imma

bé, doncs ho confesso, tampoc em queda tan tan malament l'uniforme, tot i que no em veig molt rara, amb americana blau marí pantalons blau marins i una camisa blanca! jeje, però, segons una meva companya de feina haver de portar uniforme fa que no hagis de pensar cada dia què posar-te de roba.. jo opino que et deixa sense personalitat i aquestes coses.. però no em queixaré que he vist uniformes molt pitjors!!
Em va explicar aquesta noia, que en Dalí havia disenyat un uniforme pel seu futur Teatre-museu Gala Salvador Dalí de Figueres. es tractava d'un peto, o mono, de color violeta tiran a fucsia amb un pom de violetes al pit... la veritat, m'hagués agradat molt més portar aquest uniforme! almenys hagués anat una mica més divertida, que tan blau marí i blanc jeje... però suposo que ara m'estaria queixant igual!

bé, com sempre tinc soneta... demà torna la meva germana i pot ser (bé segur) que tindrà molt de mono de pc, o sigui que segurament aquest cap de setmana no podré conectar-me.. però total... per escriure xuminades... fa temps que escric per escriure... només em ve inspiració quan estic trista.. i últimament no tinc temps d'estar-ho, bé i tampoc en tinc gaires ganes.. no sé però quan passes una temporada més o menys bé, no recordes la tristesa, i tampoc recordes el nus a l'estòmac de quan fas una csoa mal feta... oblidem tan ràpidament les coses dolentes (almenys jo) seguramnet si no tinguésim aquesta virtud pot ser no podríem tirar endavant.. bé doncs... jeje

bona nit immma!!!!!

Qui pot dir que no ens ho vam passar bé a Itàlia?

Ahir vaig anar al museu, a mi en teoria només em toca currar el cap de setmana però al ser setmana santa ahir vaig anar-hi, ja que faltava gent. La veritat és que no va venir gaires persones, no sé, suposo que és perquè normalment el dilluns està tancat... no sé.. vaig trobar a faltar els nens de les visites dels dies d'entre setmana... bé doncs, estava vigilant el menjador del castell, és una de les sales més tranquiles, no hi ha gaire merder, només has d'està pendent que no toquin la taula i ja està.. o sigui em vaig avorrir ... m'entretinc escoltant els comentaris de la gent, són molt divertits, per exemple, em ve una dona amb accent anglès, que resulta que és la mare una d'ex companya d'institu i em diu tota seriosa: - I les sales privades, les que utilitzaven realment Gala i Dalí on són? .... - jo em quedo tota pensativa, què m'està preguntant aquesta dona? i ella continua- Si dona, aquestes sales són les de mentida, però jo un dia vaig veure les de veritat, les que realment utilitzaven... - i jo li vaig haver de contestar finalment que no hi han més sales que les que estan obertes al públic, i que sí, que realment la Gala venia a passar temporades petites a l'estiu.. la dona se'n va anar poc convençuda, creient realment que allò que es mostrava al públic era de "mentida" en canvi tenim sales ultra amagades de veritat... mare meva!!!

Al museu, a l'entrada hi tenim un cavall dissecat, que li van regalar a Dalí quan va inaugurar el castell de la seva dona, doncs, la gent no hi enten massa d'animals, ja que m'han arribat a preguntar si era una vaca?, un xai? però, si es veu clarament que és un cavall!! potser entenc la gent no entengui que és un cavall dissecat... però, un xai???

bé suposo que ja tindré temps durant tot l'estiu per poder posar tonteries de la gent, a més com que és l'any Dalí! jajaja

bon dia imma!!

