NO, millor no repetir

Ahir, al final vaig anar amb la gemma al Passeig, ja no recordo el temps que feia que no hi anava.. no és d'estranyar que aquest lloc, com molts altres de la bisbal formin part exclusivament només del meu passat. Va ser una nit molt entretinguda, i també penso que va ser una bona dosi de nostàlgia gola aball, com deia la cançò dels Pets... Avui m'han proposat repetir-ho, però crec que no ho faré, repetir les coses sovint no va bé.. Prefereixo, restar així, tranquila, amb una bona sensació. La nostàlgia per mi, millor a petites dosis......

Bona nit imma

cames llargues

Em vaig perdre, i no sabia cap on tirar, un passadís llarg ple de plantes exòtiques, i vaig agafar un branquilló d'una planta aromàtica, i me la vaig posar entre els cabells, estava suada, i cansada... finalment vaig arribar a una font amb cap de rap, coronada per un templet romà.. d'imitació oi tant! Els busts de Wagners repetits em van fer sentir les melodies escandaloses de les walkíries!! On ets Sígfriiiid!!!!!!!!! Es va acostar amb el seu cavall blanc, i darrera seu els elefants amb les potes primes amb les trompes aixecades refrescant-me amb aigua xiiiiiiiim xiiiiiiiiiiiiiiiim!!!!!!!!!!!

glups.. quan la'encarregada sàpiga que faig tot aixòi no sé què passarà...

Boona niiit Imma

Ke bé que m'ho passo... jeje

Ja porto 9 dies treballan seguits al museu, estic de Galas i Dalins fins la coronilla i mitja!! a més avui m'he pogut conectar a internet, però m'ha fet pot, perquè m'han dit que ho controlen tot des de Figueres... i fa com respecte...
Faig enquestes a la gent, i m'ho passo guais, vigilo els elefants i ja són amics meus... jeje... he conegut racons on les càmeres no vigilen i puc jugar amb el mòbil.. sóc feliç com un anís, i em deixeran un 2 cavalls genial per anar fins a Púbol.. que bé iuppi iuppi!!!!!!!!

De moment ho estic aprovant tot.. això vol dir que... ja tindré el primer de magisteri... iuppi iuppi..

Tot va bé... tot tot i tot

....al despertar....

Avui m'he despertat adormida... no no, no vull dir només que tenia son.. no, sinó que he marxat de casa adormida i no m'he despertat fins allà les 12 més o menys, o sigui que encara estic adormida...
Caminava pels carrers amb la sensació d'ingravidesa d'un somni...
No sé què somiava,però jo quan somio no sóc com Dalí que és capaç d'inventar-se un món increible i imaginari i arribar a convertir-se en un geni.. jo quan somio sovint, no vull despertar...

Bon dia imma!!!

Què és estimar?

bé, ja sé que aquesta pregunta té una càrrega psicològica i filosòfica tan gran que és absurt voler respondre-la.. Però tot sovint m'ho pregunto.... què siginifica estimar? el que sé, és que el fet d'estimar, no significa que hagis de ser estimat, o sigui, que sigui un sentiment recíproc, pots estimar i que l'altre persona no t'estimi... A més també crec que hi han maneres i maneres d'estimar... i crec que la manera d'estimar, ve directament determinada per la persona, o sigui, que hi hauria tantes maneres d'estimar com persones hi ha.. i per tant encara fa més difícil la tasca de definir què significa, o què és estimar?
Com saps que estimes... suposo que ho saps i ja està....
Podem arribar a estimar moltes persones al llarg de la nostra vida, hi han persones que sempre hi seran, i d'altres que podem arribar a deixar d'estimar...
Aquests dies he descobert que m'agrada estimar, que em sento viva estimant a les persones que m'envolten... i encara que faci respecte pensar en estimar, m'agradaria poder dir que estimo a tothom a qui estimo. Poder acosatar-me a aquell algú, aquella persona que estimo, i dir-li T'ESTIMO!!!!!!!!!!
Però, també sé que demostrar que estimes a una persona, no cal usar cap paraula... no, l'estimació es demostra en petites coses de la vida, amb una carícia, o amb un somriure en un moment dolent, o amb un cop de mà en un precís moment... Es pot estimar, fins i tot una persona que hagis acabat de conèixer, serà una estimació especial... però ja serà estimar... es pot estimar la primavera, i sentir dolor al veure que s'acosta l'estiu...
fins i tot pots estimar l'ombra passatgera d'un núvol... o alguna cosa aíxí...

bé doncs, us estimo... i suposo que vosaltres ja sabreu qui sou....

bona tarda imma!

