odio la festa major

hauria de batejar aquest caca blog, amb el nom de Diari d'una gilipolles massoquista, o algo per l'estil... aiiiisss
Fa temps que no faig una bestiesa com aquesta, tornar de festa i engegar el pc i obrir el messenger o l'irc o qualsevol fricada internauta per veure qui trobo.. evidentment, ningú... i ara amb això del blog doncs, a escriure.. ja ja kina gràcia...
Avui he baixat a la festa amb la meva germana, i m'ha recordat com era jo a la seva edat, i m'he sorprès, era bastant igual.. potser més criatura i gilipolles però això ja va inclòs en mi... doncs després m'he anat trobat velles promeses de la bisbal, avui era més no sé, més de poble no tant com dissabte que no podies ni respirar.. avui era més la gent de sempre, aquella que no vols veure i passa trenta cops pel teu costat... aquella que sí que vols veure i també passa trenta cops pel teu costat... aquelles mirades de lluny de gent que vols saludar, que després quan saludes no saps de què parlar.. o aquella frase tan bonica... ja ens trucarem.... si ja ja apa ....
Un dia, desafortunat, vaig dir que quan no conegués a ningú a la festa deixaria d'anar-hi.. però crec que ho deixaré abans que passi això.. millor...???
m'he trobat la meva antiga colla... tots iguals, tots com sempre... no passa el temps per aquesta gent???.......... no sé.... he deixat la meva germana que faci la seva, jo no tenia cap germana gran tocant els collons.. tot i que jo no toco els collons, jo deixo fer :)
he marxat cap a casa sola, veient grupets de jovenets il·lusionats, amb cara de satisfacció etíl·lica, esperant que es vagi fent de dies per anar a la cafeteria El Daró a esmorzar amb els treballadors.. com havia fet alguna vegda.... o potser esperen que aquell noi/a es decideixi a fer alguna cosa... qui sap... però jo, anava xino xano com passant per davant de fotogrames d'una pel·lícula... una pel·lícula que ja havien fet als cinemes i que jo ja havia vist, i ara feien una reedició.... grriiiiiiii
tindrà raó en jordi amb la seva definició de jove melancòlic sommiador... de fet m'ha agradat aquesta defició.. és com molt romàntic..................................................... no? jeje però de fet en el fons, sempre m'han fet molta mandra els romàntics...
aiiis necessito alguna cosa que em calmi (ejem) ja no dic res més que m'estic tornan lirona i demà no m'aguantaré, joer abans quan em portaven era més guais perquè dormia pel camí, i ara no hauré de conduir jo... aaaaaaaaaaaaah

dame vitaminas doctor, dame tu vitamina lere lere

bona matinada fresca immmis chonchis

..............

ahir vaig tornar a llegir els meus antics diaris.. ais senyor, tan tonta sóc? aiiis, i mira que aquesta mena de blog, és públic.. jejejejejeje
Ja no em menjo tan l'olla com abans, sóc tan estable iavorrida ultimament!! però us imagineu ser tota la vostre vida un adolescent?? amb aquelles històries que et montaves tu sol, amb les tonteries per les quals et preocupaves... ls baralles amb els pares per estirar bocinets de llibertat.. aquella reveldia amagada, aquelles ganes de canviar.. no sé, de canviar-ho tot... aquelles ganes de fer-te gran, de agafar un cotxe i fer la volta el ´món..... la independència, la formació interna personal.. aquelles ganes de plorar, aquell mal gairebé físic del creixement... on és tot això? us imagineu ser un adolescent paranoic tota la vida!! .. no ara ja no ho sóc.... almenys crec que no.... com podia, pensar i dir, i escriure el que escribia?? com?¿?¿ ajjaajjajajaja aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah imma qui ets? semrpe m'ho preguntava.. ara ho sé... doncs crec que no.. que no ho sé.. però potser ja no vaig per la vida estirant bocinets de llibvertat.. quan ja la tens... després... no se

áaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahssssss

bona tarda ( sí ara ja ho dic) imma

un dia... i res més

Aixecar-se amb el temps just, dutxa, pipis, camises planxades.. o no... got de llet amb kellogs, o amb cafè... presses, mirar el rellotge deu mil cops per assegurar-se que no faré tard... agafar la meva col amb rodes, trobar-te el mateix semàfor, sempre amb el mateix vermell... anar darrera un tractor a 10 per hora cagante amb tots els pagesos del món haguts i per haver!!! arribar a la cruïlla, agafar el camí més curt... fer un cafè i no poder pagar... arribar, fer bromes amb el segurata.. i una tonta que et digui... t'has aprimat eeh aquest estiu!! jejejejeje i això què vol dir que estic gorda?? ( jeje em ric de mi mateixa... :P ) entrar posar el "tupper" a dins la nevera, beure aigua, posar-te el walki.. bon dia a tothooom!!! ha arribat la xispa del museu! jajajajajaajajajajaj

vida de proletària !!!! jejejejeje

somies desperta
mirant el futur
però tot a les fosques
esperant la llum.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

esperant la lllummm uuuuuuuuuuum..............................................................................................................................................................................................................................................................................

entre nyis

sovint em faig la pregunta abusrda de: si pogués tornar enrera què canviaria? o me dic directament, si pogués tornaria enrera i canviaria això, allò... però ja sé que és impossible, i a més sempre actuem segons les circumstàncies del moment... avui pensava això, perquè fa uns dies em va semblar veure de lluny a la Ido, però no era ella, era una noia més guapa que s'hi assemblava... a més, avui he començat a pensar en les futures festes del meu poble, i segur que me la trobaré a ella, a l'altra i a l'altra... quan ens vam reconciliar, em va fer la fatídica pregunta: Tornaries actuar igual com ho vas fer fa anys?... i jo sense dubtar ni un segon i mig, vaig contestar - Sí, tornaria actuar exactament igual, fins i tot sabent les conseqüències, i tot el mal que em va arribar a fer arribar a extrems que no coneixia... D'aquesta converça, ja fa un any o potser més... i crec, sincerament, que potser ara, no contestaria tan ràpid.. perquè potser tenia raó, i realment em vaig comporatar malament, veient els resultats... jo ho vaig fer per "la família" i no sé, fins a quin punt havia de patir tant... no sé.. també, estic convençuda que d'algun costat o altre hauria petat... no sé, realment no podem tornar enrera i canviar el passat... estem fets de fets presents i circumstàncies, no podem arreglar el passat ni tan sols predir el futur.. som tan dèbils!!
i passen els dies, i passen els anys, i tot i així encara hi han coses... moltes... per arrepentir-se i per pensar i si no hagués fet aicxò? i si no hagués fet allò??? i és tan inútil fer això... taaan....

en fi... pensament entre nyis.. com sempre....

bona tarda..............imma

I tot segueix igual,,,,

Quan vaig començar escriure aquest blog, encara estava treballant a la Fundació Vila Casas amb en Xevi, des d'aquells dies fins ara, han passat molts dies i moltes coses. Dos estius seguits veient-nos cada dia, i un hivern sencer veient-nos cada cap de setmana, és fàcil crear vincles.. La veritat és que el setembre passat ( joer aviat farà un any!!!) vaig tenir fins i tot una crisi, al pensar que canviaria el meu ritme de vida, que hauria de deixar la Funda "per força", i fins i tot vaig arribar a capficar-me pensant que potser s'acabaria de cop i volta l'amistat i que no ens tornaríem a veure.. i no va ser així, normalment ens vèiem cada setmana, ens enviàvem sms o ens trucàvem. De mica en mica, em vaig acostumar a no anar a la Funda, i a no veure gaire en Xevi, suposo que t'acostumes a tot, i l'ex pis de Girona ens ho passàvem molt bé... i bé no m'enrotllo...
ara feia gairebé dos mesos que no veia ni sabia res d'ell, i avui hem quedat a una cafeteria de la bisbal, ha sigut com sempre, ha entrat amb el posat de "soy un tipo duro" m'acabo de dutxar, ens hem acollonat durant una estoneta llegint cadascú un diari diferent, i hem estat xerran com si ens haguéssim vist abans d'ahir... si mira... tot segueix igual... potser el tems passa, les coses canvien... però en el fons sempre som els mateixos... segur?

bona nit..zzzzzzzzzzzzzzzZZZZZZZZzzzzzzzzz imma......

la bisbal m'afecta..