Fa un parell de setmanes que em desperto sobressaltada, a vegades recordo el que he somiat ia d'altres només recordo que m'ho estava passant malament....
Una nit, que el matís egüent havia d'anar al museu, vaig somiar que anava a la platja de nit, amb la meva mare i el meu pare, era molt estrany ja que mai anem junts a la platja, però ene el somni era ben normal. Resulta que anàvem caminat seguint una mena de camí de ronda d'aquels que hi han a la costa brava, on abans passaven els contrabandistes, la nit era molt fosca, i no recordo que hi hagués lluna ni res, finalment veiem un camí asfaltat amb molta baixada, i la meva mare diu tota convençuda, és la platja del Gólgota, o Górgota o alguna cosa així, i dicideix baixar pel caminet, però resulta que el caminet fa molta molta baixada i comença a relliscar i relliscar, jo cridava molt perquè no podia agafar a la meva mare i el meu pare havia quedat enrera. M'estava estressant molt, perquè era molt fosc, i a més al costat teníem suposadament el mar, o sigui una especie de penyasegat. Vaig decidir baixar a "rescatar " la meva mare i després de baixar una estoneta, vaig arribar a una caleta amb unes roques q a la foscor representaven el quadre "El gran masturbador" de Salvador Dalí. Sembla una tonteria, però dies aans havia anat al Caixa Forum a una exposició de Dalí i havia vist una foto de unes roques de Port Lligat les quals van donar la idea a Dalí per fer el Gran Masturbador, o sigui que teíen la mateixa forma, i ell es va inspirar en aquestes formes...
Després de comprovar que estava gairebé dins un quadre de Dalí, em vaig despertar tota sobressaltada, allà les 8 del matí, i no vaig poder dormir més...esperant que fossin les 10, hora que començo anar cap al museu...
No sé, però si continuo així, em tornaré mig boja jeje

Bon dia imma!!

Ara farà més de 48 hores que no surto de casa.... mmmm perquè? doncs no ho sé, sempre em passa el mateix, quan tinc dies de festa i em quedo a casa, doncs em quedo a casa... viciada a internet o mirant la tele, i també llegeixo, no serà tota l'estona vicis dolents!!
De tant està tancada i reclosa dins de casa, m'ha agafat mal de cap..... bé suposo que demà serà un dia més actiu, tinc previst anar a veure la Rosa Mari a l'Atmetlla del Vallès, havia de baixar ella i anar a la Fundació Vila CAsas on treballàvem abans, però al final no hi vam anar. Tinc ganes de tornar a Torroella i veure el Palau Solterra amb els seus fantasmes, i recordar vells temps!!! segurament hi tornaré la setmana que ve...
Dissabte anirem al museu Dalí de Figueres, hi tinc entrada lliure, ja sóc de la casa.. hi aniré amb en Ferran que ell encara no ha visitat mai el museu Dalí de Figueres, bé ni tampoc el de Púbol! Un cop hagi visitat el de Figueres i el de Púbol haurem completat el triangle dalinià... i pensar que a mi Dalí mai m'ha ni fred ni calor, i ara semblo una obsessionada!!! Diumenge tindré la meva primera visita guiada... a veure què tal!

bona nit imma!

Comparat amb els últims dies, he estat dos dies de plena activitat! jeje, ahir vam anar a veure la Roupi a l'Ametla del Vallès i va anar a fer una volta per Granollers que jo no hi havia anat mai! Pobre Ferran el vam deixar ben de banda i avui m'ho retret i tot! és que quan comencem a xerrar la Rous i jo som imparables!!! Vam acabar menjant un súper menú al xino, amb un cambrer xinès que se sabia de memòria el menú, igual igual com si fos un robot, vam riure molt! fins i tot es va despedir en català i en castellà, amb la mateixa monotonia de veu... mai vist!
Avui hem decidit anar a menjar a un buffet lliure on pots menjar l'amanida variada més carregada del món!! jajaja, en Ferran semblava que li faltava un tros de plat i tot!
El museu Dalí de Figueres un desastre!!!! hi havia una cua de 100 persones!! ens hem "rajat" i al final no hi hem entrat, ja hi anirem un cop passada la febre de l'Any Dalí!

Us ho recomano, sobretot no aneu al museu Dalí de Figueres fins l'any que ve o l'altre, i si hi voleu anar aquest any, armeu-se de valor... i procureu fer cues ben llargues!....... ara el museu de Púbol de moment hi ha gent però és tranquilet.... de moment, no sé què passarà a l'estiu..... fiiiiiiiu
Això sí, hem anat a veure el museu del Juguet, un museu ple de joguines antigues, jo hi anava quan era petita i ha sigut molt divertit tornar-hi anar :) almenys no hem hagut de fer gota de cua!!

............................... bona tarda imma!!!!!!!.............

per cert no he fet res de feina de la universitat, la setmana que ve fliparé!!!! ..........
Ara anirem a veure cleopatra!!!!!! uuuuuueeeeeeeeeeeeeeeee

ara estic molt bé, però aquesta nit he tingut un "baixón" tipus síndrome de Peter Pan, ostres com m'agradaria tornar a ser una nena petita, i que les abraçades fossin molt grans i fortes, i que ... no sé, moltes coses!! ja paro que hi torno...