Aixecar-se----

No hi ha maneres... avui en ferran ha marxat a les 7 del matí, i ell com si res.. amb la samarreta de color pistatxo que li vaig regalar jo mateixa... i jo.. m'he quedat dormida fins gairebé les 10!!! i no tan sols això, sinó que després he anat a mirar la tele... i no un programa qualsevol no... bé, he mirat els matins de tv3, encara em salvo una miqueta no?
He posat una rentadora, i la tia (la rentadora vull dir) ha començat a escopir aigua! total que ha quedat la cuina ( que és on tenim la rentadora) tota inundada!!!
La rouspi estava patxutxa, com una rosa d'aquelles que et regalen per Sant Jordi i que al cap de dos dies ja són més pancidetes que jo què sé.. doncs així és com estava ella... li he fet arròs... a veure si es recupera...

Jooo com trobaré a faltar a la rous, i els nostres bailoteos al pis... l'any que ve les coses canviaran molt.. o pot ser no tant com em penso...
Crec que he repetit moltes vegades el pànic que em fa créixer... de fet sempre he admirat a Peter Pan... i al mateix temps sempre m'ha fet molta llàstima... valoro la gent que té valor, que no té por, que no li fa por tirar endavant i acceptar els canvis amb bona cara... vinga vinga!!!
L'emma està a punt de fer els exàmens de sel·lectivitat... i jo, ja estic fent la segona carrera.. i la Pesseta ja té 7 anys... i la marina també :P...
I ultimament fa caloreta, l'estiu està picant a la porta... i m'hauria d'alegrar de poder riure cada dia, i ballar los Gorilas de Melody amb en JA... i de poder recular tres vegades per comprovar si he tancat la porta bé, i de oblidar-me el mòbil, o que caigui pel WC... i de fer tard, de menjar calipos de lima limón, o de maduixa, o un magnum de corazón de trufa... i de mirar com passen els núvols per sobre l'edifici de Telefònica de davant del pis... i bé .. tot això...

Bona tarda imma!

aquests dies que passen...

L'altre dia, vaig anar a visitar una companya de classe que ha tingut un nen, preciós!!!!!!!! Sembla mentida que aquestes coses tan petites arribin a créixer tant! Em vaig sentir tant bé al costat d'aquesta mare jove amb el seu petit, tan suau tan ple de vida per davant...
Quan veig aquestes coses em ve el sentiment de maternitat, tan foort! que em fa por a mi mateixa.... Segurament és llei de vida sentir aquest sentiment.. Pensar que la meva mare a la meva edat ja estava casada i al cap d'un any em tindria a mi.. jeje

Bé, he tret un 7 de llenguatge musical.. iuju iuju!! hi han hagut molt suspesos.. no ho entenc, és una llàstima....
Ara m'he de preocupar per els exàmens que no sé pas com ho faré amb la feina... em volen ben putejar....

Ja veus..

Bon dia imma!

ara

M'ha vingut al cap els meus estius passats, quan recordo, que em passava tots els dies amb una samarreta de l'àcid house gegant i ja està, anant amb bicicleta per la plaça del castell de la Bisbal, esperant solament que l'estiu passés.... que les hores passessin... La meva mare ens vigilava des de la botiga plena de coses... a la rebotiga ja no hi anaven perquè feia calor, i la Pesseta I bordava a les motos sense parar....
No m'importava el que passaria més tard, ni tan sols patia per exàmens, ni per res... quan la samarreta de l'àcid house s'embrutia, em posava la samarreta de'n Bart Simpson.... o simplement qualsevol samarreta......
Bé ara només tinc manies, només penso en el demà, pateixo per tonteries... total per continuar sent , el que sóc una nena amb samarreta de l'àcid house amb bicicleta per La bisbal... no, no crec que estigui gaire lluny d'ella...

