efectes catedralístics

bé, avui ha sigut el meu últim dia a la catedral de Girona... de tot s'aprèn diu... he après, una cosa que ja sabia, l'avaricia dels capellans, que trenquen cada tres per dos els pecats capitals i tots els que us pogueu imaginar.. tres mesos només he estat allà per adonar-me, que el munt de calers que fan de vendre entrades de la catedral de Girona, no els invertiran (com diuen ells) en restaurar-la, segurament la major part anirà a parar : per pagar l'assegurança de l'Audi A5 del Bisbe, per pagar les múltiples criades.... per poder fer sopars elegants... i la creu d'or i plata que porta sobre el pit????......ai ai ai
no, desenganyem-nos, no restauraran la catedral.. no tan ràpidament com podrien fer-ho... no intentaran parar la ràpida erosió dels capitells romànics, no... ni tan sols treuran la pols dels pocs retaules Renaixentistes- Barrocs que van deixar de cremar els anarquistes... no!!!... això és el que menys importa!! si la gent "paga" per entrar igualment, perquè arreglar el patrimoni????

només faltaria!!

Que bé, no hauré de veure "els estúpids" del museu del capítol (si la dona aquella que a la que podia em deia gorda... àlies : GUARRA)....la última va ser:
GUARRA- Estaràs sola imma?
IMMA: Si mira avui m'han abandonat (somriure simpàtic)
GUARRA: je, je, total, tu ja vals per dos... amb "lu" ample que ets, jeje ....
IMMA: no, guarra no!!! per tres!!!
GUARRA: clar, les noies "grassonetes" (odio, o estic gorda o no estic res, però grassoneta, és com si em diguessin directament imma=foca marina) no teniu pas gaire èxit.. jeje, això era abans.
IMMA: no sé què faran les grassonetes, però jo tinc bastant dèxit.. no sé si les guarres com tu tenen "èxit"... almenys jo no sóc una amargada com tu (somriure encara més simpàtic)

Coses així, espero no haver-les d'aguantar mai més!!!

......... tot i que sempre que vulgui podré entrar gratis.......................................... jijiji..... un às a la màniga!!!

vaig a dinar, que em moro de gana!!!
nyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaam

bona tarda

imma

kukuxclan

avui hem sortit per anar a sopar, i després fer unes "copes" (com diuen els pijos.. bé no sé... , em fa gràcia això de fer copes, jeje..... ) i mira tu, ens hem trobat amb el kukuxclan gironí... fan una por... tan blancs, lilies, i vermells.. mare de meva!!! amb aquells pals caducats, kristo de gerona... i aquelles bandes de música rància... i aquella gent mirant, com passen " els passos".... unes pseudo escultures amb representacions de crist a la creu, crist sobre "el burro" i les palmeres beneides... aaaais.... quin "cromo".. fins i tot n'hi havien d'imitació al romànic... quina relectura d'aquest període... quina aberració... aaaah.... i encara faltava el pitjor... ELS MANAIES!!! amb aquelles faldillestes "plisades" amb aquella cara de "gran satisfacción"... perquè, per ser manaia has de ser gironí de pura cepa!! .. soldadets de mentida... fint pam, clic pam clic pam....
hem intentat creuar al carrer del costat, per poder anar tirant cap al pub, i un senyor kukuxclan, ens ha barrat el pas, i ens ha dit: " no es pot crusar!!!" jo he estat a punt de contestar : "com que no hi han croasants???" ....

el millor de tot, ha sigut arribar al pub de sempre, seure a la cantonada de sempre... riure com dos carcamals... i beure una bona "copa" ... que fashion tu!!!

bon nit!!!

imma

cíclic

.......................................................

------la meva vida és cíclica, torno estar al punt de partida.. al mateix lloc de l'any passat... però amb una mica més d'experiència... només una mica.................

hola dalí, o millor dit, hola gala (siii gala siiii!!!)...

a partir de dissabte tornaré a ser una dali's girl....
...............................................................
...............................................................
adéu any dalí..................................................
..................................fiiiuuuuuuu.................
hola jardí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
hola elefants de potes llargues i primes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
hola silenci!!!
hola walky talky!!!!
hola esquelet de cocodril!!!
hola taula de roure massís!!!
hola càstor, hola pòlux!!!!
hola leda dels mils àtoms!!!
hola gota d'aigua esclafada a un vidre!!!
hola pinzells!!!
hola lleó!!!
hola efebus !!!
hola cadillac!!!
hola castell!!!
hola Púbol!!!
hola Pera!!!

hola plana de l'Empordà!!!

