t'estimo

com es pot definir un sentiment tan fort com és el d'estimar una persona?, crec que no es pot definir, no es pot mesurar, ni tan sols es pot comparar. Tot ésser humà com a tal, alguna vegada a la vida ha estimat i l'han estimat... com a paraula indefinible que és, també hi caven moltes maneres diferents d'entendre-la, pots estimar de tantes maneres diferents com persones diferents hi ha, com moments diferents hi ha...
jo t'estimo, i tu m'estimes a mi, ja t'he estimat, i tu m'has estimat, encara t'estimo? encara m'estimes? ens estimem?, si tu tu, encara m'estimes?? uiii nooooo estimar ... que complicat, que bonic, que cruel... que difícl, que senzill...

com la vida mateixa.

t'estimo, si tu a tu t'estimo.

bona nit imma

una vegada més RAyuela

Avui han vingut a dinar la mama el papa, l'emma i la maria, un dinar tothalment familiar! per variar, avui he fregat els plats jo mateixa amb les meves manetes, he acabat ara fa una estona i encara no tinc massa son.
A la tarda hem anat al cine a veure la última peli de Woody Allen, Melinda y Melinda, i la veritat és que m'ha decepcionat bastant, ja m'havien dit que no valia massa la pena, però, sempre és millor opinar un mateix no?
Doncs, l'Emma m'ha comentat que hi havia un capítol "perdut" de Rayuela, que Corázar no va voler publicar, ja que segons l'Emma, era la "clau" per entendre tot el llibre. Ara l'acabo de llegir, i la veritat, més que clau, el que m'ha fet és enrevessar encara més el significat del llibre, si és que pot arribar a tenir un sol significat... Segons el mateix Cortázar, ell el va treure perquè considerava que era un capítol massa repetitiu a un dels capítols finals, i per tant no tenia massa lògica que hi fos, i a pesar de tot va decidir treure'l del tot...
no sé, ara feia dies que no pensava en Rayuela, des que el vaig acabar m'han passat coses més importants (evidentment) com per posar-me a pensar en què coi estava pensant Cortázar, però avui que l'he " rememorat" m'ha tornat a venir aquells pessigolleixos de les coses interessants que tens ganes de redescobrir...

bona nit imma

ressucità el tercer dia, i pujà al cel amb cos i ànima (després de fer alguna visita...)

Al final he hagut de comprar-me un altre mòbil, i deixar el meu súper Sagem guardat a un calaix, ja que em fa llàstima tirar-lo a les escombraries, encara he de superar el tràngul. Ara tinc un Sharp, i mira, m'hauré d'acostumar... però no em queixo noooo!!!!!!
Avui he anat a casa i el papu m'ha dit que els cotxes verds són de persones tranquiles i tradicionals... per tant s'estan pensant fer-me pagar menys de "seguro" mirar si això ha de servir d'alguna cosa , la qüestió és pagar menys!!! en ferrinssenglar va dedicar un post parlant de la renfe ( que ell en diu "ten fe" ) doncs l'altre dia, a part d'arribar puntual (quan jo anava tard) i anar en retard (quan jo hi vaig anar amb deu minuts de temps) doncs, un noi molt simpàtic (això si una mica tocat del bolet) es va posar a saltar i moure els braços, i miraculosament (perquè jo no ho havia vist mai :O) va fer parar el tren, i vam poder pujar!!!!! a vegades la fe... potser serveix d'alguna cosa... tot i que ja dic, pobre Ferrins.. per culpa del meu mòbil mig tarat, va haver d'esperar-se mitja hora, per culpa del meu tren en retard... com ho deien allò? una de cal y otra de arena??? jejeje---- no sé...

bona nit imma

estufes roncadores, dutxes un dos un dos, mòbils aquàtics, plats de nata...