Feia dies que no reia tant! L'altre dia, la meva germana va començar a analitzar els meus posts i a riure's de les meves faltes d'ortografia, d'expressió, i de les altres faltes fetes per culpa d'escriure exessivament ràpid i sense repassar res abans d'enviar... i no només vam riure d'això, sinó que va començar a llegir algun post meu a l'atzar, i vaig poder comprovar que a vegades, sense adonar-me, sóc molt sensacionalista!!!! Però la veritat és que quan escric aquí, ho faig gairebé igual com si estigués parlant, no analitzo cada mot, cada paraula, cada sinònim, per donar un caire intel·lectual, o de perfecció lèxica.. només intento explicar coses, tonteries pot ser... sovint em desfogo... o simplement m'entretinc entre el canvi de classe, o abans de sopar, o després... Pot ser hauria de fer una mica de cas a la meva germana i mirar una mica aquestes faltes, o revisar el post abans d'enviar... però pot ser després perdria l'espontaneitat, o pot ser deixaria de ser jo mateixa, o potser convertiria el meu blog en una cosa més postissa... Faig monòlegs interiors, que segurament només m'interessen a mi, no sé. Sóc conscient que hi han blogs, weblogs, bitàcores, que són una delícia llegir-los, ja que, són d'una riquesa ortogràfica, gramatical molt acurada, i sovint són historietes anècdotes, o relats molt interessants... i per això, moltes vegades sento vergonya de mi mateixa, i no entenc com sóc capaç de publicar coses sense sentit, plenes de faltes... pot ser per aìxò, vaig trigar una miqueta a atrevir-me a escriure un blog... per por que em llegís alguna persona d'aquestes (que sou la majoria) que escriuen bé... però un cop vaig començar a publicar, em vaig sentir molt bé, no sé com explicar-ho, em diverteix escriure aquí, molt sovint penso: a veure quina una explico al blog!!! i és molt entretingut! a més em serveix per crear el meu propi món, aquí jo sóc jo, jo decideixo què escric i què no....
Ahhh no penseu que les coses van acabar aiquí!! jo vaig començar a "acollonar" el blog de la meva germana!!! i tampoc em vaig està de res!! tot i que reconec que el seuéstà molt més ben escrit, a mi m'agrada molt llegir-la, a més és la meva germana... tot i que no la sé reconèixer amb castellà, és una emma castellana........ :P

Apa apa, que avui tampoc he fet res!!!!!! uuuuuuuuuuuooooooooooooooo

Bona tarda imma!!!

pd: per cert Emma si llegeixes això, pensa que simplement, t'estimo molt ( que cursi que sóc per déu!!!) jejejejeje

sí, ara fa 18 anys els meus pares es van casar, jo tenia.. mmm 5 anys?? ooooh kina nena tan peke!!!... i anava vestida amb un traje blanc amb una camisa groga amb "pajarita" negra, i crec que m'ho vaig passar bé, vaig està asseguda a la falda del meu pare durant tot el casament... als jutjats de LA Bisbal.... tal dia farà 18 anys, que les meus pares van complir els seu somni, de viure i compartir la seva vida per sempre ... la princesa del país de les fades es va casar amb el seu príncep... i ningú ha pogut destruir tot el que han pogut arribar a crear, i a estimar...

Com diu la meva mare vam començar siguent 4, (l'emma a dins la panxa ja feia brega) i ara som 5 ( amb en ferran....) .....

Per molts anys!!!!! A menjar molts caramels i a fer molts petons de xocolata, nata, i coses bones!!!

Us estimuuuuuuuuuuu

Bona tarda imma!!!!!!!!!!!

El canvi de govern ja és un fet, avui ZP (com li diuen els amics jeje) ha presentat les bases del seu nou govern en la sessió d'investidura al parlament. Entre les moltes coses que ha dit que faria, com reforma el pacte antiterorista, augmentar progressivament el salari mínim, aturar la llei de Qualitat de l'ensenyament així com la llei orgànica d'universitats, per tal de poder ser revisades i aprovades al parlament, aturar i revisar el PHN, tamé ha promés Reformar el Codi Civil per reconèixer el dret al matrimoni d'homosexuals i transsexuals.!!!!!!!!!!!
Ja era hora que persones que s'estimen puguin gaudir del dret de casar-se, i es reconegui legalment com a parella, han tardat massa anys a reconèixer un fet tan evident!!!
que triomfi l'amor!!! ja era hora!!
M'alegro moltíssim!!!!