Bona tarda imma...................

.

M'agradaria ser feliç només amb saber que puc respirar i puc somriure.. m'agradaria ser feliç amb poca cosa, amb un suspir, amb un alè, amb una carícia, amb tu, amb mi mateixa, amb tots .... amb res...
tot i això, sovint no acabo de sentir-me feliç, només per la puta merda que vull més!! Vull més somriures, més sospirs,vull moltes coses, vull molts alens, vull moltes carícies, vull molts tus , molts jos molts tots.....

Total... perquè??'

Bon dia imma

i et vas esperar......

On sou somnis perduts? .............

..........................................Al despertar desapareixen.

ziiiiiiiiuuuuuuuuuuuuuu.....................

..........On sou somnis perduts?.............................
........................................no ens busquis....

Perquè??????????????.....................
...............................................perquè no som. Som somnis perduts.....
i????.......................................
.............................................no ens podràs trobar......

ja ho sé.....

Bon dia imma

Stresssssssssssss

No sé com anirà aquest estiu, castigada tot ell al museu de Púbol.. massa mal de caps m'està donant la veritat.... potser, com diu en Ferran, sóc una exagerada i en faig un gra massa de tot plegat.. però el que sí que és veritat és, que molt sovint em sento com l'últim mico de tot arreu.. No, ja sé que no és veritat i que aquesta sensació només la tinc de tant en tant, i sé ben bé que només és fruit del moment, però sovint aquests moments són molt estressants i em desequilibren…
Avui al final no he anat a la Pera, hi havia d’anar, però entre que em fa mandra, haig d’acabar treballs, i a més demà hi haig d’anar per força per el famós contracte… que al final ja no sé si serè treballadora, o si seré un reforç o QUÊ CONY SERË!!!!! Això sí potser aquesta vegada no callaré… Sí sí.. sempre dius el mateix i sempre acabes callant i fent el que et manen…i pobre de tu que et queixis!! Pobre de tu!! Pobre de tu!!!! ........................................................................................................Si sempre m’estic queixant.. de fet siem canvien l’horari a les 6.30 ja estaré al carrer, i el diumenge tindré festa i al tenir festa podré anar a fer volts amb en Ferran.... o simplement descansar estirada algún racó amb aire condicionat.... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Busca el costat positiu de les coses i intenta disfrutar del que tens.. i vinga plus...

Bona tarda imma

mirades

Ets present, viu-lo!

Bona nit imma

m'enrecordo que

Es tapava els ulls amb les dues mans, i al no veure-hi res, ta sols la foscor, creia que els altres tampoc la veien...
-On és la nena?- li deien en veu dolça, gairebé hipòcrita - Pàpuuus, pàapuuus, la nena no hi és? , on és la nena? - Seguidament es destapava la cara, i veia com tot de cares se li havien acostat somrient, era el centre d’atenció, qualsevol cosa que feia era elogiat i aplaudit. I continuaven – I que rossa, i que maca, i que simpàtica!
Però el temps va anar passant, i els elogis es van transformar en exigències, els aplaudiments en frases seques, i fins i tot, va arribar un moment, que quan es tapava els ulls amb les dues mans continuava veient foscor, però la sorpresa era que quan es destapava, sovint la claror no aclaria els dubtes ni les pors, ni les exigències, perquè aquest temps ja havia passat i no podria tornar enrera...

- Pààààpuuuuuus, Pàaaaaapus.... quina nena més maca.....