Ara estic de pseudo vacances, jeje, vaig deixar l'abacus, estic esperant una altra feina, i mentres tinc unes pseudo vacances, i després de tant temos sense tenir les tardes lliures, ara se'm fan llaaargueeees!!!! i a sobre em sento una mica culpable ( només una mica!!!) he aprofitat per: quedar amb en Xevi que és car de veure, fer-me una llibreta a la caixa (això al matí), fer deures, llegir instantànies, tocar la flauta (fatal) mirar el cor de la city... escoltar la música dels veïns, mirar per la finestra, emparanoiar-me amb la sussmi orelluda (estufa convectora d'aire) emparanoiar-me, amb el radiador elèctric d'oli... i no sñe, comprar-me unes mitges vermelles, menjar un plat de nata (no això va ser l'emma)...mmmm ja tà....
He recuperat temps perdut, feia temps que no em trobava a mi mateixa (és un dir, no vull reividicar un to trascendental tampoc)... tot i que pot ser no he disfrutat tant fen el perro com abans... els temps canvien, i la gent també ( tot i que la meva mare sempre opinar que la gent no canvia mai.. no sé què pensar)
Demà anem a Carcassonne amb en Ferrins, volíem anar a San Sebastián, però la cosa està xunga, tot tot ocupat!!!!
De totes maneres si vam esperar més de dos anys per anar a París, podrem esperar també per anar a San Sebas :)

Bon nit imma!!! a zupaaaaaaaaaaar

Aquestes coses només em poden passar a mi!!! 2 o Mòbils que ressuciten...

I ressucità al tercer dia... en el meu cas, i ressucità l'endemà!!!! ja torna anar bé el mòbil visca visca!!!!

bon dia imma!!
primer dia de vacances, primer dia sense abacus, primer dia ...

Aquestes coses només em poden passar a mi!!

És la segona vegada que em cau un mòbil al wc... l'altre vegada va ser ara farà un any!!! peruqè perquè perque sóc tan gafe???

bona nit imma

i la vida sigue iguaaaal!!!

Avui abans d'anar a classe, la meva veïna estava escoltant aquesta cançó de'n Julio Iglesias a tot drap, jo la podia escoltar perfectament des de tots els racons de casa meva... però no m'ha molestat, m'ha fet reflexionar, i quina raó que té aquest home!!! mare meva!!!
Doncs aix+o, La vida sigue igual :)

Unos que nacen, otros morirán;
unos que ríen, otros llorarán.
Aguas sin cauce, ríos sin mar,
penas y glorias, guerras y paz.

Siempre hay
por qué vivir,
por qué luchar.
Siempre hay
por quién sufrir
y a quien amar.
Al final
las obras quedan, las gentes se van.
Otros que vienen las continuarán...
¡La vida sigue igual!

Pocos amigos que son de verdad;
cuántos te alagan si triunfando estás;
y si fracasas, bien comprenderás:
los buenos quedan, los demás se van.

Siempre hay
por qué vivir,
por qué luchar.
Siempre hay
por quién sufrir
y a quien amar.
Al final
las obras quedan, las gentes se van.
Otros que vienen las continuarán...
¡La vida sigue igual!

Al final
las obras quedan, las gentes se van.
Otros que vienen las continuarán...
¡La vida sigue igual!

bona nit imma

De profundis

Ja fa dies que no puc dormir, començo a donar voltes i més voltes, i els ulls oberts com dos plats!!! no sé, hauré de predre'm alguna herbeta d'aquelles relaxants, perquè després tot l'organisme se'n ressent i no sóc capaç d'aixecar-me el matí... m'estan passant moltes coses, decissions preses per intuicií, ràpidament i amb uns nervis a l'estòmac que no m'aguanto.. no sé què serà de la meva vida, si anirà millor, o pitjor o què?¿?¿ ai mareta meva...

bon dia imma

temps era temps... i olor a pollastre a l'ast

de petita m'agradava que le meu pare m'eixugués el cabell i em pentinés, ja que si ho feia la meva mare em feia mal, me l'estirava i ja estava l'imma per terra amb llàgrimes com cigrons.. i és que la mama es passva un ou pentinant i estirant-me els cabells!!! ( tot i que quan vaig començar a fer-ho jo tota sola, ella sempre deia que quan ho feia ella els cabells em quedaven millor.. si si) doncs, un dia, el meu pare m'estava eixugant els cabells amb el secador, li li, fins aquí normal, però com que vivíem en una caseta de xocolata molt petita, m'eixugava els cabells a la cuina, segurament, perquè el bany devia està ocupat per alguna altra persona. Doncs un dia, mentre m'eixugava el cap, li vaig preguntar : la mama farà pollastre per dinar? ... al cap de pocs segons el papa va respondre-- _què vols dir, no sé, perquè? - doncs perquè se sent molta olor a pollastre a l'ast...
Aquesta vegada el papa no va dubtar al contestar, i va dir, - Ah sisi, la mama fa pollastre a l'ast.és veritat....