JA SÓC AQUÏ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


bona nit

immma

pd: millor paro de beure licor del xino :P

potser encara estic somiant... qui sap? .... de fet on comença el somni i acaba la realitat... o on acaba el somni i comença la realitat.......................................???????

monuments

després de la polèmica retirada del monument de Franco, i el debat obert sobre "reescriure la història" d'Espanya esborrant i aniquilant tot vestigi, tota petja d'aquest dictador, m'ha fet pensar en que no només s'hauria d'eliminar tota simbologia del passat nacional catolicisme fatxa, sinó que s'haurien de treure tots els monuments, carrers, i símbols que fessin referència a qualsevol militar assassí, conqueridor... i un llarg etcètera... només s'haurien de fer monuments, per totes aquelles persones que lluiten per sobreviure, que no són escoltades... s'haurien de fer monuments a totes les víctimes, que no només són això, sinó que també són herois, elles són la història veritable!
s'haurien de fer monuments per les mares que tiren endavant, salvant tot obstacle, saltant tota ideologia, i lluitant per l'amor
s'haurien de fer monuments, per aquells infants que somriuen per un tros de pà
s'haurien de fer monuments, per aquells que dibuixen somriures a canvi de no res
s'haurien de fer monuments per tu que treballes i t'esforces per ser cada vegada millor persona
s'haurien de fer monuments per les coses realment importants...


bon dia

imma

fa cinc minuts

m'he llevat fa cinc minuts, he posat una rentadora, i ara m'he enganxat a l'ordinador.. no tinc massa ganes de fer res.... aquesta nit he tingut un somni molt estrany, estàvem (la meva família i jo) en una mena de creuer tipus vacaciones en el mar, la meva mare havia llogat una part del vaixell per la nostra família.. primerament semblava un apartament normal i corrent, no es veia el mar per enlloc... hem anat habitació per habitació, i eren com habitacions de vaixells d'aquells que fan rutes turístiques, amb cadires de plàstic. Finalment hem arribat a una punta en forma de terrasseta, on hi havia una "mini piscina", la meva mare m'ha somrigut, i m'ha dit que la "mini piscina" era la sorpresa que em tenia preparada... jo sense pensar-ho m'hi he tirat! i l'aigua era tan freda... però s'hi estava tan bé!
De cop i volta, allò que en un principi semblava un apartament normal i corrent, s'ha convertit en el vaixell que era, o sigui que estava tota envoltada d'aigua.
Més tard, no se sap ben bé perquè, ha aparegut la janis, i m'he passat tot el que quedava de somni, en ferran i jo anant darrere la janis, ja que teníem por que caigués daltabaix de les finestres del vaixell... hem anat a parar a una habitació tota fosca, amb gent estirada en hamaques que ens mirava amb cara d'estranyats, la janis i jo, ens hem assegut al terra, i el terra era transparent! i podíem veure el fons marí! Després d'estar una estoneta assegudes mirant "el fons" marí, hem anat a l'habitació on havien els meus pares on resulta que estaven fent sessió de cinema, i havien improvitzat una televisió amb video...
L'última part del somni, estàvem en ferran i jo voltant per el vaixell buscant un wc... finalment m'he despertat, i he anat corrents al meu wc de casa... i a eren gairebé dos quarts de dotze!

tonteries de colors

bon dia

imma

primavera

ahir va començar la primavera... aviat hi hauran flors per tot arreu... s'omplirà tot de color.. tornarà la vida a omplir-ho tot, però de moment, el dia és gris, saps? fa de teló de fons del teu estat d'ànim... hauries d'anar a veure els ametlles florits, això sempre t'ha agradat, oi?... vinga... petita flor empordanesa... no serveix de res fer morritos ;).. comença a somriure, i així el sol tornarà... sempre fas el mateix! tots tenim dret a gaudir de la caloreta del sol?... fes que torni... si us plau.. de fet no n'hi ha per tant!