Bona tada imma!!!

Avui des de les 3 de la matinada que plou, a vots i barrats!! increible! A la tarda, hem anat a fer un cafè a can Font amb la meva germana, pero abans hem baixat a veure el riu de ben aprop, a la Bisbal d'Empordà hi passa un riu, que encara no sé perquè en diuen riu, ja que tot l'any va ben sec!! Doncs, avui estava ben ple!! i feia fins i tot mitja por!!! Teníem la idea de fer fotos, però al final l'Emma s'ha oblidat la càmara i no n'hem fet... hem pogut comprovar com mitja Bisbal baixava amb paraigües a contemplar el riu.. com si d'una atracció turística es tractés.. de fet, tan ple feia molt temps que no el vèiem!
Ara recordo fa uns anysm que també va ploure molt, uns joves van intentar atravessar-lo amb un tot terreny, i el riu els va arrossegar molts kilòmetres!!! o sigui, que és molt perillós!!!

Bé, estic intentant treu-me verrugues... ais ais... a veure si puc :P

Bona tarda imma!!!!!!!!!!

La setmana passada vaig fer una visita guiada pel museu en castellà, de fet eren 30 persones: 20 catalanes i 10 castellanes. vaig fer tots els esforços del món perquè em quedés una visita més o menys decent, ja que era la primera que feia, però tot i això, es veu que al acabar la visita, una gent es va queixar a consigna que no m'havien entés...... no sé, ja sé que el meu castellà deixa molt que desitjar, però d'aquí a que no m'entenguin.... és una mica fort.. avui no m'han fotut crits, però m'han avisat, que havia de llegir més en castellà que això no podia ser......

Em fa una ràbia!!!!!!!! Són uns torre collons, ja que a més era una visita totalment gratuita, ni ells pagaven ni jo cobrava més.... aaaaaaaaais m'ha entrat un mal rotllo...... Aquesta tarda n'he hagut de fer una altra de visita, però era poca gent, 8 persones, 4 catalans i 4 valencians que m'entenien perfectament en català... i m'he quedat amb el català..... apa docs!!!!!! però igualment..... suposo que hauré de practicar mi castellano!!!!!!!

bona tarda imma!!

Aviat será Sant Jordi, de fet serà aquest divendres. M'encanta, és un dia que sembla festiu sense ser-ho... i semrpe tinc una sensació ben curiosa d'aquest dia.
Quan era més petita, m'encantava passejar-me enmig de les parades de roses, i llibres, quan vaig ser més adolescent sommiava amb una rosa i un príncep blau que me la regalés i fins i tot tenia traumes, tipu peli americana quan veia que es repetien els sants jordis i a mi no em regalaven roses.
Un any, un bon amic em va regalar una rosa, va ser un any curiós. Aleshores vaig entendre que les roses també es poden regalar per una amistat... Fins i tot un any em van reglar una ponzella (kikirikig jeje) i també vaig ser feliç.
L'any que vaig conèixer en Ferran, li vaig enviar un sms dient-li que vingués a veure'm per Sant Jordi , ho vaig fer expressament per obligar-lo que em comprés una rosa... però em va enviar un altre sms dient que no podia pas pujar a Girona, i en aquell missatge hi havia una rosa feta així @)------^ @)----^ em va fer molta gràica, i de fet, ja no esperava res més. Aquell any Sant Jordi queia un dimecres. El divendres vam quedar com de costum, i vaig proposar anar a prendre alguna cosa, i vam anar a un pub irlandès a Girona, per sorpresa meva no em va regalar cap rosa, ni res, però tampoc vaig voler menjar-me més l'olla, i vaig intentar no pensar-hi més, tampoc tenia la suficient confiança com per fotre crits (ara pot ser si :P). Quan vam tornar al cotxe, vaig veure que a la part de darrera hi havia alguna cosa que feia pensar en una rosa... i vaig pensar que devien ser imaginacions meves... Però la sorpresa va ser immensa, quan vaig entrar al cotxe, i em va dir que tenia una cosa per mi, va agafar de darrera el cotxe un ram de roses GEGANT!!!!!!!!!!! i me'l va regalar, crec que vaig començar a tremolar i a plorar com una boja, mai m'havia fet tanta il·lusió una cosa, quan ja em pensava que no em regalaria res, vaig veure que m'havia regalat el ram de roses més bonic que havia vist mai!!