finalment avui, després de la feina he decidit donar una volta pel meu meravellós poble. Tot sigui dit, he sortit de casa gairebé a les 19.30, però almenys he sortit!!
Primerament he intentat buscar un "bano" negre però no n'he trobat, n'hi havien de blaus, verds, vermells... però negre cap ni un... sí mira, é suna història molt llarga la del bano, en resum em van deixar un bano negre i l'he trencat, per tots costats, i ara em toca buscar-ne un perquè em fa vergonya tornar SEMPRE trencades les coses que em deixen, he perdut bastantes amistats per això, ara no explicaré quines, però un dia que tingui temps ho faré.. Després he decidit anar al centre de la vila per mirar una ex botiga de tot a 100 ( ara és tot a 0,60 € ), però pel camí m'he trobat a l'ALex!!!!!!!!!!!!!! feia taaaan taaaaaan que no el veia, i sí tan rialler i simpàtic om sempre. He recordat els bons moments que vam passar junts, les anades i vingudes de La bisbal a girona, el primer curs de història de l'art, el viatge a Astúries, els seus lios amorosos.... mare meva quins temps!!! ara ja farà quart de superior de tenora, i ves a saber, crec que serà un bon mestre.... Hem estat parlat tanta estona que, evidentment, m'han tancat les ex botigues de tot a 100 hagudes i per haver.... i he decidit anar a veure la meva àvia, que feia mesos que no la veia, i mira que amb 15 minuts ja sóc a casa seva, però resulta que sóc molt mala néta....
El pis de la meva àvia, és tot un què! Crec que des que jo recordi no han pintat mai les parets, un dia es va trencar una finestra, i "provisionalment" hi van col·locar un coixí (sí sí) i encara hi és.. la porta del menjador va passar una cosa similar, i està reenganxada amb cel·lo i d'un color esgrogueit... les parets del menjador tenen humitats ja que , un dia hi va haver un reventón del lavabo i mai es van dignar a arreglar.... la pols, els trastos acumul·lats, per no parlar de la cuina greixosa.... bé tot, fet un parrac.... no sé, no sé on aniran a parar...
La meva àvia, és una dona d'un metre 50, prima i morena ( o sigui res a veure en com sóc jo), una dona molt activa sumissa i obedient al seu marit (però feliç crec...) és una ex burgesa barcelonina vinguda a menys per culpa de la guerra civil espanyola, casada amb un home entre pagès i pastor, que van viure tota la vida d'una carnisseria que funconava molt bé... no sé com han arribat aquests extrems... no sé...
La meva àvia, m'ha explicat tan alegrament, que la setmana passada va caure a terra, es va fer sang i un cop molt fort, i va està una hora i mitja a terra sense poder moure's... i jo, amb una boca ben oberta... no entenc, van trucar al meu oncle, i ell va trigar mitja hora a venir, perquè tenia altres problemes... i el que no entenc és perquè no ens trucava a nosaltres? és com si la meva mare ( o sigui la seva filla) no hi tingués res a dir...
He marxat com sempre, amb un batibull de preguntes, de perquès, totalment contrariada...
M'ha comprat un gelat, i pensativa me l'he anat menjant, passant per carrers de la bisbal que m'havien vist créixer, on havia anat a passejar per la festa major amb els meus avis, he recordat quan tenien la carnisseria, amb una rebotiga gran amb una taula gran on els cosins i jo miràvem la televisió, hores i hores, i dinàvem i sopàvem... i jugava a fora davant de la "lecheria".... i ara no hi ha ni carnisseria de la meva àvia, ni "lecheria" ..... els carrers d'aquest poble no tenen present per mi, i cre, que tampoc futur... només hia records, passat... i un somriure d'una imma petita, de cabells rossos rinxolats, vestida amb la meva famosa samarreta de l'àcid house... esperant que l'estiu acabés... esperant créixer, esperant marxar de la bisbal esperant... quan esperar significava alguna cosa, significava créixer, i créxer significava guanyar llibertat.. i ara que ho tinc.. doncs m'agradaria tornar enrera.. ........ o qui sap.. pot ser no....

bona nit imma

Gent que va, gent que ve....