...mmmmm....

d'acord, faré tot el possible...

bona tarda

imma

paraules

que se les emporta el vent....

millor no llegir el que està "tatxat"

-Hola Imma, hem de parlar, tu i jo a soles
-Ah.. molt bé...
(canguelis)

Al bar

- Demanes un cafè?
- sí, sí... un tallat
- Bé doncs, ja saps que no es ven massa a la botiga oi?
- Sí, ja se que les vendes són molt poques... no sé què s'hi pot fer...
- Mira doncs, no et renovem el contracte perquè estem "retallant" personal... de fet a tu ja t'anirà bé, podràs estudiar :) (somriure puta guarra)
- sí, clar ... molt bé (somriure d'imbècil(a))
- Vinga déu ( i se'n va la cabrona)
- Déu... una pregunta? ( cara de et vull vomitar a la cara)
- Digues?
- Qui em pagarà el lloguer? qui em pagarà el menjar de cada dia? qui em pagarà la matrícula de la universitat? eeh eeeh Cagunt tot!!!

més merda

bon dia

imma

You know, you know I love you so,
You know I love you so.

dissabte

és matí, en ferrins fa una estoneta que ha sortit a tirar la quiniela, i segurament tornarà a buscar-me per fer el cafè i encara no estaré a punt...
la janis dorm, sobre el llit, ja m'he cansat de fer-la baixar cada vegada que hi puja, ara ja confio més en ella... esperem que no es faci cap pipi...
a la tarda em toca treballar, em van canviar l'horari... i el torn... ara vaig amb "aquella" però no en vull parlar.. estic una mica moixa, perquè cada vegada entenc menys la meva vida.. o la vida de tots en general... per què hem de treballar? per què no puc viure la vida... no sé, tranquila, passejant la janis, mirant el paisatge... no puc escollir no treballar?
no

estem tots condemnats...

bon dia

imma

una mirada

pot dir tantes coses una mirada!!
matar amb la mirada
seduir amb la mirada
fer l'amor només amb una mirada
recordar amb la mirada
agrair amb la mirada
estimar amb la mirada
interrogar amb la mirada...................

ploro amb tanta facilitat, que en comptes de tenir ulls tinc dos llacs... són gairebé 3 anys els que han passat des d'aquell any que va canviar tot...
Vaig emplenar el Leman de llàgrimes, però també el vaig omplir de rialles... Ginebra es va convertit en una ciutat mítica per mi... com la meva Arcadia partiluclar, em serà molt difíl tornar-hi, no existeix en aquesta realitat, si hi torno la percebré llunyana, com un núbol de llàgrimes i de rialles...
... no, només tinc ganes de no tornar-hi.. vull recordar-la així, tan sols, com un record... com la ciutat que va fer resorgir l'imma de les seves pròpies llàgrimes....

maintenant et toujours

bon dia

imma

tot arriba, tot arriba

sí, va haver-hi molts dies, en els quals creia que JO en majúscules era la culpable de que tot anés com anés... però no! tot arriba, tot arriba!
l'egoista, la dolenta, no era jo, mai havia sigut jo!!! em vaig allunyar de vosaltres, perquè vau ser vosaltres que em vau fer allunyar, ningú va venir a pregunar què em passava? què feia? ningú mai més em va trucar per predre alguna cosa, per anar al cinema, per fer la xocolata desfeta de dimarts a la tarda... tots pensàveu que era jo la que us havia deixat, i no, vau ser vosaltres... tot arriba, tot arriba.. finalment heu dit el que volia sentir... vau ser vosaltres!!!

bon dia imma

pd: però després van arribar aquells àngels, que molt sovint n'he parlat... angelets que em cuiden i em fan companyia....

dues cuetes

dues cues rosses, les galtes pintades de vermell, un mocador al cap amb una petita estelada, un somriure d'orella a orella, somnis per complir, esperances, un munt d'amics, un munt de rialles... aquell estiu crec que va ser un punt d'inflexió, vaig passar de ser un infant per ser una petita adolescent... a partir d'aquell estiu les coses serien diferents... almenys les sentiria així... avui m'he tornat a fer dues cues, i encara són rosses, però avui no m'he pintat les galtes vermelles, i ni tan sol sé on para aquell mocador amb l'estelada (crec que el porta un ós de peluix de casa... no sé)... les rialles encara hi són, el munt d'amics ha canviat i ara ja no és un munt.. ara són pocs però genials, ja hi han hagut somnis complerts i encara n'hi han molts que esperen complir-se, ara estic passant de ser aquella petita adolescent.. a una petita dona (buuuf, fort oi, sobretot vinguent d'una persona amb un fort síndrome de Peter pan... jeje)..
de què anava tot això? res, mira... total perquè m'he fet les dues cuetes...

bona nit

imma

sóc egoista? (II)

