He pogut anar a veure la peli la noia de la perla!!!!!! Visca visca!! per fi!!!!!
És genial, m'ha encantat!! Sobretot la fotografia, el tractament de la llum, les reproduccions dels quadres de Vermeer... quin treball tan ben aconseguit!!
Estic contenta i us la recomano, si és que encara sou a temps a veure-la, ja que de Girona ja l'han tret de cartellera :P
Bona nit imma!
floretes, floretes, flors, mosques, mosquits, calor, llum, la primavera toca a la porta, pum pum pum, HOla sóc la primavera!!!!!!! i les fades li obren les portes, i totes es posen a volar per sobre les floretes de tots colors i riuen joioses!!! perquè saben que ha passat un altre any, una altra primavera....... els enamorats podran tornar a suspirar enmig dels parcs plens de flors.... i el cel blau de l'empordà ens tornarà a sorprendre... un altre cop... perquè l'empordà té el cel blau tot l'any.. però en època de primavera és més impactant... és d'un blau intens... que s'intensifica cada vegada més, arribant a la màxima explendor a l'estiu.. però durant la primavera té el blau enigmàtic que tan captiva... i fa sommiar.........................................................
bona nit imma zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz ( no és un somni són les abelles!!!!!!!!!!!)
La setmana que vaig passar a Itàlia, es pot dir que pràcticament vaig està tots els dies amb dos nois de la meva classe, de fet només vam anar tres persones de primer, entre aquestes jo, i la resta eren gent de segon i tercer, que no es relacionaven gaire entre ells i nosaltres... molt estrany... jeje, doncs amb aquest parell, ens vam fer molt amics, bé, al haver d'està tantes hores junts, acabes parlant de moltes coses diferents... LA qüestió va arribar quan, vaig descobrir (de fet ja tenia sospites) que ens deien els tres frikis de primer... o el trio frik... no és pas que m'ofengués aquest adjectiu... però em va fer pensar... potser és veritat que féiem un trio inhabitual, perquè els tres som molt diferents.. però potser que es mirn tambe una mica ells... que us asseguro que gaire normals tampoc són.. però bé.. tampoc m'hi vull amoïnar massa...
Al està una setmana fora ara vaig ben desorientada, les classes van continuar, i la majoria del temari encara no el tinc... i amb la setmana d'observació a l'escola encara m'he desorientat més! No sé si he de fer un treball i si n'he de fer dos.. o què és el que haig de fer??
Vaig fer fotos als nens, va ser un fars de riure perquè tots volien sortir en primer pla!! La mestra i jo intentàvem posar pau, però no hi havia manera, són uns nens molt moguts, i al final vaig optar per fer fots gairebé d'amagat!! jeje no les puc publicar, per allò del dret d'imatge dels nens, però ja us asseguro que són precioses!!! :)
Demà haig d'anar cap al museu un altre cop... el dia de les eleccions no va venir gaire ningú, perquè suposo que estaven votant, jo hi volia anar a primera hora, però al final ens vama dormir i hi vaig anar després de tancar el museu. Estic molt contenta perquè no ha guanyat el PP!!! :) podem respirar més tranquils!
M'acaba de fer grrrrrrr la panxona... aniré a dinar!! que sinó... :)
bon dia imma!
Avui he anat a veure la meva futura feina, seré una gran vigilant de sala!!!! Visca, visca!! hores i hores dreta sense fer res més que vigilar que la gent no toqui res, i no faci cap disvarat.. això sí, al museu dalí en ple any dalí.. qui pot demanar més???
Visca els llicenciats!! que per vigilar sales servim molt bé!!!
Apa bon dia.....imma
Un altre cop de pràctiques, m'encanta.. l'escola els nens i les nenes... tot!!!