Si pogués mirar la meva vida com si fos una pel·lícula, segurament trobaria a moltes persones que han desaparegut, desaparegut de la meva vida, però que en aquells moments van ser molt importants per moltes coses, o potser per petites coses... segur que devia tenir amiguets i amiguetes a la guarderia, que ara ni tan sols sé si qui són, i a l'egb, i els més importants de l'adolescència quan anava a l'institut... ahir pensava en un d'ells, amb en jordi, recordo que durant un temps érem inseparables, o almenys així ho veia jo, recordo les vegades que ens paràvem enmig del camí a xerrar, de la vida, de coses banals, de coses trascendentals, de dubtes de promeses incomplertes.... ell va anar a barna a estudiar arquitectura, però no li va anar gaire bé, després va tornar i es va instal·lar a girona, i tot i està gairebé al mateix carrer no ens vèiem mai... ja no ens necessitàvem, de fet, les amistats sovint són per necessitat, no vull dir només una necessitat material, no, sinó una necessitat del dia dia. Tampoc estic dient que no existeixi l'amistat per l'amistat, ni aquell institn idíl·lic, però crec que ha d'existir aquell frec a frec, aquell dia a dia que et fa conèixer l'altra persona, i molt sovint quan aquesta constància desapareix, l'amistat es va diluínt, i molt sovint no val la pena insistir, o obsecionar-se per mantenir aquella amistat que un dia va arribar ser tan important.. perquè segurament, que en aquests moments, si s'ha d'insistir, si s'ha de patir per no pèrdre-la, és que potser ja l'has perdut, però aquesta pèrdua no s'ha de transformar en un fracàs, o en una pèrdua pessimista... crec que s'ha de veure com un`caminar constant, restarà, pressisament aquelles persones que uneixi alguna cosa més, que la vivència de cada dia...... no sé...

kin batibull, no m'entenc ni jo mateixa....
bona nit imma

viscaaaa viscaaaaaaaaaaa"""""""

jA ÉS DISSSABTE, LARA LARA LAAAAAA I DEMÀ FAIG FESTA LARA LARA LAAAA

Com cada any

any rera any rera any........ el 15 d'agost és la festa del meu poble ( bé i de gairebé tots els pobles de Catalunya haguts i per haver)... quan tenia 15- 16 anys, només tenia ganes que arribés, per sortir fins la matinada, i "regatejar" una hora o un parell a la meva mare per arribar més tard... Des de fa un any o dos o tres (no ho recordo bé) el sol fet de recordar que pot arribar la festa major només m'alegra, pel fet que entrarem a la segona setmana d'agost i el final de l'estiu estarà aprop.. visca visca la festa major...
aiis com anem canviant

bona tarda imma

Despotricar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui m'he kedat més estona al curro, he fet una hora i mitja extra, m'encanta... he fet una vista guiada en català, i hi havia el "jefessillu" per allà, un noi prim cara amargat... a mitja explicació ha comparegut per allà, i m'ha dit, no cridis tanT!!!!!!!!!1 mira, ke em critiqui el ke vulgui, la manera d'expresar-me, el que dic sobre Gala i Dalí, que no en sóc una experta, ni tinc intencions de ser-ho, però que em digui que no cridi? a veure, si cridés em quedaria sense veu a la primera de canvi, no crido entono, he fet molts anys de música i d'educació de la veu, per un costat i per altres, i puc paralr amb un to de veu alta i clara sense crida, jilipolles intedgral! el que passa és que és un amargat, i a mi només fan que fer-me anar com el pitu del sereno, n'estic farta!!!!!! perquè necessito les peles, perquè sinó ho engego tot a tomar pel cul... no, no m'agraden les crítiques, i menys quan tens persones desperdigades que si no parles una mica alt doncs no et fan ni putu cas.... i tonta no sóc, vale que aquestes visites són gratuïtes, però ja que expliques coses, et prens la molèstia d'oferir visites gratuïtes, doncs que apetxuguin!!!

Bé, ja està, punto i pelota!!
Demà em tornaré a passat tot el dia al piano... visca visca!!!..... i vigna russus, i russes, i guirilandia, i xaves, i gabatxos! que et treuen les cordes es col·len s'encaren.. vinga vinga...
definitivament, tinc ganes que s'acabi l'estiu, la calor, l'agost és una merda!!!!!! no m'ha agradat mai, mai mai... vull que vingui diumenge! vull fer festa, vull fer el perro!!!!!!!! aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagggghhhhhh

bona nit
imma

no sé si és llegenda o és realitat

Sempre m'han recordat que quan era petita era la nena més entremeliada de la capa de la terra ( o almenys de la bisbal) les mainaderes (o nyinyeres,.. :P) em duraven molt poc, de fet s'espantaven moltíssim al veure una nena rossa que no parava quieta... ma mare diu que només vaig tenir una que durés bastant.. que ara no recordo el nom, i una altra va ser la Mercè, havia passat dies i nits enteres a casa de la Mercè, i el que més recordo (como no!!) són els macarrons, i l'escudella menjada amb unes culleres d'aquelles que són rectes de dalt, o sigui que fan una forma com rodoneta però de dalt de tot són rectes, benu no sé... també recordo, que tenia perikitus, que encara en té, segurament renovats... i que de tant en tant els deixava anar per el pis i era molt divertit... la relació amb la Mercè va arribar a la seva fi, perquè simplement em va canviar per la meva germana, una nena més moerenta i més quieta i reservada que jo.. en fi, que feia suar menys.... de fet potser ja m'havia fet gran i preferia anar amb la bicicleta de "cross" a donar voltes per la bisbal... no sé...
Quan vaig a la Pera de tant en tant em recorden que un dia vam anar al zoo, i em dedicava a caminar per sobre el respatller dels bancs... i sempre em fa una ràbia que em repeteixin te'n recordes?¿ i jo... glups, doncs no...
Tinc pocs records, eliminu molt ràpid els records...

Avui ha fotut una calor insuportable, demà em tocarà està tot el dia a la sala del piano, la sala on fa més calor de tot el museu, visca visca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! siiiiiii siiiiiiii visca visca!!!!!!!!!!

bona nit imma

homes

Quan sento parlar alguna amiga, o coneguda que el seu xicot, parella, company, o com ho volgueu dir, que ells no haurien de fer segons quines coses de la casa, com ara fregar, fer el dinar etc.. simplement m'esgarrifo, i em fa pensar que encara estem en època de les nostres àvies , quan la dona era un zero a l'esquerra, i només servia per portar la casa i fer el dianr, o una cosa "tan `poc difícil" com fer créixer els fills... no em considero feminista radical ni res d'això, però trobo vergonyós, indignant, i em fan pena aquestes noies... ja, ja sé que tothom pensa diferent, i que tothom viu la vida a la seva manera, i aquestes coses, però... a veure... al final ens haurem de creure les paraules del vaticà, que dies enrera va fer unes declaracions en contra el feminisme, el casament i l'adopció de parelles homosexuals.. i un llarg etcètera... és que si no comencem defentsant el que és nostra, el que som no s'aconseguirà res, i estarem al segle XXXX i encara estarem igual...

aaaiizzz

per cert la platja d'aigua xelida ( o aigua gelida.. etc..) és geniaaal!!!! llàstima que hi havia unes quantes persones, perquè sinó, avui hagués sigut ideal per anar sense banyador, jeje, al ser una platja sense gaire sol, així no hi ha tan perill a cremar-se i quedar mitja gamba.. com em sol passar sempre sniiiifff!!!!

LLàstima que els diumenges siguin tan curts :(

Bona nit imma

Aprèn

Sí, la vida és així nena, la vida és treballar en alguna cosa que no t'agrada, que no t'omple que no t'interessa el més mínim que t'aogobia, que a vegades et tracten com una tonta... i finalment perquè? per cobrar, per veure la nòmina de quatre xifres, una nòmina que no havies vist abans... sí nena, la vida és treballar, cobrar si tot va bé, i continuar per allà on havies començat...
Aquesta setmana he estat una mica anàrquica, tampoc tan bèstia, però una mica sí, em van renyar dues vegades eprquè callés, i avui m'han renyat per no fer cas a una norma bàsica de l'empresa, sí. bàsicament he fet el perro, i la setmana que ve serà pitjor, però me n'he adonat que he anat a la caixa catalunya i havia cobrat, i he cobrat una quantitat que mai havia vist junta.. fins ara era una mera becaria cutre... ara sóc una mera treballadora cutre....no sé què faré de la meva vida, si millorarà, si sempre serà així, si sempre m'estaré queixant... què?¿?¿ no ho sé... només sé que aparcar a l'esquerra més o menys m'en surto i en canvi a la dreta sóc una patata fregida..... de moment je je je

