Abraceu-me!!!!!!!

He sentit a LAs noticias de la 2 que abraçar vaques desestressa... i és seriós!!! jeje, jo sempre ho havia dit i NINGÜ m'havia cregut!!! jeejjejejeejjeejj...

O sigui... abraceu-me i us desestressareu!!!!

bona nit imma!!!!!

no es fa viatge...

l'any passat vaig anar una setmana a Itàlia amb els de educació musical, ens vam dedicar anar a conservatoris italians, altres centres italians on s'estudia música, per ser profe de música i tal.. aquest any el viatge s'havia planejat a Londres, i vistar Cambridge, Oxford i així, però es veu que s'han apuntat poquíssimes persones!! el preu era de 300 euros, sense incloure menjars... no sé, a mi m'hagués agradat anar.. no sé, l'hemo que organitzava el viatge estava una mica trist, m'he fet peneta i tot, es veu que era la primera vegada que ho organitzava ell... i des de fa gairebé deu anys aquest s'ha fet sense interrupcions... és trist...
m'estic morint de gana!!!!!!

nyam nyam

bona nit imma!!!

es veuq ue per fires de Girona anirem a un xino... sisi xino xano
:P

diumenges...

he estat tot el diumenge mandrejant, m'he aixecat per dinar, i m'he tornat a estirar al llit, i he dormit fins més tard de les set1!!! quan gairebé estaven acabant el cor de la ciutat!!! només he sortit al carrer al vespre per anar a prendre alguna cosa i menjar un kebab ... ara faré com l'Oranx i us indicaré un lloc de Girona per anar a sopar, bé, més aviat és millor anar a buscar el menjar i menjar-ho a fora el local, ja que és petitonet i si et quedes dis a una espècie de barra quedes una mica "escarxofat". Es tracte d'un Kebab, que es diu ni més ni menys que Can Kebab, està al Carrer Ciutadans ( no recordo el número), però és fàcil de trobar ja que està molt aprop de la plaça del vi (ajuntament), i normalment els caps de setmana hi ha cua i l'oloreta es pot sentir per tot el carrer. Aquest establiment de kebab, el vaig decobrir ara farà ja un parell d'anys ( si que passen el dies!!!!) quan anava tota decidida cap a casa, amb una gana que m'apretava!!!, però em vaig resistir i vaig trucar a en Ferran per dir-li que ja teníem un lloc per anar a sopar el cap de setmana ( aleshores només ens vèiem el cap de setmana!!!!).. i així ho vam fer, i va ser un enamorament mutu, els treballadors; dos nois i una noia, són molt agradables, i fins i tot hi tenim una "petita amistat" de clients fixos jeje. S'hi pot menjar un Bon Kebab, Felafel amb salad assuad, i amb humus, "estupendes"!!! a més per postres pots triar entre diferents pastes orientals exquisides.
El preu del Kebab sense salsa és de 3.70 euros i amb salas assuad o hummus es de 4.00 eurus. el felafel és més o menys aquest preu també. Le spastetes valen 1 euro cada una.
Hi ha la possibilitat de menjar allà mateix, enuna barra petitona, o d'emportar-te el menjar com fem sempre en Fer i jo...
Bo, ràpid econòmic i bons tractes.. què més voleu? jejejjee

Bé, intentaré aanr a dormir a veure si puc... que fins i tot he estudiat i fet deures...

bona nit imma!!! a dormir zzzzzzzZZZZZzzzz

i passen els dies

des que vaig conèixer en ferram vaig sentir la necessitat d'anar a viure amb ell, i compartir els dies, simplement pel fet de compratir... ara fa més d'un me que estem junts, en el nostre mini pis... i contràriament al que havia pensat m'he adaptat tan ràpidament a la nova vida, que ara em semblaria difícil viure sense ell, sense les petites coses de cada dia que fan tan especial la convivènvia... a part d'alguns dies que enyoro poder dormir amb l'emma parlar fins la matinada amb la mama, o simplement veuire com la pesseta es mossega la cua, el papa i el seu bigoti (sense... )...... enyorança que em passa pel sol fet de poder parlar per telèfon, saber que sempre puc tornar, saber que tot i no està cada dia junts ens uneix alguna cosa més gran i interior, fils interconectats familiars... ais.. ja m'estic liant...

bona nit imma

pd: us estimo ....