Aquesta tarda aniré a una classe de música... a veure què tal!! i demà em deixen donar una classe a mi... quina ilu!!!!!!! aiiiiiissss
Dissabte tinc reunió de feina.. jeje, altre cop al museu musealitzada.. aquesta vegada però serà en un museu nou, un món per descobrir.. el museu gala - salvador Dalí... el de Púbol... :) hauré d'anar amb uniforme ... vaya tela...
Tot va benne....
Tinc ganes d'escriure un conte que l'altre dia em vaig inventar, ara no tinc temps, però ja l'explicaré... va de fades, i de bruixots bons i dolents... i de naixements de fades petites entremeliades... i d'amor indestructible que és capaç d'aguantar-ho tot.... en fi
Muuuakk
bon dia imma!!!
Avui és una nit d'aquelles enigmàtiques, la nit és clara, ja que hi ha una lluna increiblment gran i lluminosa, amb venus sota seu... M'encata sortir a la terrassa i mirar al cel i veure la lluna de març, la última lluna plena abans de la primavera....
Avui he tornat d'Itàlia, i altra vegada m'ha vingut a esperar una de les persones que estimo més, que em cuida em mima, i que jo també estimo cuido i mimo... pot ser hagués disfrutat més el viatge les meravelles que he vist i tot l'art que m'he empassat si hagués vingut ell... París va ser increiblement millor amb ell, MAdrid va ser increiblement millor també amb ell.... la vida en general és increiblement des que està al meu costat... no parlo mai en aquest blog del que ha significat i el que significa per mi en Ferran, pot ser perquè pertany al meu interior, al meu propi jo... no sé, però ara tinc ganes de dir amb veu molt alta que l'estimo, que t'estimo i que pot ser si aquest viatge l'hagués fet al teu costat hagués tingut més sentit, perquè tot el que faig al teu costat té més sentit...
Molt sovint et miro als ulls i em veig dibuixada al teu interior, petiteta , m'encata el tacte del teu rostre mig afeitat, de les teves mans grosses de mecànic... el teu somriure la teva veu.. tot... tot tu...
t'estimo
bona nit imma......
Avui al matí estava mirant la cartellera del cinema, vull anar a veure La Joven de la Perla, novel·la de Tracy Chevalier, i portada al cinema per Peter Webber, protagonitzada per la tia güenba de tonr ( si si és guapíssima!! ) Scarlett Johansson... Bé jo em vaig llegir la novel·la fa un parell d'anys, i tampoc és que m'agradés molt i molt, però la pel·lícula em fa gràcia anar-la a veure, a més m'encanta i m'emociona Vermeer. L?any passat vam aanr al Prado que feien una exposició de Vermeer i el seu temps, i hi havien quadres d'ell i de contemporanis seus, va ser increible, llàstima que hi havia una pila de gent!! i m'hagués encantat poder està davant del quadre jo sola, és quan es disfruta més, tu sola davant el perill, tot un quadre per descobrir...
Estava dient tot això a un conegut meu del messenger (sí sí, també tinc coneguts de messenger...) i m'ha dit que a ell Vermeer no li diu res.. i jo queeeeeeeee???? com pot ser, un pintor que diu tantes coses, que emociona amb les seves pintures, amb els seus grocs, els blaus, els quadres silenciosos inquietants...
LA jove de la perla, no l'he vist mai en directa, m'encantaria, m'agradaria poder contemplar aquell quadre d'aprop i poder veure com va equilibrar la brillantor dels ulls d'aquella noia amb els llabis i la perla enigmàtica a l'orella, i el groc i blau del turbant. Vaig llegir una vegada que deien que era la Gioconda dels països Baixos, perquè també és enigmàtica, amb els llabis entre oberts ens mira, no se sap si és una mirada provocadora, si és una mirada completament innocent, ens mira com despistada... és impressionant, segur que quan la vegi algun dia em quedaré estorada, o pot ser la miraré i em passarà com el matrimoni Alnorfini, pot ser m'agradarà més un altre quadre amagat .. ves a saber.. sempre em sorprèn l'art, pot ser hi he dedicat tant temps de la meva vida...