Bona tarda /vespre/ nit imma

Això només ho suposo

Suposo que tothom tria el seu destí, o el seu camí, o com es vulgui anomenar.. Això suposo que és el que fa ella, això o bé que es troba atrapada a una vida que pensant que l'ha escollit ara ha d'apetxugar.. No ho sé, tampoc és una persona que aprecii molt... de fet sempre hi ha hagut un estira i arronsa, una incompatibilitat de càracters, pot ser per aquesta raó, ella és capaç d'aguantar allò que altres no han pogut... El cas és que ell té un problema, i tota la família, de fet, la poca família que té en paguen les conseqüències... No sé si plorar o passar del tema, només recordo estius de platja, estimar amb els braços completament oberts, i ametlles trencades sobre una pedra...`però tot això ara ja no hi és.. tampoc tinc idea on ha anat a parar, bé coses que passen... Suposo que ara estic plorant, perquè hi ha persones que no se sap perquè t'obliguen a estimar i en el fons sap greu, què cony, en el fons no, sap greu perquè sí, i ja està... No, no en sóc responsable, no haver anat més sovint, amagar coses, viure una vida paral·lela.. no sé... Només sé que la meva vida, el meu entorn, tot és millor que el d'ella, i que una persona petita ho veu, ho sent tot, i això es queda dins, i no es pot esperar a que aquesta persona sigui més gran, aquest és el gran error, que a més en realitat no és esperar que aquesta persona sigui més gran, sinó que el gran problema és la cobardia... una cobardia lligada amb pena, i amb esperances que l'altra persona algun dia canviarà.. però, molt a pesar crec que no, que no canviarà... crec que si això és una malatia, aquesta malaltia és incurable, no té remei... com aquella persona que malhauradament té una malatia crònica, elll també, el fotut del cas és que arrossega tot allò, que algún dia va estimar ha estimat o estima... què hi farem...Aquest no és el meu problema, o qui sap, pot ser sí... déu dirà, si és que existeix.

bona tarda imma

quan estàs bé

Quan passes una bona temporada i creus que tot més o menys et va bé, ja no recordes aquells dies amargs quan només feies que plorar o tenies engunies dins el pit, o bé et senties buida sense saber on anava a parar la teva vida. Quan et sents bé, et tornes una persona una mica més superficial, per el fet de no recordar els mals moments, ja que la memòria s'encarrega de borrar-ho, no ets capaç de veure les injustícies que et rodegen. El cas és que al tranformar-te en un ésser positiu no es veuen o no es donen tanta importància a certs aspectes de la vida, i fins i tot es corre el perill de transformar-te en una persona sense gaire sang a la venes, una persona no massa reivindicativa... i pot ser per aquesta raó, sempre són les persones amb més probles les que reivindiquen i intenten canviar el món. Ja sé que generalitzo molt, i faig de psicòloga de "pacotilla" però he pogut comprovar al llarg de la meva poca experiència, que sempre les persones que es fan d'associacions, que van a l'altra punta de planeta a salvar el món, que criden pel món que la millor cosa que pots fer a la vida és apuntar-te a una ONG, en el foins, són persones que tenen mnolts més problemes a casa per resoldre, que pot ser aquelles persones que viuen tranquil·lament al carib sense sabates.
Amb això no estic dient que no s'hagi d'ajudar a la gent ni res d'aicò, simplement reflexiono del meu atomatament a casa.. de fet en el fons m'estic autocriticant...

Bona nit imma ( que ja no sap ni el que es diu :P )

en fi

On va a parar tot allò que no se sap com desapareix de la pantalla del pc i no s'arriba a publicar mai, com m'ha passat aquest migdia? (o era ahir?¿?¿) no ho sé...
Era estiu, i vaig decidir que aquell any aniria a viure a un pis d'estudiants, i per fi podria tenir una mica més d'independència, i podria anar al cine quan volgués i tenir una habitació per mi!! A més viuria amb l'Anna que durant tot aquell any va representar una persona molt influent i molt important per mi, la veia tant gran i segura de si mateixa, una persona capaç de fer tot allò que li vingués de gust, ella sola sense aquella necessitat tant gran que tenia jo en aquelles èpoques de que m'acompanyessin i em guiessin ( bé de fet avui encara ho necessito). Vam està tot el juliol i l'agost buscant is, primer mirant els diaris, anant a veure pisos horribles, semidestrossats, i finalment vam optar per anar a veure pisos a través d'agències, i els resultats gràcies a déu van ser més positius. Quan vam entrar per primera vegada al pis del carrer Miquel Blay, va ser una sensació extranya, ens va fascinar a les dues, vam quedar meravellades, ja havíem perdut esperances de trobar alguna cosa decent, i per fi trobàvem alguna cosa que estava bé!!! Va ser curiós, ja que vam visitar el pis a la vesprada, i resulta que els antics llogaters no havien pagat la llum, i vam veure el pis gairebé en penombra... però el repartiment de l'espai, el cansament, la calor, i tot un cúmul de coses, van fer que ens agradés a les dues, i entusiasmades vcam decidir quedar-nos amb el pis, ja ni recordàvem si estava ben pintat o què, però no ens importava, a més la meva mare em'havia dit que el pintaríem si feia falta...
Ens faltava una persona pel pis i pot ser el meu error va ser insistir per què vingués la Idoia, o no.. no sé, de fet quan ella va dir que venia, en principi va ser com una salvació, en fi... les coses que van passar ja han quedat en un record , dins la memòria...