Doncs aquell dia no sé què vam dinar, però pollastre a l'ast segur que no... resulta que eren els meus pobres cabells que s'estaven apunt a punt de quedar com pollastre a l'ast... i això, jo no ho vaig saber fins al cap de molt temps...i per casualitat!

Ara ja deveu entendre perquè sóc tan rossa.... jajajajaajajajajaja pollastre ROS tit jajajajajajaja

benu ja paro...

bona nit imma (pollo)

fa dies que no sé què escriure...

Després de l'emocionant incendi en plan Silvester Stalone... la meva vida segueix un camí planer, repetitu i monótom... classe, dinar, abacus sopar dormir... i prou... ais... podria explicar anècdotes de classe, però no en tinc ganes, o anècdotes de l'abacus, però com que ha deixat de ser novetat.. quin interès tindria? cap.... em sembla que miraré de fer las cinco del viernes, però no recordo l'adreça, i em fa mandra buscar-la... jeje...
Diumenge vaig a un concert de'n Jordi Savall, i si tinc temps pot ser dissabte vaig al de les Violines, però, buuuf.. no sé...
Quina pena no?... no sé si publicaré aquest post... però en fi total...

bona nit imma

FOC!!!!

Aquesta tarda de diumenge, hi ha hagut un incendi a Girona, ha començat a quarts de sis de la tarda, i fins ara encara hi han petits focus actius.
Allà les quatre de la tarda, hem anart a fer el cafè de rigor amb en Fer, llegir el diari, i decidir què fer a la tarda. Finalment hem decidit anar a algun punt de la costa, l'Escala o així per tal de poder veure les fortes onades provocades per la tramuntana. A mig camí, hem vist el foc, a l'altra banda del riu, hem quedat una mica confusus, però, fins aquell moment, les flames quedaven bastant apartades del nostre bloc de pisos, i hem decidit continuar i anar a veure les onades, tot i que ja estava fosquejant. Quan estàvem aproximadament a uns 20 km de Girona, ha trucat la dona del meu pare, alarmada perquè hi havia un GRAN foc, que havien ensenyat imatges de la nostra zona, o sigui que EL FOC havia Atravessat el riu!!!! hem girat cua, i hem tornat cap a Girona, amb l'angoixa de pensar si fèiem bé o no al tornar al lloc on s'estava produïnt l'incendi. Al arribar a la zona de Montilivi, ens han fet parar el cotxe, i un guardia municipal, ens ha dit que agafèssim les nostres coses i marxèssim, això sí, el cotxe l'havíem de deixar allà, que sinó es crearia un caos circulatori..... M'he sentit tan petita, tannn, em refereixo, petita davant d'un perill tan gran com és un incendi, d'unes flames desvocades.... per un moment, m'he imaginat quedant-me sense casa, però no m'ha importat, en aquells moments la única cosa que m'importava, que estava bé, que tneia en Fer allà... hem pujat fins dalt el pis, hem tancat les persianes, agafat el mòbil i el carregador, per si algú trucava preocupat... i hem marxat a casa de la mare de'n Ferran fins ara mateix....
Quins nervis, ara comprenc les reaccions, les cares de preocupació d'aquelles persones que fins ara només havia vist per la tele que es pensen que ho perdran tot o que ja ho han perdut... molt fort...
Fins aquest moment, les úniques notícies que tinc, és que el foc s'està acostant o que ja ha passat la Creueta, i anava cap als barris de Quart... a veure, ara ja estic a casa, quin patir!!!

bona nit immaincendi

tramuntana

no sé perquè a la mama no li agrada la tramunta!!! a mi mencanta.. això sí, en petites dosis...
avui m'he aixecat i he vist els testos amb flors de mentida del balcó tots tirats, per culpa de la tramuntana.. i he pensat, Sort que són de mentida!!! jajaja.. ostres no puc ni imaginar-me com deuen està en aquests moments a Roses!!! o Portbou... buuuuuf

Ja fa fred!! vsica!!!!

bon dia imma!