He sortit de la feina ben emprenyada! tant que m'he posat nerviosa i no sabia treure el cotxe del pàrquing i gairebé em carrego unes canyes, i ratllo el cotxe amb un arbre!! buuuf!!
he estat tot el matí intentant pensar com dir-li a la meva companya el que opino del canvi d'hora, però no sabia com fer-ho... finalment ha vingut i li he dit, que li canviava sempre i quan pugui treballar aquells dos dies de tarda, per tal de poder anar a classe al matí... la noia m'ha dit que "m'entén i, que podia fer el que volgués.. bla bla bla... " "però, i ara no t'ho preguis malament" com odio aquesta frase!!! doncs sí!! m'ho prenc malament!!! " però crec que jo t'he canviat els dies que has volgut, i sembla que tu no em vulgus canviar res..." tot això m'ho ha dit amb cara de víctima i amb veu "xirriant" ... Què coi vold dir això? m'ha fet sentir com un monstre... m'ha caigut al terra... ara resulta que, no només sóc una tia egoista, que només l'interessa que li canviin dies, però sense donar res a canvi, sinó que a sobre disfruto fent anar malament a la gent!... avui ha sigut el súmmum! per què tothom em pren com la idiota de torn que s'ho deixarà fer tot i tot, i quan dic el que penso, i el que em convè després sóc un monstre!!

sempre igual!

merda

bon dia

imma

sóc una egoista?

a la feina, hi ha una noia que ha de marxar una setmana de viatge a Escòcia, i ens ha demanat canvis en els horaris per tal de poder fer ella l'escapadeta... jo, en principi, li vaig dir que sí, que cap problema, que per això estàvem els companys.. bla, bla , bla.. (bé de fet ella va fer el canvi, va parlar amb la cap i després em va comunicar els canvis...) però ahir, vaig mirar el resultat del panorama del meu nou horari del mes d'abril, i resulta que: tinc quatre dies de festa seguida, però després en treballo vuit de seguits... ja sé que no mata a ningú treballar vuit dies seguits, però resulta que d'aquests vuit quatre són entre setmana i a més de matins, per tant no podria anar a classe durant quatre dies seguits i a més a mitjans d'abril, que és quan s'entreguen treballs ... i és l'equador del curs... i jo li he dit que si no aconsegueix que almenys dos dies treballi de tarda. per poder anar a classe al matí no li faig els canvis... m'ha fet cara de trista, i de pobre de mi que no podré anar de vacances .. però joder, i jo què?? sempre he d'anar malament pels altres? .... merda, el que em fa més ràbia, és que jo mateixa vaig deixar d'anar a Anglaterra amb els de la classe per no faltar dies de la feina, i per no haver de marejar la perdiu... em sap greu, però també he de mirar per mi no?... o potser m'he tornat una egoista egocèntrica???

buuuff

bona tarda imma

tot passejant

ara intentem anar a passejar la janis, el que passa és que ella encara no ha après que si la passegem és perquè faci pipis i caques...i se'ns queda mirant i camina tota sumisa darrera nostre.. i la veritat no sap el perquè de res... ella passeja i passeja...de tant en tant es para a olorar alguna cosa.. però pipí pipí, no en fa...espera arribar a casa per fer-ho... quin dramón tu... suposo que ja ho anirà entenent.. perquè sinó malament ...
el més curiós, és que jo anava ben preparada per si feia una cacona, o sigui amb una bossa de plàstic i així, quan me n'he adonat que tot el parc en qüestió estava ple de tifes, tifes gegants! això sí, al costat d'un cartell on convidava al civisme i a la recolida de les caques de la teva pròpia mascota.. en fi, t'asseguro que això a Ginebra no passava...

quin temps!!

Bon migdia

imma

t'estimava

com mai havia estimat, el cor se m'encongia, el cor em bategava, i tu no m'estimaves, i plorava plorava i plorava.... on van a parar les llàgrimes? les llàgrimes salades que rodolaven inútilment galta aball? on.?.. ara les voldria... les hauria d'haver recollit, i guardat com si fossin petites perles de sal, perles de sol, perles de mi...

bona tarda

imma

sola

avui em sentia sola, sense la janis , sense en fer... jo sola a casa davant aquesta pantalla que m'està matant la vista.. m'he quedat per fer un treball, un d'aquells treballs que mai acabo... i al sentir-me sense aquell parell.. m'he sentit buida...
mai he sapigut està sola, mai... potser en vaig aprendre una mica... però només una mica... res més...

bona nit

imma

em vestiré de lila!

