit és una nit... i una nit serà...
Doncs si així ho volen serà..
He canviat una mica el blog, és divertit tocar botonets i que es canvii el disseny solet... sóc massa tonta, o massa vaga per fer un disseny propi... a més com que l'única persona que llegex aquestes tonteries sóc jo mateixa... jeje
Vinga doncs bona nit imma muuuuacs

Avui mirava el cel, i pensava, joder que blau que està, que preciós quina preciositat, quina sort que tinc de poder veure un cel com aquest!
Ahir vaig veure Mi vida sin mi, tenia ganes de veure-la des de feia bastant temps, i al final hi vaig anar, al cine de la Bisbal que sembla un galliner... Resultat: vaig passar-me tota la peli plorant desconsoladament, i no només això, sinó que sortint del cinema encara plorava, fins i tot avui el matí encara em perseguia una mena de pena neguitosa... Mai mai m'havia passat això... i no sé si és negatiu o positiu.. no sé fins a quin punt tenia ganes de sentir-me així...
Pot ser em va agafar en un moment susceptible.. no ho sé..
Els ulls em pensen,m'estic adormint, d'aquí uns moments si continuo escribint escriuré els meus propis somnis.. :P

Bona nit imma

Els últims anys, que em fessin aquesta pregunta era com si em torturessin... NO sé perquè, pot ser perquè cada vegada trobo més absurt enumerar els regals... i quans més en tens més bé t'has portat?? no sé...
Quan era petita, i s'acostava el dia de reis, em posava nerviosa, això de pensar que t'estaven vigilant uns senyors barbuts i que controlaven si et portaves malament o no, em treia de polleguera! Quin dret tenien aquets tres senyors peluts a posar micro càmeres a casa teva, o utilitzar una màgia secreta per controlar tots els nens del món?
Avui m'he quedat a casa, i no he pujat a Girona, per alguns és una maniobra per augmentar els dies de vacances.. doncs pot ser sí, o pot ser no... De fet no tinc classes i a aprtir del dia 12, o sigui dilluns ja tinc exàmens... Què hi faria a Girona? Demà sí que hi aniré, però, només perquè tinc un sopar i divendres he quedat per fer un repàs de mates, perquè sinó m'hagués quedat tota la setmana a casa! APA!

Ostres! m'he deixat la gossa tancada a la terrassa!! Pot ser eren les vuit del matí, i la gossa emprenyant que volia anar a fora, finalment li he obert la porta, i me n'he oblidat! O sigui que s'ha passat des de les 8 fins a les 14.00 a la terrassa!!! jaja pobreta meva, ara està enfadada amb mi! :( ja li passsarà...

Avui no diré bona nit! diré.. bon migdia ( no es diu això oi?) Imma ;)

Algú em va dir que no sabria per quina de les dues començar alhora d'estirar les galtoes jeje.... :)

Bona nit imma (i marina)

a vegades em desconcerta arribar a pensar que en el fons no sé fer res especial, o sigui que no tinc res especial per donar a la societat, o sense anar tan lluny, a la gent que m'envolta.. m'agradaria saber escriure, saber fer cançons i cantar-les, tocar bé el violí i poder tocar pels altres i per mi... o saber fer escultures de formes increibles... en definitiva ser alguna cosa més que el (que crec que) sóc ara mateix...
He començat moltes coses, i no he sigut capaç d'acabar res.. Com si fes tastets de la vida, tastes per saborejar, ara una cosa, ara una altra... però pot ser realment cap cosa de les que provava eren fetes per mi...
Encara he de trobar el meu camí, no crec que sigui massa tard...de fet encara no sé què significa trobar el camí..

Després de gairebé 20 anys odinat les mates, plorant davant de equacions indesxifrables, problemes revolucionaris... Avui m'he trobat a mi mateixa, fent problemes pel futur examen de mates que és dijous, i passant-m'ho pipa! Pot ser és que el nivell és baix, i es tracte de repassar aquells problemes que feia a 8è de EgB que mai vaig entendre, i ara com diu Piaget, ja tinc la maduració suficient i puc arribar a entendre'ls... no ho sé, total que ja m'he trobat en un parell d'ocasions explicant a la gent com es fa un sistema d'equacions (de primer grau eeh!! ) jejeje, no ho entenc perquè ara? i no abans? perquè??? no ho sé..
Pot ser suspendré l'examen de dijous, però tot i així, he descobert, que les mates són divertides... i que quan resols un problema la sensació que tens és tan genial que l'esforç que has fet ha valgut la pena... ais senyor...
em passarà el mateix l'any que ve quan faci educació física???? jejejeje

bon DIa!!!! imma..?? jeje

Diuen que els haikus, són amics dels hasquis siberians no? jajaajjaa

estic contenta, tinc son i miro massa Crónicas marcianas jajajajajaa
això no és "serio2 i no pot continuar així!!
bona tarda imma :)