Sopars dalinians

Suposo que Dalí, en aquest sopar s'hi haguésa avorrit mortalment... al final vaig dir que sí al Sopar amb els companys de Púbol, la floreta al final no va vernir, pobreta pobreta... amb tanta gent que venia de Girona i ella no tenia cotxe... jeje jeje ( que solents que som !!!)
Com sempre els sopars de feina, la gent arriba tard, i és la únic aoportunitat de veure la penya vestida sense uniforme, i la veritat IMPACTA!!!! Hi ha hagut menjar i beure a cor que vols!!! i hem rigut una bona estona, fent això sí, el GUETO dels vigilants de sales ( i ex vigilants m'incloc!!!! jejeje) tot i que alguns pringats (s'entèn les dues Súper encarregades) han anat de "copes" amb els dos seguratas, i per SORT el trio calavera hem pogut escapar i anar a dormir!!!!
M'estic morint de son!!!!!! i demà m'esperen deu hores a l'esclavitut de l'Abacus... no deixen d'esprimir-te ni res aquella gent!!!! jeje i per cert obriran TOTS els festius de Nadal, vinga vinga anem a exprimir el personal i a les petites empreses... en fi, ja paro de cagar-me amb l'empresa que em dóna feina ( de moment!!! ) jeje
per cert només treballaré dos festius... és el mínim, però recordem que el màxim són tres... mmmmmmmm no sé no sé

Vaig a dormir, que demà no m'aguantaré!!!

bones nits liri lir immma

ja han passat les fires i què?¿?¿?¿

D'acord!!! siii siii, no he complert la promesa que m'havia fet a mi mateixa, i finalment he parlat de fires ( o ja ho havia fet?¿?¿?¿)
Només hi vaig anar una nit, després de fer un sopar d'amics de d'història de l'art ( bé els de sempre, léase Rouspi, Pemi, Raquel.. Montse...) tocaven Obrnt pas, el consert va estaà bé... però em vaig avorrir i agoviar de seguida, vaig veure en Xevi S, que feia molt que no veia bla bla bla.. en Xevi Bado que també feia temps que no veia ( no tant però...) i pàra de comtar... queda enrera, aquells dies que no parava de trobar gent i geeent... de borratxeres INCREIBLIIIIISSSIMES, de buuufff... ejejeje

temps era temps... lero lero leeeeero....
Això sí, amb en Fer vam anar dues nits a ativorrant-se de xuxes de fires, ametlles garrapinyades, creps, frankfurts guarrus guarrus, gofres... no per aquest mateix odres.. però si fa no fa... aaah i reixes de crema! nyaaaaaammmm
i és que som uns golafres.. tot i que en ferrinsho cremi tot, i jo ho vagi acumulant... jejeje

bona tarda imma

magisteri musical... o alguna cosa així

intento anar a classe, cada dia.. bé casi... ara ja he millorat amb la flauta... de dolça!! jejeje però igualment no m'agrada el seu so... almenys el que surt de mi... tot i que "SORPRESA" el professor "tontoelcul" em va dir que tenia un so "bonic" que estava millorant molt! visca visca!!!!
estic improductiva, en fer està fent "xamfaina" !! és com si visqués amb l'Arguinyano a la catalana :P jejeje

bon dia imma!!!

per cert, cosata molt tocar la flauta amb el nas, o què us pensàveu!!!
....

pd: ja sé estic boja..

la comunitat...

Heu vist la famosa peli de l'Àlex de la Iglesia, La Comunidad?¿?¿... o el sucedani telivisiu Aquí no hay quién viva?, doncs si no ho heu vist, coreeu ara mateix a veure-ho, sobretot la peli de l'Àlex de la Iglesia, i un cop sapigueu a què em refereixo, torneu i llegiu el post ok?