Sinus i cossinus

encara recordo quan a tercer de bup ens feien fer equacions de sinus i cosinus ... m'agradava molt el dibuix que se'n derivava, i des d'aleshores utilil·litzo l'expressió " he tingut una setmana sinus i cossinus" quan em refereixo al meu estat d'ànim canviant d'un extrem a l'altre. He començat el dia a l'abacus mig somicant, i he acabat "petant-me el cul" de riure mentres classificava els socis i he descobert que hi havia un bon home que s'havia dedicat a escriure la "butlleta" de fer-se soci amb màquina d'escriure, i me l'he imaginat tot seriós escrivint com si fos una cosa importantíssima... ai senyor!!! el més fort és que no m'he pogut aguantar i després no podia parar de riure... comuna desquiciada!!!! i he sentit com se m'imflava alguna cosa dins meu i desapareixia, el nus aquell que m'havia apretat tota la nit d'ahir i el matí d'avui... ha sigut una sensació tan estranya...
nyi nyi glu glu

bona nit imma ZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzz

Escoltant: Chopin Nocturn en G op 37 n.1

post nyo nyo

perquè m'afecten tan les coses, una tonteria tan fran ocm una merda feina, com una merda feina que cobro una merda i m'intenten explotar tan com poden? el meu estat d'ànim depèn de com m'hagi anat a la feina, i això no pot ser, ahir vaig tancar caixa i em fltava peles (bastantes) i això m'ha engoixat tota la nit, fins avuimatí, joer, perquè no puc està mai bé en una feina, a Púbol el mal ambient, i en aquesta el neguit de remenar peles que no són meves, la responsabilitat de tenir un calaix sola la teva persona... total per tenir un merda contracte que poden fotre al carrer quan vulguin... perquè?? perquèe...

no no vull una vida així..... no vull està neguitosa per una merda feina...

bon dia imma

observacions

Ara m'ha agafat com una mania en les mans, quan algú em paga intento no tocar-li les mans, i a vegades li torno el canvi sense tontar-li jo, intento fer el possible per deixar el canvi a sobre el taulell... e fan fàstig... sobretot els mans de senyors, mans suades... a vegades ungles negres... aaaahg quin fàstig!!!! ja sé que els mecànics tenen les ungles negres per molt que les netegin (tinc un exemple a casa...) però no sé.... ecs... a més em fot molt quan algú està tres quarts d'hora buscant cèntims, mentre hi ha una cua kilomètrica, o la persona que després d'haver estat tres quarts d'hora fent cua, se n'adona que té el carnet de l'abacus a una taquilla, o la persona que després de fer una cua de mitja hora tots els seus parents la truquen... pii piiii.... no podien trucar abans per entretenir la pobre dona? nooo .. llei de murphy....
kina vida més dura la d'una caixera... sniiiiffff......

ja ho veig, bade reto bade reto ( o com s'escrigui...) mareta meva, nomé sparlo de la feina, ha desaparegut la meva vida.. on etsss ¡¿????? on ets????¿¿¿¿¿ estic escoltant un concert de BAch per orgue, una fuga o alguna cosa així... i cosa que abans em tranquilitzava ara em carrega i em desquicia.. a qui se l'acut???

bona nit imma

nens...

a l'abacus veig molts nens petits en "cotxet" que van amb els seus pares a comprar, és curiós, ja que sempre acaben comprant alguna joguina... i el dilema és quan arriben a caixa ( i es troben amb una servidora) i han de treure la joguina de les manetes del nen, per tal que jo la pugui passar per el detector de codis... es formen uns plors i uns brams!!! em sento com un ogre, passant codis de barres per akell trasto....