El vaig assecar i encara el tinc guardat a casa, els altres rams no els he assecat, perquè si comencés així pot ser no acabaria!! ;P

Bon dia imma!!!!

i "vet aquí un gat" "vet aqui" un gos, aquest conte ja s'ha fos!!

Aqeust any li regalaré una rosa a la meva rouspi jejejeje

Avui ha vingut en Pemi, un amic que feia molt que no veia i m'ha informat que segurament el juliol es sabrà el dia de les oposicions per entrar a ensneyar història de l'art a centres de grau superior de disseny i arts gràfiques... això m'ha inspirat una mica d'esperança... pensant que pot ser no està tot perdut i que pot ser podré està donant classes a un institut algun dia....... però tot és tan llunyà. taaaaaaaaaaaaaan...................
Aquest divendres de Sant jordi vaig anar amb els meus amics frikis a fer volts per les rambles de girona, hi havia tanta tanta gent!!! vaig veure una rosa de color verd fluorescent!! i a la tarda va venir la meva germana emma.
En Ferran em va regalar un roser molt monu, ara el cuido i el rego, i fa roses noves i em fa molta il·lusió... la rouspi em va regalar una rosa i jo a ella :) la gent em preguntava qui m'havia regalat la rosa i jo tota cofoia deia... la rouspi!!!! jajajajaaja

Em vaig trobar en Jordi, i la veritat cada vegada el trobo més imbècil, mira que havíem sigut molt amics, i ara el trobo que realment pot ser només és un tros d'idiota, li vaig comentar que coneixia un noi que ell també coneixia, i la única cosa que se li va acudir, va ser dir que era un criajo (el noi en qüestió)... em va venir al cap, totes les coses "criajes" que havia fet ell durant tota la seva vida, i les que continuava fent.. i la veritat... en té un bon grapat!

Ultimament no aguanto a la gent que es queixa per tot i sempre, i que no aguanta que ningú més es queixi, ara resulta que empleno massa la rentadora... i quan algú la vol utilitzar està plena... mira jo ja faig pell morta perquè n'estic una mica farta... el tema de la televisió n'és un altre, no he pogut veure cap dia Dies de trasició, un programa de tv3 que considero que estaria bé mirar-lo, però bé, segurament les coses amb una mica més de nivell intel·lectual que la casa de tu vida ja no entra dins els paràmetres de persones que són llicenciades en història i història de l'art... clar clar...res que tot és una merda , i tinc ganes de queixar-me i de montar un pollo... però com que sé que sempre quedo mal parada d'aquestes coses... ja estic acostumada... porca misèria, com diuen els italians.... mossegar-se la llengua i esperar que passin els temporals... com sempre... pot ser un dia explotaré.. i com sempre que exploto la ona expensiva és tan gran que ocupa tot el que m'envolta i haig de començar de zero.. i pot ser és el que hauria de fer.. o pot ser no.... o pot ser estic parlant per parlar, però ja es tracta d'això no???au vinga doncs!!!
L'imma no es pot queixar, perquè ella no es pot enfadar, perquè ella sempre riu, perquè ella és un pallasso que a sobre actua sense cobrar i sense circ associat!!! apa vinga !!!!

Per cert dissabte vaig anar escoltar la coral de la universitat de Girona i la universitat de Vigo i va ser molt divertit, de fet m'encanta que torni a sortir el sol i que faci calor i que les roses del meu roser em saludin al matí, i a més ostres ara he pensat que he d'anar a comprar un test perquè tinguin més espai i el roser pugui créixer i tot això.....

Bona tarda imma!

Si analitzecim les converses que arribem a tenir durant el dia, arribaríem a la conclusió, que o bé estem una mica tarats, o bé no tenim res interessant a dir.. o les dues coses...
Entrant a la facultat d'educació:
- Ei hola
-hola, què has dormit fins ara?
- fins ara?, què va fa estona que estic aixecada... he tingut temps de perdre dues sarfes i tot...
- ostres quin pal, estic ben avorrit i només fa mitja hora que estic aquí... imagina..
- ja veus... què vols que et vagi a comprar l'entrepà del matí..
- no nocal, bé pot ser sí, bé, si de cas hi vaig jo i tu em vigiles això?
- com vulguis..
...........
- hi ha massa cua....
- i jo no tinc massa temps, he de fer fotocòpies...
- bé doncs res..
- res
- per cert, vols o no el diari?
- ah sí, ja el tinc...
- doncs ja està, ara tens classe?
- Sí fins les 2
- dons ens veiem al pis
- dons això, ens veiem al pis.. no t'estressis..
- ja veus, no m'estresso...