Això sí, la persona que m'ha dit que no li diu res Vermeer, no n'ha vist mai cap en directa.. pobret pobret, no sap pas el que es perd... En canvi assegura que li encanta Caravaggio, i discutint del Sopar d'emaus, que per cert no sabia que existien dues versions, va i em diu es que tengo un manual de Caravaggio........ un manual??? o sigui, tu et compres un manual de Caravaggio i ets un expert??? ais no sé, a vegades aquestes coses em sobre passen... D'acord, a mi també m'agrada molt Caravaggio... però em sembla una aberració dir que no et diu res Vermeer...
A vegades no m'entra dins el cap que les persones puguin tenir gustos diferents i que no tenen res a veure amb la història de l'art i l'estètica, sinó que són opcions totalment personals... però, clar... jo penso... amb el poc que pugui saber d'art, puc tenir més criteri, o un criteri totalment diferent als d'una altra persona.. i clar, doncs així... pot ser que algú no li digui res Vermeer, i odiin Dalí.. i es caguin amb Duchamp.... i clar, jo ja puc anar predicant al desert....
Total que no he pogut fer canviar d'opinió aquesta persona i ha continuat dient que Vermeer no li deia res... i bé, que encara puc està contenta que comença apreciar l'art romànic...
EEECs gent tossuda ajajajajjaja
Bon vespre imma!
L'altre dia caminant per la facultat vaig escoltar una converça, d'aquelles que no són gens trascendentals ni res d'això, però tot i així em va sorprendre, eren dues noies (que no conec) que s'acomiadaven, i una li deia a l'altra- Ja ens veurem al messenger... al escoltar-ho, ho vaig trobar ben normal, ni tan sols em vaig plantejar el que aquella noia acabava de dir, però, no sé perquè de sobte vaig pensar que era molt surrealista... pot ser trigarien mesos a tornar-se a veure físicament, però continuaíen en contacte, i molt directe per cert, amb el messenger.. El messenger és màgic, gràcies a ell he pogut tenir contacte amb una bona companya que està d'Erasmus, ostres i quan jo vaig marxar d'erasmus encara no l'utilitzava!!!
Cada cap de setmana la trobo, i és una sensació xula, està a Dinamarca, però podem parlar tranquilament, i segurament així no trenquem els vincles que pot ser es trencarien si no tinguéssim cap mena de vincle directa com el messenger.. Realment el món de les noves tecnologies m'agrada, per la proximitat, qui s'ha atrevit a dir que les tècniques ens allunyaven??? bé és un debat molt més ampli tampoc hi entraré a discutir......
bona nit imma!
Tinc molta son, ahir vaig anar a dormir a les tres de la matinada... estàvem fent de croquetes pel pis, em vaig anar recuperant físicament i moralment durant la nit, i es pot dir que a les tres de la matinada ja tornava a ser una mica més feliç que unes hores abans... vam està mirant los Serranos acollonant la série i cantant les cançons xorres, pot ser m'hagués estimat més mirar la pel·lícula de tv3 però bé, a vegades no puc escollir.. és el que passa quan comparteixes coses...:O
Ahir en JA estava de "catxondeo" i va ser molt divertit, em van animar molt, de fet estava feta un parrac, a vegades m'autodestrueixo, io necessito que algú em faci veure que sóc una BURRRAA!! jajaja, tinc la tendència de martiritzar-me a mi mateixa, i quan començo així sóc insuportable, per mi mateixa i evidentment per la gent que m'envolta... :)
Avui puc dir que estic animada, i que tinc ganes de fer coses, i cada vegada estic més nerviosa perquè està més aprop diumenge, que marxo a itàlia!! ja serà la tercera vegada que hi vaig, i m'encanta!