bé vaig a dormir no m'aguanto!!!!!!!!!

bona nit imma

tinc ganes de tenir un dia per mi... de tornar a poder pensar en coses meves... joer que tot el dia penso en vals tiquets retorns i merdes...

diumenge

Abans d'acostar-me al teclat, tenia moltes idees, i moltes coses per dir, i ara m'he quedat en blanc.. ja torno a tenir interente a casa, va tornar ella sola... en ferran està fent forats com un boig a la ciuna, perquè vol posar-hi una lleixa per el microones i aquestes coses, que fan molta nosa al "marbre"... m'he despertat amb certa mala llet, ja que els diumenges m'agrada dormir fins les tantes, i en fer se li ha acudit fer-ho a quarts d'onze... en fi...
Ahir em va fer una sorpresa, ara tenim l'habitació de color blau!!! blau peixera com a mi m'agrada, després pintarem el passadís també de color taronjós i el menjador... :) pot ser només estarem un any en aquest pis, i pot ser és absurt pintar i aquestes coses, però en el fons fa il·lusió, i una cosa que he de començar apredre és viure el dia a dia... cosa que mai he sapigut fer, ja que sempre estic pensant.."i quan arribi l'any que ve... faré això i allò"... Cony!!! les coses s'han de fer ara que per això le sestàs vivint....
en fi... el dia 30 d'octubre HAIG de treballar, i per tant NO tindré el pont fabulós de Sant Narcís i Tots Sants, així és la vida...aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaghhhhhh
bon dia imma

tardor

estic molt cansada, segurament pel canvi de temps que va vinguent a poc a poc, com si fos una petita agonia... no entenc com és que hi ha TANTA feina a l'Abacus, ahir no vaig poder ni descansar els MEUS 15 minuts reglamentaris de descans del treballador, perquè clar, hi ha via moltíssima gent, i les dues novates estàvem a caixa, mentres l'altra caixera la tenien a text fent paquets, ja que hi ha una dependenta d'aquella secció que tot el dia s'està escaquejant! a més, el subencarregat de caixes em va fotre bronca perquè "faig els retiros" massa poc espaiats... i si vol també ballaré la macarena sobre el taulell!!
... bé sóc una exagerada, la feina ja m'agrada, i de fet em passa el temps ràpid i tot això, però després aguantar les hores de classe del matí i rendir per igual a totes les coses, és gairebé impossible... He dit gairebé!!! :)
Aniré a descansar una mica... i segur que demà estic millor....

apa bon dia imma queixica!!!

per cert tinc internete espatllat a casa, fins ves a saber quan.. i de moment només puc conectar-me a la facultat quan tinc temps... que no és gaire sovint snif snif!!

rosa d'abril, morena de la serra :P

avui hem anat a Montserrat, en fer no hi havia anat mai, i m'he sorprès de la il·lusió que li ha fet fer cua per fer el petó a la bola de la mà de la verge catalana.

De fet, m'he sorprès, al comprovar que Montserrat realment és una mena de mercat turístic gegant, només faltava un "saltamontes" s'aquells tan xungus de les festes majors, i l'orquestra Marimba pels carrers... bé, a canvi de la punyetera orquestra, hi havien els Escolanets, que cada vegada són menys nens , cantant un virolai... Tot molt curiós.. a sobre, m'ha soprès encara més veure que hi havia molta gent, suposo que molts han aprofitat el pont del Pilar... no sé...
A part et feien pagar a tot arreu, el pàrquing 4 euros, el museu, que per cert m'ha agradat molt, valia 5,5 euros... déu n'hi doret!!! aquesta gent es forra!!! i a sobre si se't dóna per comprar verges de record... mareta meva.. el que sí que hem fet amb en fer ha sigut encendre un ciri, desitjant que tot ens vagi bé, i el més fort de tot, és que per un moment m'he cregut que fer aquest acte ens donaria sort, és ben bé que l'educació que tan en fer com jo hem rebut ens ha marcat definitivament per sempre, tot i tenir aquella part racional que et fa veure clarament que tots els "cuentos" de l'església, són això mateix "cuentos", tot i això, encara dins nostre hi ha aquell bocinet de fe i credulitat.. ai senyor... a més també he deixat un regal "del xino" com ofrena.. he al·lucinat quan he vist tres vestits de núvia penjats com ofrena de núvies creients i caritatives!! de què en deuen fer d'aquestes ofrenes? no em puc imaginar que allò que uns creients han deixat com agraïment acabi en una habitació dels mals endreços... o en una foguera gran... perquè si no és així de què en fan? ais, pot ser que vagi a dormir...