Am converces com aquesta on es pot arribar? enlloc....

les flors de la capçalera són d'aquesta escola jeje a que són mones
CEIP Camí del mig de Mataró

fa molt temps hi havia un poble que es deia la Sardana Peduda, ja que per un malefici d'una bruixa molt dolenta, es van quedar sense cap instrument de cobla...
En Pepet i la Pepeta, es van fer voluntaris per anar a cercar els intruments perduts...
Quins havien de trobar???.... La gent del poble ni es recordava quins eren els instruments de la cobla, perquè la bruixa dolenta també els havia tret la memòria, o sigui que els dos nens s'haurien d'espavilar!...

camina que caminaràs, es van trobar un instrument petitonet d'aquells que es bufen, acompanyat d'un altre instrumet d'aquells que es piquen.. I li van preguntar:
-Hola, tu qui ets? no seràs pas un instrument de cobla?
- Voldràs dir nosaltres!!
- Bé doncs, vosaltres.
- jo sóc el flabiol, sóc un instrument de bufar, i el més important de la cobla, sempre vaig acompanyat del tamborí perquè és el meu amic inseparable.
- ah nosaltres som fills del poble de la Sardana Perduda, que ens voleu acompanyar?
- I tant que sí!!! Nosaltres estem perduts també! i us ajudarem a trobar els altres instruments!

Van anar caminant, fins que van arribar a una platja, feia molta calor i estirat a la sorra prenet el sol, hi havien dos instruments iguals... qui devien ser? s'hi van acostar

-hola??? no sereu pas instruments de cobla vosaltres?
- què?? com??? deixeu-nos en pau, que estem prenen el sol! i sí, som dos tibles, instruments de bufar i som escencials per fer una bona sardana..
- ostres ens heu d'acompanyar!!! si us plau, son del poble la Sardana Perduda, i ens feu molta falta!
- però no veiem que estem prenen el sol?... però bé, de fet ja estava cansat de prendre el sol.. ja us acompanyem!!!

Ara qui ens falta?
els tibles van contestar... heu d'anar a buscar les tenores que han anat fer submarinisme...
van baixar mar aball i van trobar les dues tenores..
- Tenores ens voleu acompanyar per retrobar la Sardana Perduda?
- i tant!!!!!

Ara només els feia falta.........les trompetes!!!! que havien anat a fer una excurció al camp... és que són molt naturistes....
- hola trompetes!!! que ens voleu acompanyar...
- Ara? si encara hem d'acabar de buscar volets per sopar!!!
- Si us plau ens faríeu un gran favor!!!
- Buf, d'acord però abans hauríem de cridar al fiscorn...
- Sí que també vingui ell. Oi que tan vosaltres les trompetes, com el fiscor, sou instruments de bufar?
- Sí es clar!! I mira'l`ve per allà!!

Arriba el fiscorn...
- Ei hola, he trobat molts volets!!! qui són aquests dos nens??
- Som del poble la Sardana Perduda, que ens vols acompanayr?? les tromeptes han dit que sói... ara només ens faltes tu...
- com que només falto jo? i la berra?? ella no vindrà?
- Però, on podem trobar la berra??
- Ui, ella sempre està dormint a la bora del riu....
- Dons l'anem a buscar!!!

Van arribar a la bora del riu, i es van trobar la berra dormint plàcidament....i la van despertar
_ Hola berra!!! que vols venir amb nosaltres?
- Esteu bojos, perquè em desperteu!! amb vosaltres? a on?
- Al poble de la Sardana perduda... tu ets la berra, oi que ets un instrument de corda fregada?
- Sí i pinçada també!!! i sóc escencial per la Sardana jo!!
- Com tots els altres instruments no???
...... tothom va callar de cop.. fins que la berra, va contestar...
- Sí, va doncs vinc amb vosaltres!!
- Visca Visca!!!!!!!!!!!!

VAn caminar fins al poble la Sardana Perduda, que a partir de aleshores, es passaria a dir, la Sardana trobada!!!!!!!!!!!!!!!
I van ballar Sardanes fins que el sol es va pondré!!!!!!!

Apa doncs, a ballar s'ha dit

bon dia imma

( text del proper treball de Noves tecnologies :P)