Recordo la primera vegada que hi vaig anar, que jo feia 3r d'història de l'art i tenia molta il·lusió per veure Pisa, Roma.... uoooo, estava als núvols, a més a més, anava amb la gent de la classe, que encara passava bons temps... va ser fantàstic, Roma, m'encanta, ara que la Ryanair hi va tant barat pot ser m'hi escapo.. jo acabo de venir de Paris, ara Italia, (el nord) i només em falta tornar a Roma.. uui, si tingues peles, només viatjaria, no estaria quieta ni un moment!!
uoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
Bon dia Imma!!!!!!!!!
Avui m'he llevat a les 7, i plovia molt, i encara ara que són gairebé les dues no ha deixat de ploure.. aquests dies no m'agraden, m'agradarien si pogués quedar-me tot el dia a dintre el llit tapada fins a dalt de tot sense fer res més.. però no puc... he arribat al pis i m'he posat al llit, eren les vuit i m'he despertat a les 10.. després he anat a la universitat a fer una classe, i he fet tard... no estic gaire d'humor... i el dia no acompanya.. em vaig dir a mi mateixa que el dia que estigués moixa no escriuria... però després em van recomanar que ho fes... que pot ser m'ajudaria a desfogar-me o el que fos... no sé si tinc ganes de desfogar-me o de què tinc ganes... m'agradaria poder dir que avui ho veig tot de colors, i també m'agradaria dir que estic contenta, m'agradaria riure sense parar... però ara en aquests moments no puc... pot ser més tard estic recargolant-me de riure... ja ho diré o pot ser m'oblidaré perquè la joia mateix em farà oblidar de tot...
Crec que mai he dit el que estimo, i com estimo.. i com em fan mal a vegades les persones que estimo... i són persones que estic obligada a estimar que ni tan sols em proposo no estimar... i em fa plorar, i em fa sentir com una merda, o com una persona que realment no serveix per res.. però perquè he de servir per alguna cosa? no puc viure pel fet de viure i prou? he de demostrar a cada moment que sóc alguna cosa, amb el meu nom no n'hi ha prou?... no no estic trista, estic enfadada ... tampoc, no sé com estic...
Sort que sempre tinc punts de suport que sé que són allà i que m'estimen i que tampoc poden evitar estimar-me, i que gràcies aquests petits suports puc tirar endavant i riure i recargolar-me i volar, i veure colors amagats als gats i als gossos... llegir poesies precioses, riure de pets i rots (sisi)... estimar a tots als ossos de peluix del món (sobretot els de la segona guerra mundial...), saltar dintre les basses amb unes botes de pluja vermelles... cridar i xisclar fins a buidar els pulmons de coses dolentes... sort que tinc aquesta gent que sempre em fa costat us estimo, a tota aquesta gent que m'entén que m'estima que em fa costat que sempre té un somriure per mi, us estimo i encara no sé com pagar , o demostrar com sóc capaç d'estimar.... i com n'estic d'agraïda de vosaltres persones, vosaltres ja sabeu qui sou, si si tu també... :) somriu gràcies
bon dia imma
Que va resorgir de les seves pròpies cendres, que exagerada que sóc jeje, així em sento avui, bé aquests dies...
-Divendres vam marxar a les 4 cap a l'aeroport de girona
-a les 6.30 sortíem cap a París
-Arribavem a les 8.30 i al cap de deu minuts ja estàvem dins un bus cap a Porte Maillot
-una hora justa vam arribar a Porte Maillot, i vaig decidir que en Fer mirés el plànol, ja -que jo sóc una mica patata... bé patata i mitja jeje
- Vam Baixar a Tulleries, i vam decidir esmorzar, entepants, en ferran va tirar un trosset de pa i va venir mitja població de coloms, gabians i pardalets a esmorzar amb nosaltres.. ke bonic! jejeje
- Vam anar fins al Louvre, però no vam entrar, no podria soportar anar al Lovre sabent que tinc poc temps, ja he fet un pacte amb la Rous que un dia anirem a París només per el Louvre...