Anomenem rendiment suficient a allò que el professor considera que ha de saber el grup classe en general, i el rediment satisfactori o insatisfactori seria allò que pot arribar a saber un alumne en individual, el que anomenaríem les seves pròpies capacitats intel·lectuals...
Un alumne pot assolir el rendiment suficient, però ser insatisfacoti al mateix temps, ja que es considera que l'alumne pot arribar a tenir més capacitat alhora de resoldre els problemes proposats.... o també pot ser que un alumne no arribi al rendiment suficient, però al mateix temps estigui tinguent un rendiment satisfactori, o sigui que per les capacitats del discent tingui els límits per sota del rendiment suficient... No sé si m'he explicat bé.. suposo que no ;P
En resum que per molt que m'agradin les mates... el meu rendiment no podrà ser mai suficient.. encara que sí satisfactori, almenys per mi... això vol dir que encara que m'esforci, i m'agradin les mates (que ja és un pas) encara no he arribat al rendiment suficient posat per la professora.. Sí si, he suspès mates.. De fet també és per culpa d'un treball que vam fer en grup i el vam fer tan malament que no ens ha posat ni nota.. o sigui que ni tan sols ens podrà ajudar el treball... total una merdeta.. a més al tractar-se d'una assignatura semestral no torno a tenir convocatòria fins el setembre jejeje

No estic enfadada, estic una mica trista i desepcionada.. em sap greu que el treball hagi sortit tan malament, quan jo no tinc la culpa si les meves companyes de treball tampoc el van fer gaire bé... i també estic una mica desepcionada, perquè ja que havia descobert que les mates no són tan horribles, pensava que hauria fet un examen més o menys presentable.. però no.... Ais no sé..
Res que ara m'hauré de posar les piles i fer els altres exàmens i no preocupar-me més d'aquest fins el setembre!! :)

Bon dia Imma!! i ànims!!!

Ja sóc a casa......
Se suposq eu he d'estudiar... ara ho faré....però em fa una mandra!!!! buuuuuf buuuuff!!!
kin post més tonto nómes per dir això...

Guau guau guau!! obre'm la porta imma, obre'm la porta!!! no veus que vull sortir a parar el sol???... però pessseta, jo no sortiré amb tu a fora eeeh jo no??? és igual és igual...... vull sortir... d'acord, surt ....
LA pesseta surt a fora, i només cinc minuts més tard..... Vull entrar vull entrar!!
Pesada ja ho sabia !!!!!

Bon dia imma.

Estirada a terra, escoltant la brisa freda que et toca la cara... sentir que estàs aquí, per tot, recordar tots aquells detalls que només perceven aqulles persones que et coneixen bé, la boca torta perquè un dia vas passar fred, el nas de l'àvia, els ullets petits sota les ulleres, les mans disposades a acariciar i abraçar...
Tot el dia per recordar que tot el món és per tu, ara i sempre

Bon dia imma!

Nyiiiiu, agafa les curves a gran velocitaaat, esquivant els cotxes!!!!! nyyiiiu, com en va dir l'emma un id, perquè els cotxes s'han apoderat dels carrers??
no hi ha dret!!!

veure que una persona que sempre havia criticat el que feies, ara li faci fer a la seva filla, i a sobre et digui que la seva filla ho fa taaaant bé, fa ràbia... Em fa ràbia que em faci ràbia, perquè se suposa que aquesta filla l'hauria d'estimar i no jutjar pel que fa la seva mare, però tot i així, em fa ràbia... Una cosa tant meva, que des de fa motls anys que porto amb mi, que va criticar tant, ara resulta que és la millor cosa que pot fer la seva filla... Hipocresia? enveja? si, crec que aquestes dues paraues serien les edients per definr aquest tipus de persona...
Sempre que hi vaig m'haig d'empassar la mala baba, i fer veure que m'encanta que em digui que la seva filla està millorant tant i tant, i que la mestra li diu que té tan bona oïda i afina tant bé... ais, no sé, pot ser sóc dolenta.. no ho sé.. però tothom ha volgut seguir els meus passos.. pot ser perquè no estaven malament del tot?