Bona tarda imma

petites coses

Amagada darrera d'una roca, mirava el mar, esperant que vingués una sirena. De fet ella ja no creia en sirenes, ni en fades, ni en bruixes, ni en senyors del sac, ni res de tot això, però tot i així aquell dia va decidir creure-hi. La seva germana li havia explicat que hi havien sirenes al mar, i l'havia de creure. Però com devien ser les sirenes? la seva germana havia dit que eren petites, i tenien cua de peix, (evidentment) i els cabells llarguíssims de diferents colors. Ella continuava creient, però sabia que res de tot això era veritat. Realment l'espuma del mar no eren espurnes de sirenes. De fet, tot era molt més complicat del que sempre havia cregut que seria. Quan estava pensant tot això, va sentir el crit de la seva àvia a la llunyania, si nineta sí, ja se sap, les coses van així, fa poca estona creia en sirenes i ara ja no... no existeixen...
Shhhhhhhhhh pot ser sí.... shhhhhhhhhhhhhh

Bona tarda imma

B612

- Un dia vaig veure pondre's el sol quarantatres vegades!
I al cap d'una estoneta afegies:
-És que quan s'està molt trist, agrada de veure postes de sol...
- Així, doncs, ¿el dia de les quaranta-tres vegades. n'estaves molt, de trist?
Però el petit príncep no va respondre.

El Petit príncep. Antoine de saint-euxpéry.

Bona nit imma

a vegades...

surt , surt surt!!!! surt de mi!! mals pensaments!! d'aquells dolents d'aquells destructius, d'aquells que no vull tenir suuuurt suuuuurt!!!!!!!!!

bona nit imma

primavera

Se’m tanquen els ulls, encara no entenc com en ferran pot despertar-se al matí tan panxa content, jo tardo segles a despertar-me, fins i tot estic a mig dia i encara arrossego son de la nit... A mi m’agrada la nit, i m’agrada el matí per dormir. M’encanta dormir, si pogués dormiria cada matí fins ben tard! I la tarda me la passaria mirant la tele o fent qualsevol cosa ben improductiva. Però no, estic a la facultat davant del teclat amb mil treballs per fer, ben cansada, em pesen els ulls, tinc molta son! Ara si tingués un llit m’adormiria, i si tingués en ferran m’adormiria abraçada a ell, i somriuria i em diria hola maca, amb veu molt tendre com fa sempre ell. Perquè a vegades arribo tard a dormir i en comptes d’enfadar-se perquè al obrir el llum de l’habitació el desperto, es posa a somriure i em diu que m’estima, i això em fa sentir tan bé! No sé com explicar-ho, M’agrada valorar les petites coses, i veure que sóc afortunada, que m’estimen i que estimo, i que després de molt temps sentint-me sola ara fa temps que gairebé mai m’hi sento. Ell significa molt per mi, és el meu millor amic, el meu ninu, el meu nen, i jo per ell també sóc molt...

Que nyonya que estic avui, però ja se sap... Quan veus que tens un roser preciós que fa roses noves cada dia, i que és de color vermell com de vellut.....
Bona tarda imma!!

Qui sóc?

eterna pregunta... qui sóc realment?ò què sóc? a vegades no em conec... Com puc intentar ser jo mateixa si no sé qui sóc? Com puc actuar normalment si no sé qui sóc?
sovint descobreixo parts noves de mi, que m'agraden.. i moltes d'altres que no m'agraden gens... Sempre m'estic redescobrint... suposo que si no fos així.. no seria la vida...

Buuuf quants tòpics!!!

Ahir em va trucar en Ferrran dient que vindria avui en comptes de divendres , com fa sempre. Resulta que la seva mare necessitava un acompanyant per anar a un sopar a l'escola de la germana petita de'n Ferran. En Ferran té una germana de 14 anys que va a les Alzines.. (col·legi de l'Opus, només de nenes, que van totes amb uniforme de faldilletes de quadrets vermells...) La veritat és que no m'imagino gens, però gens ni mica, en Ferran enmimg dels pares de pijaria rancia d'aquesta escola...
A veure, jo no tic res en contre de les Alzines, però, personalment maaaaai dels maais hi portaria cap filla meva. Em pregunto, com pot ser que amb el que s'ha hagut de lluitar per una educació coedueducativa, amb les lluites que encara hi han per desvetllar el currículum ocult que descriminen a les dones i a les minopries ètniques... com pot ser que encara hi hagin escoles d'aquest tipus??i a sobre amb concerts de la generalitat+ Bçe, deixem=ho est÷a, ara nomçes em vull imaginar i riure per sota el nas, en Ferran assegut a una taula envoltat de pares de l´Opus... jejejeje
no sé què ha passat en el teclat però sç han canviat els accents i les coses de lloc...
aaaaaaaaaaaaahh
Bé vaig a fer feina que no acabo res...