Per cert, no hem comprat cap verge de Montserrat, perquè no n'hi havia cap de maca, i a canvi hem comprat un senglar de peluix... sisi, és tan monu!!!! el tinc aquí mirant fixament.. amb una cara de malparit i simpàtic alhora :) ja posaré una foto quan pugui

bona nit imma!!

més reflexions sobre el res

avui he anat a classe, i ha vingut la nova professora de didàctica musical i formació vocal i auditiva, serà la substituta fins que la profe que hauríem de tenir torni... he tingut una sensació molt rara, deu tenir la meva edat, o no gaire més... i m'està fent classes a la universitat... he començat a emparanoiar-me, i a pensar que he perdut molt el temps aquest últims cinc anys, acabant una carrera la llicenciatura de la qual, de moment, no m'ha servit absolutament per res, a part de treballar a dos museus explotadors.... i mira ara, treballant a l'abacus i estudiant segon de magisteri... mentre una noia de gairebé la meva edat ens fa classe... en fi... no vull pensar-hi més... aquesta sensació la vaig tenir al revés quan vaig anar a l'institut amb els nens de segon de batxillerat, entre els quals n'hi havien que havien repetit i tenien gairebé la meva edat d'aleshores... però aquells dies, la sensació era positiva, i ara és negativa..
bé vaig a descansar que d'aquí poc vaig cap a l'abacus uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuus

bon dia imma

avui fa 70 anys dels fets de 6 d'octubre de 1934....

UNa mica d'història
fets de 6 d'octubre

Els fets del 6 d'octubre

Durant l'anomenat Bienni Reformista de 1931-1933, el govern de Madrid va estar constituït per una coalició formada per republicans d'esquerra i socialistes. Aquest govern va emprendre mesures democratitzadores, com la promulgació de la constitució, que separava l'Església de l'estat i deixava oberta la porta a la descentralització del poder polític, la reforma militar, la Llei de reforma agrària o la introducció, per primera vegada, del dret polític de les dones al vot.

Tanmateix, la intensificació dels conflictes socials i polítics, en un context internacional de crisi dels sistemes parlamentaris i d'auge del feixisme, va hipotecar la labor reformadora d'aquests anys. D'una banda, els sectors més esquerrans de l'obrerisme consideraven insuficient la tasca republicana. Així, a Catalunya, els anarquistes, sota el control de la FAI, van protagonitzar diverses insurreccions obreres a diferents llocs. A la vegada, els sectors dretans no podien tolerar la pèrdua de determinats privilegis. L'estiu de 1932 hi va haver ja un primer intent de cop d'estat contra la República.

Les eleccions que se celebraren a les acaballes de 1933 van donar la victòria a la coalició formada pel Partit Republicà Radical, de Lerroux, i a la dretana i antirepublicana CEDA. S'iniciava aleshores l'anomenat Bienni Negre. El govern format per Lerroux va representar una reacció en contra de l'orientació reformista de la República.

En aquesta conjuntura, l'aprovació per part de la Generalitat de la Llei de Contractes de Conreu el 1934 va produir una situació conflictiva al camp català. Aquesta llei respectava el dret dels propietaris, però millorava la situació econòmica i social dels rabassaires catalans. Propietaris i homes de la Lliga Regionalista es van oposar a la llei i van aconseguir que el Tribunal Constitucional la denegués al·legant la manca de competències de la Generalitat.