Molt bé, com que segurament ja ho heu fet, ara podeu llegir. La meva escala del pis que vivim actualment des de fa aproximadament dos mesos ( o tres o gairebé o no sé), és un cau de vívores i de friks!!!! jejeje.. la dona del tercer D ens espia l'hora d'arribada, sempre "ai mira quina casualitat" està escombrant el seu trosset d'escala, quan arribo de la facultat... i a sobre gairebé mai arribo a la mateixa hora... com s'ho ha fet per aprendre¡s el meu horari??? increible! A la tercera planta, al tercer A hi ha un home, petitonet i "revessut" que deu tenir cap els 70, que no ens saluda, sempre que el veiem abaixa el caparronet rodonet i no diu res, del seu piset surt una farum de gos vell, i és que aquest home té la indescècncia de tenir un pastor alemany a un pis enaníssim!!!....el porta a passejar cada nit, però és ben curiosa la manera que té de passejar el seu "gosset", ell (l'home) s'asseu a un replà del carrer just davant del bloc de pisos, i el gos s'asseu davant d'ell, i es poden passar mitja hora o més (perquè he arribat a baixar comprar i pujar, i veure'ls a la mateixa posició)....
Una nit, que vam tornar tard amb en fer del cine, hi havia a la porta, un home petitonet i primet (aquest amb cabells blancs) i ens va fotre un rotllo increible, ens va dir que estava esperant els mossos (d'esquadra s'entén) perqueè deia que els del 5 A eren uns terroristes, pel fet que quan arribaven al pis tancaven la porta molt fort, i ens va explicar la teoria de que si tanques molt fot la porta no dones temps que l'arire passi i per tant apretes (l'aire) i aquest provoca esquerdes... Això es va quedar en anècdota, fins que un dia, al cap d'unes quantes setmanes, vaig tancar la porta fort (tampoc no massa) i va sortir aquest homenet, xiulant com si fos una bomba, i després va tancar la porta hiper mega fort!!!!! vaig sortir de casa acollonida!!!!!

buuuf, i encara hi han més coses, ja explicaré!!!!

vaig a dinar!!!!

bona tarda imma!

tonteries que a vegades penso ( si és que a vegades penso)

m'espera un "cistell" carregat de roba molla (neta ?¿?¿) per estendre.... i em fa mooolta mandra, a més la "mega sissí" comprada al xino (ara les botigues de 100 peles, com que no es poden dir així, perquè no existeixen les 100 peles, ara són xino) es va trencar!!! ... sempre acabo estenent la roba jo.. eeh Ferran !!! jejeje, però crec que avui me'n lliureré, perquè acabo de sentir en Fer "arreglant" a cop de cinta adhesiva la nostres Sissí... i que orgullós que n'està!!! jajajaja... bé, ara aniré amb el que pesava... i és que quan penso, penso cada cosa!! doncs pensava (i vinga vinga!!) que ja que estem en una societat tan consumista, i aquestes coses, si la roba fos més barata, doncs ens podríem comprar molta molta roba, i cada dia anar amb una cosa diferent, així ens estalviaríem de rentar la roba i les sissis no es trencarien, i a sobre sempre estaríem a la última... crec que la Saiaka Honami ( de ginger) un dia va dir que es comprava cada dia una peça de roba diferent...però clar, a part de ser un dibuix animat (manga xungu) ella és molt rica... mmmmm

d'acord, us faré cas, i deixaré de pensar :P

bona tarda imma!!!!!!!!!!

........

estàs tranquil, mirant l'horitzaro, i només unes paraules una al darrera de l'altra et fa canviar la vida, o el que n'esperaves d'ella, o simplement allò que t'esperaves, però que ho esperaves per més endavant... encara no sé per on seguire, però alguna cosa hauré de canviar...
ja tenim el menjador taronja... :) cada vegada sembla més casa meva... tot i així tinc la sensació que no passaré molte temps en aquest pis... tinc esperances encara en mi mateixa...

bona nit imma...
una vegada algú m'ho va dir, si TU no creus en tu meteixa, ningú més hi creurà... ai no sé..

Nivell D

ara a la nena se li ha acudit treure's el Nivell D de català, com si fos tan fàcil!!! m'estic tornan boja i només estic al primer capítol!!! amb l'alfabet fonètic i aquestes històries!! aaaaah fricatiu dental sonor
aaaaah

vaig a dormir

bona nit imma!!!

poca memòria

quan hi ha un llibre que m'agrada molt, llegeixo com una deskiciada, hores i hores, sense dormir i tot!!! i resulta que quan passen els anys, i després intento recordar de què anaava... no hi ha manera!!! quina ràbia!!!!!ara mateix m'acabade passar amb Cuatro amigos de David Trueba, l'únic que recordo és que em va fascinar moltíssim però no recordo massa de què anava... només una mica...
aaahg quina ràbia!!!!!!

bon dia imma!