- Això sí, vam anar al museu recomanat per la meva companya de pis, el museu Rodin, un museu exclusivament i íntegrament de Rodin, una xulada!! (perdoneu l'expressió jeje), va ser sublim, està davant del Pensador, del Petó, de les portes de l'infern, uuuuuuuuuuuuo , llàstima que el jardí que tan anuncien estava en reformes..
- Després vam anar a peu fins a la catedral ( o església??) de St Germain després ( o com s'escrigui) em va encantar!!! pot ser més que Notre-Dame de PArís...
- Vam passar per la Saint Chapelle... impressionant, ja hi havia estat, però igualment em va ntrar la sensaciód e màgia i de llum i color! uuuoooooo
- Després sí que vam fer la visita obligatòria a la catedral de Notre-Dame de París, això sí ben maquilladeta ella tota pobreta, ben blanqueta de cara... semblava nova de fa quatre dies jejeje.
- Estàvem tan reventats que vam anar cap a l'hostal i al entrar dins l'habitació... hi havia una maleta d'una tia amb tot de roba tirada per terra... jeje....
- Al vespre, vam visitar la font de Tingely que està just davant del museu POmpidou geniiiiiiiiiiiiaaaaaaaaaaal
- més tard a la nit vama anr a la tour eiffel i
- al tornar a l'hostal encara hi havia la roba tirada, i ens van dir que fèssim (nosaltres ) la maleta de la tia.. i vinga, a dormir... molt surrealista!
ja explicaré el dia que falta, però, bé només vam tenir temps d'anar a Monmartre, de trobar efectivament la cafeteria de la peli d'Amelie... i
bé res ja diré alguna cosa un altre dia
bon dia imma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!uuuuuuoooooooo
Pots tenir un somriure per fora i està confusa i trista per dins, pots està cantant alegrament i sentir-te un ésser extrany per dins... no sé com em sento en aquest moment, però hi ha estones que no em sento aquí i ara, i no tinc forces.. i altres moments que em sento poderosa, amb ganes de canviar-ho tot i tirar endavant... no puc quedar-me asseguda esperant o trista, compadint-me de mi mateixa o (com diu en cogollo) fent-me la màrtir.. he de seguir caminant, pel camí que m'he anat marcant, sempre amb el somriure apunt, les llàgrimes s'han de reprimir, però tampoc se n'ha d'abusar.. i pot ser n'he estat abusant aquests últims dies...
Fa poc rellegia un diari que escrivia quan tenia 15 anys, i no em vaig reconèixer, fins i tot trobava estúpit tot el que deia, pot ser em passarà el mateix amb el que escric aquí... simplement estupideses...
Bon dia imma!!
EStic buscant l'adreça de la cafeteria que surt a la peli d'Amelie jeje jeje
Realment, arribar al pis i veure aquella imatge dels etarres per la tele m'ha fet venir calfreds... mare meva.. els dos encaputxats amb l'estelada? perqò de què va tot això? m'he perdut alguna cosa? mare meva... Quan falta perquè il·legalitzin ERC??? de fet el pp ja té la llei feta, no li cosataria massa... però pot ser aleshores sí que ja faria farum tot plegat... bé no vull escriure més perquè tot això em supera!
Bona nit imma!
Visca Catalunya!!! (m'haig d'amagar de dir això?? només faltaria!!!)
PD: vaig a jugar al joc d'en chin chan amb la marina.. jejeje així m'aïllo del món uns instants!!
m'acabo de trobar a la cris, i m'ha dit,que mirés la web del gencat que ja han sortit les llistes... sí, les llistes de cua per arribar a ser profe algún dia... quan? no ho se´.. ja es veurà...