Coincidint amb aquestes actuacions, van entrar al govern de la República tres ministres de la CEDA. Aleshores, el nou president de la Generalitat, Lluís Companys, va reaccionar proclamant l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Paral·lelament, arreu de l'estat es va proclamar la vaga general i a Astúries hi va haver una insurrecció obrera.

La repressió que va seguir a aquests fets, amb l'empresonament del govern de la Generalitat i la suspensió de l'Estatut i la majoria d'Ajuntaments i el manteniment de l'estat d'excepció fins al 1935, va preparar la Guerra Civil.

A començaments de 1936, la contrarevolució governamental va impulsar que les esquerres s'unissin en el Front Popular, que triomfaria en les eleccions generals. Això va permetre que a Catalunya, on va guanyar el Front d'Esquerres, es restablís l'Estatut. Durant l'etapa de govern del Front Popular es va reiniciar el procés reformista en un ambient molt radicalitzat. Finalment, el Govern no va poder aturar la conspiració militar que va provocar l'esclat de la Guerra Civil i l'inici de la revolució

diumenges...

He tingut tots els diumenges festa aquest estiu... està bé.. un sol dia de festa i que sigui diumenge... però s¡acaba tan ràpidament taaaaaaan... que ni tan sols tinc temps a fer-me a l'idea que és festa... no sé, una sensació molt rara ... i demà em vaig ben enredar dient que podia treballar també el matí (ja que només tinc dues assignatures teòriques) jooooo sinó ho hagués dit, m'hagués pogut quedar a casa tot el matí dormint i mandrejant... que lluny que queden els dies que podia mandrejar.... bé vaig a dormir que demà promet ser dur!!!!

bona nit imma... per cert no heu vist els peixicus???? jejejejeje

Peixicus

glugluglugluglugluglugluglugluglugluglugluglugluglugluglgulgul
bona nit imma

nòmines

post pessetero ( no queda gens bé eurero :P jejeje
he vist la nòmina del meu antic treball, i he flipat.. esperava cobrar molt menys... i he cobrat molt... suposo que em deuen haver sumat tb el "finiquitu"? no sé.... aais, a l'abacus (de moment de moment) estic més bé, curro més, estic més alienada però el sou és molt més baix que el que tenia quan treballava el museu... buuuf... el problema és que al museu només treballaria un dia al cap de setmana... i tampoc m'asseguraven que m'agafessin l'estiu que ve... i ais no sé.... és unamerda treballar, m'agradaria tan poder viure de l'aire, que les coses no fossin tan cares... en definitiva que vivissim a un món ideal....

bon dia imma

els russos

Aquests homenots i donotes que passaven de 200 ens 200 pel museu( i no exagero... realment venien de 200 en 200!!!) em van fer transformar en una persona forta forta!!! Avui ha sigut el meu segon dia a l'abacus, he descobert que ser caixera és el més baix estatus, i que la gent (a part de potser alguna persona normaleta i ben educada) són uns histèrics acabats, que esperen que siguis súperwoman, i els hi resolguis tots els problemes emocionals, personals, fins i tot t'expliquen els seus problemes... ara bé, després d'haver-me enfrontat davant russos desbocats, ja se'm podem posar al davant 200 dones histèriques " de la muerte" jeje, el truc consisteix en quedar-te mirant com si fossis autista a la gent que te ve amb totneries integrals!S'ha intentar resoldre el problema, però tampoc sense preocupar-se massa... això sí, sempre amb bona cara, i mai ser borde (això encabrita més a les persones, i podria ser que fins i tot hi sortissis perdent..). Simplrement indiferent però amb simpatia :), m'encanta, nervis d'acer!!!!
Estic cansadíssima!!!!!
bona nit imma.. per cert algú vol que els faci soci de l'abacus? jeje això també ho sé fer! iuiuiui

cirurgia estètica ja!!!!