Volia acabar el conte de la vaca, però no estic inspirada...
Bon dia imma!

Els petons, hi han molts tipus de petons, evidentment... a mi m'agraden, els petons amb gustos... amb gust a maduixa amb nata o de xocolata, o de sabors més àcids de llimona, taronja, fins i tot de kiwi.. hi han petons de tots colors i de tots els gustos.. per triar i remenar... mmm ARa em vindria ve, un petó de cafè... mmmmmmm

Ja fa temps que vaig anar a veure-la, però avui revisant les pelis que havua ant a veure, doncs m'he enrecordat d'aquesta, Las mujere sde verdad tienen curvas, ópera prima de Patricia Cardoso... Em va encantar!!! perquè no dir-ho.... perquè fer les mides 90-60-90, si pots fer una 180-120-180 jajajaajajjaa ;)
Si podeu veure aquesta pel·lícula no us la perdeu!!! i arribareu a la mateixa conclusió que el mateix títol... Las mujeres de verdad tienen curvas!!

He aprovat mateeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!!!! jajajajjajajajaja

Definitivament.... Avui havia d'anar a Figueres a música, tenia conjunt instrumental, de fet dilluns que ve tenim una audició, i no sé pas com sortirà aquest pas! M'ha trucat el profe dient que s'anulaven les classes, perquè la majoria de la gent té exàmens i no poden venir... total que m'he quedat al pis més sola que la una, i no sabia pas què fer! He obert la tele i només feien atus lados i grans hermanos... i m'he deprimit... L'he apagat i encara ha sigut pitjor, un sil·lenci tan gran!!! Bé mentida, sentia les botzines dels cotxes i els crits dels nens de l'escola que tinc al costat.. a part d'això res més.. bé també els talons de la dona del pis de dalt, que crec que no se'ls treu ni per dormir! Me l'imagino tota vestida i maquillada passejant-se pel pis, quina cosa més estranya.. De fet no conec a cap veí, només he vist alguna vegada el del 1r 1ra i segons la meva companya de pis és un noi molt guapo.. però jo les vegades que l'he vist m'ha semblat extremadament "sosu"... pobret pobret... La que suposadament és la seva mare, o la seva amant (no se sap) és una dona d'uns 40 anys, retenyida i que sempre que l'he vist porta bosses de roba comprada al maximo dutti, o sigui.. una mica pijilla.. si és que no reutilitza les bosses per anar a comprar al Dia% que no crec...
També he ensopegat (literalment) alguna vegada amb una dona molt simpàtica qu deu viure sola, i que cada dia treu el gosset a passejar, un gosset del tipus milú de'n Tintín... un dia casi m'obliga a pujar a l'ascensor, i jo allà.. no no, no cal que no veu que visc al primer! jeje...
He comenÇat dient que no coneixia a ningú, i déu ni dó no? bé però res...
Al primer pis on vaig està (compartint s'entén...) sí que ens vam fer molt amb una veïna, de fet crec que ens controlava i tot, sortia pel balconet i ens cridava i preguntava coses... un dia vam pujar (el meu cosí i jo) al seu pis perquè ens deixés no sé què per cuinar, i ens va ensenyar tot el seu pis.. Era com el nostre, però ben arreglat.. Va ser molt surrealista tot plegat. Feia dos anys que no sabia res d'aquesta dona, i un dia que passejava tranquil·lament per girona me la vaig trobar, i em va saludar, també va ser molt surrealista :)

Bé el que volia dir... m'he sentit molt sola, allà al pis, la Rous havia pujat a la universitat a fer un examen, i en joan antoni a fer classes al nen, la cristina a francès.. i jo allà, sense saber què fer.. Podia haver estudiat coneixement del medi, o bé podia haver tocat el violí.. però no he fet ni una cosa ni l'altre, he sortit sense rumb he anat al súper... i bé fins als ordinadors... a buscar algú.. perquè em sentia sola, i feia molt temps que no m'hi sentia.. bé estic una mica tonta res més
Bon vespre imma!

M'agrada riure, riure ben fort, i tenir mal de panxa de tant riure!!
Aquests dies, no sé perquè, però estic rient molt.... Em passo el dia fent tonteries i rient com una desesperada... pot ser són els nervis.. però en tot cas, em deixa ben tranquila! Diuen que és tan sa riure, i jo ho faig molt sovint!
La rous, l'altre dia em deia, que no havia rigut tant en sa vida!! M'encanta, ser feliç i que la gent del meu voltant també ho sigui, i que riguin i que cantin i que facin tonteries que la vida són tres dies i dos ens el passem dormint! jejejejejejej

Vull anar a veure la pel·lícula Ser y Tener (Être et avoir)
a veure què tal serà.... miraré d'anar-hi demà...