Per cert, vam pintar el pis de color groc, i la meva habitaci´ño, la més petita i on vaig passar els millors moments al pis va ser pintada de color blau.... :)))

No sé perquè he recordat això, que en fi no té cap més importancia que la d'un nou començament que va acabar.. no sé... em va costar molt recuperar-me vaig arribar a enyorar molt aquest pis.. bé , més que les quatre parets, el que més enyoirava doncs era la gent, aquella gent que per culpa o no meva o de no sé qui, d'un dia a l'alte van anar desapareguent... fiiiiiiiu van fer fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu.. i el que ha vingut darrere també ha estat bé no?¿?¿

Cavis, estem fets de canvis, llàgrimes, somriures i suspirs.

Bona nit imma

...

havia escrit molt i s'ha borrat..
porca misèria ara em fa mandra tornar-hi ecs

imma

Crec que els nyis han tornat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Quan em van dir que faria de reforç em va sentar malament, com si de cop i volta m'hagu´s convertit en l'últim mico o alguna cosa així... l'última peça d'un gran engranatge.. i no, no és així, el meu lloc de feina és el millor, potser cobro una mica menys però compença moltíssim! Tinc totes les tardes lliures, per mi, per descansar, per avorrir-me per tot!! :) A vegades sóc molt impulsiva i m'enfonso per un no res...
M'he matriculat a segon de magisteri musical, jeje, que contenta.. però que car és tot!! pagaré gairebé 600 euros de matrícula!! joer!!! com es passen! tot i que aquest any demanaré beca.. a veure què tal... A més a partir del setembre aniré a viure amb en Fer... fa por dir-ho i pensar-ho però al mateix temps fa tanta il·lusió... una sensació d'haver crescut de cop o alguna cosa així....
Tot bé... :)

...........................................................................................
...........................................................................................
...........................................................................................
...........................................................................................
...........................................................................................
Bona tarda imma... el cotxe verd fiu fiiiiiiiur :) :)

No sé perquè els nyis van i venen? tenen vida propia?¿?¿?¿?¿

I passen els dies------

El temps d'aquest estiu, em fan pensar en el de l'estiu de fa dos anys, el primer estiu que vaig anar a treballar a la Funda i que vaig conèixer a la Rouspi, en Xebasa... l'estiu que vaig tornar de Ginebra, l'estiu que encara tenia un curs d'història de l'art per acabar...
Avui fins i tot tenia fred, he estat mig matí amb la rebeca d'hivern (no m'agrada gens el nom de rebeca... :O )...
Tinc cotxe, de fet em van fer tot una sorpresa, durant gairebé dos mesos, em van fer creure que em deixerien un 2CV una amiga de la meva mare... i al anar al taller a buscar el cotxe, em vaig trobar amb un Hyundai Atos Prime de color verd chillón!!! Estic molt contenta... m'agraden les sorpreses... però sobretot sobretot, m'agrada que m'estimin i pensin en mi... :)

Bona tarda imma

Avui

Acabo de treballar i encara em queden un munt d'hores per aprofitar per fer i per desfer.. i què faig jo? Res....... arribo una mica cansada (tampoc molt i molt) i no se m'acudeix res més que conectar-me a internet., i malgastar la meva vista ja malgastada genèticament..... però què més podria fer?????????' si ja, ja ho sé que moltes coses, però pot ser és que aquests dies estic desmotivada, no, no és que estigui trista ni molt menys, sinó que porto un "tedio" a sobre meu que no me'l treu ningú, tot absolutament to em fa una mandra impossible de treure.......... semblen aquells estius d'anys enrera que sempre estava quedant amb tothom i no tenia ni un minut per a mi..... Ara em sobren els minuts i els segons i tot....

Bona tarda imma