no, no m'he tornat histèrica per el meu aspecte físic, ni molt menys, però a vegades m'agradaria no cridar tan l'atenció.... passar més com una noia del montón vaja... ara podria començar a invetar-me, que sóc una es`pècie de top model universal i tal i qual... però a part que ningú s'ho creuria, també és mentida :P---- crido l'atenció, només perquè tinc els cabells grocs grocs grocs grocs... i en aquest indret del món on vivim, això no és habitual... a menys que et tenyeixis... o experimentis amb l'oxigenada... que no és el meu cas... total que la gent sempre es recorda de mi, per bé i per mal... per exemple, l'any passat, vaig anar a "tocar la pera" a les de secretaria per saber què havia de fer per convalidar assignatures, i resulta que al final, vaig passar completament del tema, i després de tenir mil i un impresos per omplir no hi vaig tornar mai més... avui hi he tornat anar, ja que he de modificar i canviar una assignatura que no em va bé per horaris, i resulta que la secretària, molt fashion ella, m'ha dit que jo ja ho havia fet.... i després he hagut d'explicar llargament, que l'any passat vaig passar completament del tema... blablablabla... o sigui, a la meva facultat hi ha "tropecentes" persones, i jo fa un any vaig anar a remenar paper, com deu fer "tropecentes" persones, però ja s'havien quedat amb el meu careto...
Sí, i així tota la vida... potser algn dia em faré la cirurgia per canviar i no em reconeguin, em convertiré del montón i viga plif plaf...
per cert ahir vaig acabar Rayuela, de Júlio Cortázar, me la vaig llegir de la manera que has d'anar saltant capítols, i és més llarga , total que m'he quedat així com extranya... algú l'ha llegit??? tinc mono per parlar d'aquesta novel·la... i la gent que m'envolta, absolutament ningú l'ha llegit, i la meva germana encara li falta... aaaaaaaaaaaaaahg quin estress ..
apa bon dia imma!!!

Des de la finestra

veig les dues mega cases que hi ha davant del meu bloc de pisos... és curiós, és com si la zona pobre topés de cares a la zona rica... en serio, són dues catxo cases que potser tenen 10 habitacions, amb jardinets i garatges... i el que ara mateix em crida l'atenció, són les dues pinyes de ceràmica que hi han al capdamunt de tot de la taulada. UNa és de terra cuita sense pintar, i l'altre està varnisada de color marró fosc... m'agrada imaginar-me que me les va comprar a mi a la botiga de ceràmiques que teníem a la Bisbal, i també m'agrada imaginar-me que me les van comprar unes persones simpàtiques i contestes de poder estrennar casa nova... sí, ja sé que és una tonteria com un temple, però sempre m'havia agradat poder saber on posàven les coses que comprava la gent, si teníen una idea predefinida, o si només era un capritx fruit del moment, o tan sols una impuls consumista despertat davant de tanta ceràmica, i objectes diversos junts....
res....
per cert, el nen del cinquè pis (just sobre el quart on visc jo) sembla una gallina cridanera, a partir de les 8 del matí fins més o menys el migdia i hora de dinar, la seva gran diversió és cridar com un possès! aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahg aaaaaaaaaaaahg si no para aviat em vindrà un estrés increible.... avui que volia dormir i descansar fins el migdia quin infern de nen per déu!! és que ja noés que plori, no no, crida crida i crida, que pesat!!!

bon dia immma!!!

conviure és fàcil....

fa gairebé dues setmanes que estic al nou piset amb en fer, i m'he acostumat tan ràpidament a viure amb ell, a arribar a casa i saber que dinaré soparé, en definitiva que estaré amb ell. Mai m'hagués imaginat que em seria tan fàcil acostumar-me a un canvi que en un principi se'm feia tan gran i extrany... de tot això només hi ha una explicació possible, que la convivència amb una persona com ella és senzillament una delícia...
ais ja paro que em posaré enganxifosa i melosa... :P

bona tarda imma

Quan pugui miraré de fer fotos al nou pc.... jejeje :) ais "xenó" :)