Ahir no podia dormir, i avui estic com una mòmia.. uuuuuuuuh, si ja sóc blanca de per si, avui sóc hiper blanca...
L'altre dia em vaig fer un tips de riure amb la meva companya de pis, la crisitna (una altra que no és la rous) doncs, de cop i vola, estàvem al menjador, mirant (literalment) com estudiava la rous, es va començar a emparanoiar ella sola:
- Mira Imma, hoy he estado pensando en el significado de las palabras sabes...
(jo tota flipada... a veure) - i què has pensat?
(sempre tenim converces bilingües, fa molta gràcia sobretot quan hi ha alguna persona que no entén el català...)
_Pues, las diferemcias que hay entre, Súper e Hiper...
- Què?¿?¿?¿??¿
_ Sí, a ver tu vas a comprar al Súper mercado.. o Al Hiper mercado... Es mucho mas grande el Hiper mercado... Claro, es mas grande Hiper que super.... Luego Estan las Grandes superficies-...
- A veure Cris, has estat molta estona pensant això...
- Hombre pues claro, se tienen que pensar las cosas... Ahora puedo distinguir entre Súper mercado e hipermercado.. lo ves????

A vegades no entenc a les persones i aquestes situacions surrealistes em superen jejejjeje però vaig riure molt jejejejjee

Apa sento aquest post tan friki jejejejeje ke hi farem..
Ja explicaré com anirà la peli muuaks

Bon dia imma!!

He arribat al pis, i tothom estava de panxing... i jo tenia unes ganes increibles d'anar a veure Saber y tenber ( ja ho havia dit..) però, ningú m'hi ha volgut acompanyar... estava apunt d'anar-hi jo sola, però he començat a tenir una mandra horrorosa.. i he acabat estirada al sofà amb els altres companys de pis, empassant tele.. Quina vida més passiva!!
He agafat un punt de venda, per veure la cartellera d'aquest cap de setmana, i efectivament, ja han tret Saber y tener... m'he posat una mica trista.. ara hauré d'esperar, o bé que la passin per algun cinema d'aquests de poble, que a vegades et dóna alguna sorpresa.. o bé, esperar que surti en vídeo, o dvd, que em sembla una mica difícil.. o pot ser no.. ais, quina ràbia!!!!

en fin, tampoc em vull deprimir ara ... de fet és una peli i prou.. no???

M'estic imprimint el meu súper hiper currículum vitae, no tinc gaire coses a posar-hi, però no sé, suposo que n'hi han de pitjors no? Aniré a veure si em dónen feina.. suposo que és el que s'ha de fer, vivim en una societat capitalista i els diners són necessaris... no?

Bona nit imma!!!

L'altre dia vaig descobrir un interruptor nou a casa del meu pare, ja sé que sembla una tonteria, però em va fer pensar, l'interruptor no era nou, o sigui havia estat allà des que es va construir la casa, era nou només per mi, perquè com que vaig per la vida despistada, fins ara no l'havia vist... o pot ser sí que l'havia vist però d'una manera irreflexiva... Crec que m'està entrant síndrome Hiper Súper mercado... jeje, però la veritat és que vaig està pensant en les petites coses que fem cada dia i no hi donem importància. Com passar cada dia pel mateix carrer i veure les mateixes persones, que no coneixes però de veure-les cada dia ja hi tens una relació, de coneguts de vista, un extrany adjectu, coneguts de vista... Després es produeixen situacions angoixants com quan trobes un conegut de vista en una sala d'espera, què fas? inentes parlar d'alguna cosa amb ell, o simplement abaixes la vista, dius un hola curt i t'esperes.. això pot comportar tensions innecessàries... mmmmmmm

Ara he recordat que de petita m'agradava molt disfressar-me. tenia una caixa plena de mocadors de la meva mare i drapets i jugava a princesa i m'inventava històries.... amb els meus amics imaginaris.. com és que ara no sóc capaç de tenir un amic imaginari i abans sÍ? no ho entenc... Crec que quan et vas fent gran vas perdent coses fantàstiques, jo crec que vaig perdre tota la meva imaginació, i que ara sóc una vulgar imitadora d'agluna cosa que pot ser algun dia vaig arribar a ser...
Crec que necessito dormir una mica...
Bona nit imma!!! :)