Per quantes llistes passem al llarg de la nostra vida? és increible... hi han llistes d'esperes per tot... per entrar a l'escola bressol, per entrar al cole públic, per entrar al cole privat, per anar a l'institut de torn, per entrar a fer la carrera que vols, i si no pots entrar t'has de fotre... i ara llista per treballar de profe... quants anys aniré passant d'un número a un altre? infinits.. i mentrestant què faré? i quan em cridin on estaré? arribaré a temps d'agafar el telèfon? estaré fent una altra cosa i no m'interessarà? què és el que vull realment? no ho sé...
A sobre, és un número d'una llista provisional... provisional, fins quan? tampoc en tinc idea...
Vull fer alguna cosa... no estic trista ni moixa, ni res d'això.. estic apàtica... aquests dies no estic trobant gaire sentit a res del que estic fent.. ja m'agrada, ja m'omple d'alguna manera, però en el fons no trobo els perquès.. pot ser ho faig per tenir alguna cosa a fer.. no ho sé.. Avui no sé res...
bon dia imma
Va haver-hi un temps, de pre adolescent i adolescent, que era ( o pretenia ser) ecologista, suposo que va ser influència directa del capità enciam... i del boom green peace, el cas és que jo hi creia en els "postulats" ecologistes, reciclar, i mirar més pel medi ambient... han pasat els anys, i crec que m'he tornat més passota... pot ser només em vaig apuntar a una moda... i després em preguto, si realment només segueixo modes, com aquesta de fer blogs i escampar la meva intimitat pel món??? o tinc idees pròpies? no ho sé, és bastant fort pensar això ara mateix, a aquestes edats... Sempre intentant sortir d'allò que està escrit, però en el fons sempre he fet allò que està escrit, i a sobre al peu de la lletra!!!
Hem arribat tant lluny que hem eliminat l'hivern dels calendaris... hem fet un món tropical en tots sentits... Visca Visca el bikini i el tanga!!!
On ets hivern perquè ens has deixat orfes de la teva fred... suats tot el dia, amb el cel assolellat... crec que has escoltat les meves pregàries, ja que avui m'he llevat amb el dia gris .... i m'he sentit afortunada... ja sé que després em queixaré i voldré sol, i fulles verdes i floretes i cursileries de primavera.. però sempre vull alguna cosa per queixar-me...
Invació de gent... crec que he de sortir dels pcs??.....
Bon dia imma!!!
M'he llevat suada!! kina merdeta! no ho entenc! estem en ple mes de febrer i fa una calor que no vegis! què ha passat amb l'hivern aquest any? s'ha mort?? on ets hivern te n'has anat de vacances? i has deixat a la primavera fent hores extres??? no ho entenc! A mi m'agrada el fred, sortir al carrer i haver-te d'abrigar, portar bufandes. gorros, que nevei una mica.. però res, aquest any. cada dia sol, ja hi han arbres florits... ens estem tropicalitzant! aviat anirem amb "taparrabos" i prou! ais no m'ho vull ni imaginar tot el món amb "taparabos" aiaiaiaiai em ve mal de cap només de pensar-ho.....
ja sé que és un post insubstancial, perquè quan parles del temps és perquè realment no tens res interessanta dir... quan et trobes algun veí, o arribes algun lloc i la vergonya ( nos e sap perquè) se t'apodera, l'única cosa que se m'acut és parlar del temps, o quina calor o quina fred! mai ho he entès... si et trobes algun vell amic i el primer que feu és parlar del temps.. anem malament, això vol dir que no teniu res en comú, a part de dir si fa bon temps o no?, i això és molt trist... ho dic seriosament... a mi m'ha passat... i és trist, pensar que pot ser amb aquella persona hi havies arribat a tenir converces increibles i ara només us ve al cap dir. - fa dies que no plou oi?
pot ser és per trencar el gel i després es passa a parlar de coses més interessants, però si això no passa, malament rai!