Bona tarda... miss Imma 2004 :P

és mentida!!

Sempre havia sentit a dir que fer Magisteri era una diplomatura molt fàcil i que es podia treure sense cap esforç, i que ui!! que ve que viuen els de magisteri!!! Dons és Mentida!!!!!!!! mentida, perquè crec que vaig treballar molt menys durant els cinc anys que vaig fer d'història de l'art!!
Estic estressadíssima!!! tinc mil i un treballs, amb mil i un grups diferents!! i a sobre, sovint no ens posem d'acord i és un merder de cal déu!!! quin cacau!!!
A sobre no sé com m'ho faig que sempre acabo fent de coordinadora.. o sigui, tu fes això, tu l'altre, tothom preguntant què ha de fer, si el que ha fet està bé, com si fos la profe.. bé com si fos el que sóc la coordinadora... ais no sé pas com acabaré...kin estreeess!!!
A més si l'any que ve em vull preprara les opos.. pot ser hauré de deixar algunes assignatures i mirar de fer magisteri amb més anys.. aisss... kin paaaaaaaaaal

Bé, res doncs vaig a dinar que he kedat altre cop a la tarda per fer el programa del kids pix! aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah

Sort de la mama :Pmerci

bon dia (plou mooltiiiiiiiiiiiiiissim!! aaaaaaaaaaaah
Imma

moments de tot.....

Hi ha moments de tot, moments tristos. moments tensos, moments de rialles incontrolables....
Ara feia molt que no parlava de Púbol, del museu de la Gala Dalí... pot ser perquè no hi ha massa res a dir... és trist pensar que he estat cinc anys de la meva vida estudiant, per acabar fent de vigilant de sala... però en fi, també és trist el munt de gent, que està fent una feina totalment diferent del que ha estudiat. Almenys jo estic en un museu ( o això diuen). És la Segona Fundació privada on treballo, i les dues m'han demostrat ser una casa de barrets, l'aparent organització, és res més que això aparent... Fa ràbia veure, que les encarregades ni tan sols saben quants museus d'art hi ha a Barcelona, i m'ho hagin de preguntar a mi. És trist que només sàpiguen fer visites guiades basant-se amb una guia horrible... no sé, pot ser és enveja, pot ser volfria ser jo l'encarregada, i segurament ho faria pitjor que elles...

Ara he decidit no amargar-me més, fa dies que vaig al museu amb actitud renovada, tinc ganes de passar-m'ho bé, de parlar amb la gent, de no ser la típica vigilant de sala antipàtica, si s'han de posar la motxilla a l'esquena, jo els haig d'explicar el perquè!
Avui he fet dues visites guiades, i cada vegada em surten millor, fins i tot a la visita en castellà m'han falicitat... pot ser per això estic contenta! :)
A vegades si estàs enfonsada, o una mica deprimida, que algú et digui que has fet les coses bé t'anima a seguir endavant. NO, jo no sóc de les que aprenen de les apunyelades, sóc de els que s'enfonsen i no poden seguir endavant. Això em passava amb els meus mestres de violí, que si em punxaven massa em desinflava i ja no tenia ganes ni d'agafar l'arquet, ni de millorar ni tan sols tenia ganes de sommiar.... Sí, m'agrada que em facin la pilota, però penso que a tothom li agrada... i ja no sé què estic escrivint...
La pesseta em mira amb cares rares, què deuen pensar els gossos? segur que no tenen tants problemes insignificants :P

Bon dia imma!!!