Divendres vaig anar a veure Thirteen, em va agradar, em pensava que seria més una peli d'adolescents que només pensen en follar, tipu American pie, i en resum és una cosa així, però tractat des d'un punt de vista molt més cruel i pot ser al mateix temps més real... no sé... fa reflexionar, em va agradar, de les que he anat a veure ultimament ( léase LA sonrisa de mona Lisa) és de les que m'han agradat més... després vaig quedar amb en fer, i vam anar a veure un concert d'Ska, tocaven Skarface i the select, ostres feia temps que no anava a un concert d'Ska!!!!! buuufff, crec que entre en fer i jo fèiem pujar la mitjana d'edat, que devia rondar als 19 20 anyets jejeje, no és que en tincgui molt més jo (en tinc 23) però... al costat de nens de 18. 19 anys, em sento grandeta... aiaiaiai... és que ja són nayets ja!!! bé docs la recomano, si teniu temps anar a veure aquest film de Catherin HArdwicke...........
Bon diumenge immma!
Al final del rotllo que he fet abans, he parlat d'angelets, i no només n'hi ha hagut un a la meva vida! Sinó que crec que n'hi han hagut bastants, persones que han aparegut de cop i volta a la meva vida i han fet que aquesta donés un gir de 180 graus... Podrien ser molts però només vull anomenar en Ferran i la Rous...
S'entèn que la meva família hi han estat sempre i no són àngles sinó que són arcàngels ok? jejeje
Ahir vaig anar a la Pera, a veure el meu pare i a la Marina, la meva germana que té 7 anyets! com que no m veu massa sovint (un cop per setmana) quan hi vaig la s'esvera molt, i fa moltes tonteries :) ahir, estava avorrida ja que els seus dibuixos preferits els havien tret per posar bàsquet (crec que jugava el barça, ve ni idea :P)
Ara estava mirant les noves sèries manga que fan per la tele, al 3xl.net, jeje, la marina sempre em parla dels yuyu hakusho, els vam esta mirant un dia i és una mena de còpiua de bola de drac Z. no sé... crec que al viure el boom de bola de drac i bola de drac Z ( que em vaig fer fan incondicional amb episodis de les dues sères gravats i jo que sé què més!) a partir d'aquí... les altres sèries de l'estil, no m'agrade.. Bé, no és que sigui una fan del maga i l'anime i aquestes coses, què va! no hi entenc pas ben bé res..
Després em va explicar que tornen a fer l'Abella Maia!! ( no la Abeja Maia no!!! l'abella en català!!) em va cantar la cançoneta traduida de l'abella... Què passa? hi ha crisi de creativitat fins i tot pel que fa als dibuixos animats??? és per flipar!!!^__^
yuyu hakusho
Poso un link que he trobat entrant a la meravellosa web de 3xl.net ^___^
A vegades miro la MArina i penso com era jo de petita, recordo els dies que passava a Calonge a casa dels avis de part de pare, com l'àvia Catalina m'explicava contes... em vaig crear un univers de fantasia, els nans (enananitos) que vivien a la caseta del pastor, la pineda on jugava a fet i amagar, les flors de mil colors del meu avi... els rosers inacabables.... fa molt que no vaig a Calonge com deu està tot?? molt diferent suposo... o pot ser el temps allà s'ha aturat i resta tot igual? pot ser algun dia hi aniré, altre cop i de cop i volta traspassaré la barrera imaginària del temps i tornaré a ser l'imma petita i entremeliada de sempre....
Per què estic nostàlgica? pot ser abans no em passava tant de pensar com era abans... o pot ser sí i no ho recordo... Crec que vaig començar a pensar amb el passat (s'entèn pensar amb el passat amb conciència que és una cosa passada, o sigui pensar en el passat amb el "pes del passat") al acabar COU, ja que sabia que molta gent no la tornaria a veure, o si més no, no la tornaria a veure en les circumstàncies d'aquells moments... tots asolescents amb ganes d'experimentar amb el nostre futur, neguitosos de noves coses... amb la presència d'un futur incert i etern... Recordo que a primer de carrera ( de la primera s'entèn :P quan tenia 18 anyets) tenia moltes ganes de conèixer a gent nova, tenia la sensació que tota aquella gent que havia conegut fins aleshores era per casualitat de la vida, perquè havíem nascut al mateix poble i per nassos ens havíem de conèixer, no havíem escollit conèixe'ns... bé no sé com explicar-ho, érem gent amb interessos molt diferents però que per ser del mateix poble havíem coincidit en les mateixes aules... A la universitat això no passaria, seria gent que tindria més o menys els meus interessos, i pot ser serien millors que els que havia conegut... no sé fins a quin punt va ser veritat... Recordo un primer any molt exitant, cada dia gent nova, gent genial, festes genials... ganes d'aconseguir llibertat... i a segon ja vaig tenir pis, tenia sempre ganes de tenir el pis ple de gent, gent que era molt important per a mi, només amb un any s'havien fet tant importants o més que persones que coneixia de gairebé tota la vida! És curiós.... tercer, va ser tot molt diferent, els últims mesos es va pressipitar tot, i van caure ídols... quart, sobretot el primer semestre, era una ànima en pena... a Girona no tenia pràcticament ningú... em sentia sola, i pot ser co una mena de nena dolenta que ha fet les coses malament... vaig sentir aquella frase interiror nullCom poden canviar les coses amb un any!!!! crec que em va anar bé, em vaig descobrir a mi mateixa, aquelles parts de mi que no coneixia, aprendre està sola, va ser important per la formació del meu jo interior... M'ho vaig passar malament però em va servir per el futur.... VAig anar després a ginebra, i al principi encara estava tristoia, però sempre hi han anglets pel món, i un angelet que no he vist mai més em va fer tornar a riure i ser la boja de sepre :) Sí, sempre he pensat que si no hagués sigut per l'Alexis (amic de la Fanny que la va venir a veure) pot ser m'hagués costat més tornar a renèixer com l'au Fènix!!!! L'Alexis no va fer res més, que fer-me riure... simplement això... no sé com.. però portava una temporada d'imma apagada i moixa... a més tan lluny de la tramuntana... Després vaig conèixer a la rous i en xevi a la Fundació... i començava una nova etapa... Vaig anar a vire amb la Rous, vaig acabar història de l'art, vaig decidir que l'any següent estudiaria magisteri musical (que de fet era el que volia estudiar des del principi) i no sé, fins ara... Encara continuo vivint amb la Rous... i emocionalment estic estable, i anímicamnet crec que també... i no sé perquè de cop i volta he tingut la necessitat de fotre tot aquest rotllo... :O
ara he recordat, quan els Boixos nois, van escriure malament boixos nois, i encara es diuen boixos nois jejeje, jo he escrit malament vent en popa... i continuré escribint malament vent amb popa.... ja vaig dir que no sabia perquè ho havia escrit.... evidentment em vaig equivocar.... quina vergonya!!! jejejeje
dels errors s'aprèn!!!
Bon dia imma
pd: tinc gana!!!
NO sé perquè he posat aquest títol.. jeje, bé després d'una petita crisis, que va durar poc, torno està en plena forma (bé més o menys tampoc sóc super woman)
He tret bona nota de sociologia, :) estic contenta, em va agradar molt l'assignatura.. ara ja hem començat les noves classes, i vaig mig adormida pel món, al matí ben adormida al vespre ben desperta perquè?? misteris de la vida!!
Ahir vaig anar a visitar un bon amic de sempre, el tenia una mica abandonat, i ell a mi, no tinc massa cura de les amistats.. o això em sembla... vam està parlant de la vida, de com hem anat canviant, de les properes parelles que aniran a viure junts... de gent quefa molt que no veiem, del perquè de tot plegat, vam intentar arreglar el món i com sempre encara queda molt per fer!
Miraré de no trigar tant a tornar-hi anar... almenys puc dir que NO vaig mirar Gran hermano Vip!! iiiuuujuuu!!!!
bon dia Imma!!