ahir va ser el dia de la dona... treballadora... Què collons vol dir això? només si tens una nòmina, o ets autònoma i tens una empresa, o sigui que treballes "fora de casa", només així pots celebrar el "dia de la dona"? que injust, que immoral i que hipòcrita.. la dona sempre ha sigut treballadora, portant la casa, encarregant-se de l'educació dels fills... aquest era el rol que assumía (i encara assumeix molt sovint potser més compratit.. però majoritàriament encara recau sobre la dona) dins la família, el pilar d'aquesta, la MARE, la MAMMA, ella era la que portava els pantalons... hauríem de fer un homenatge a totes aquestes dones que han fet tirar endavant a famílies senceres, que s'han encarregat de ser les millors mares del món... aquestes no conten? què vol dir el dia de la dona treballadora? no és treballadora aquella que cada matí es cuida de preparar l'esmorzar, de consolar el nen si alguna cosa li va malament... no és treballadora? què potser val menys? que potser és menyspreable?
perquè sempre relacionem tenir una feina " de grau superior" com ara caps directius i així, com una cosa positiva, infravalorant aquelles persones que per viure, per fer arribar un plat de menjar a taula han de fregar terres... perquè?¿?

amb aquestes línies no vull defensar una dona tancada a les quatre parets de casa, només vull reivindicar que hi ha MOLTES dones que aquest paper els hi agrada, que escolleixen ser "dones de casa", tot i que cada vegada és més difícil ser-ho, en el fons a mi m'agradaria molt poder ser-ho, poder cuidar i gaudir dels teus fills, encarregar-me de casa meva, crec que seria feliç... però això ningú ho reconeix com a feina... no estic dient que la dona no estudii, ni res! per déu! jo he estudiat, estudio i estudiaré, però també m'agradaria poder escollir no treballar fora de casa i no se'm jutgés per fer-ho...

Dret a escollir tan per homes com per dones, dret a ser treballadora, a ser estudiant a ser mare a ser pare ... un dia per la dona treballadora, un dia per la dona dona, un dia per l'home... un dia per tothom cada dia...
ais

estic cansada...

bona tarda

imma

Les meves caps...

algun dia vindran sense avisar i m'agafaran infraganti... imitant la seva peculiar forma de parlar..la seva peculiar manera de dir les coses... la seva forma espijada a dalt de tot de ser... avui han vingut, però ja havien avisat.. normalment venen cada quinze dies sota previ avís, suposo que deuen tenir por de trobar-se una botiga de potes enlaire!... tot i així, sempre que venen, troben que està tot malament.. tot i que avui fins i tot m'han dit "carinyu" cosa que odio.. sobretot vinguent d'algú que no em cau bé.. brrr

Jo si fos cap... no avisaria... jeje, seria molt molt dolenta!

Tinc moltíssima feina!!!! pràctiques, treballs.. els segons quadrimestres són brutals!!!

bona nit

imma

bufet lliure i a sobre de xino!

si ja t'afartaves com un porc (perdoneu l'expressió) anant a menjar en un "xino" qualsevol, imagina't com pot arribar a ser anant a un xino bufet lliure!... la veritat, jo prefereixo el xino normal de menú que no pas el de bufet lliure, però en fer li fa molta il·lusió anar a un lloc on pugui menjar fins a rebentar... s'ha pulit tres plats plens a petar! quatre rotllos de primavera, incontables pans xinos, fideus, arròs, boles de carn... dos postres... buuuf!!! jo no he pogut menjar tant (quin món tan injust ell tan primet i jo.. tan poc primeta jejeje), he intentat menjar el que menjaria en un restaurant normal, un primer amb amanida i rotllo de primavera, i un segon amb una mica d'arròs tres delicies i un postre dolç... ara això sí, el preu molt i molt barat, amb begudes i postre inclòs 9 euros per cap.. i mira que avui dia és gairebé impossible menjar aquest preu a Girona... si no vas a un xinès o a un mcdonalds clar....

bé, vaig a dormir...espero no tornar a aquest restaurant fins d'aquí molt temps!.... (tot i que si al terrorista dels bufets lliures li fa ilu......buuuf)

bona nit imma

pd: si algun dia, algú pensa obrir un negoci de restaurant de bufet lliure, si veieu a un noi de les seves característiques, no li obriu la porta!!!

www.tiaruru.com

Un món ideal fet realitat en obres plenes de vida i color.
Ruru ens narra la seva pròpia visió de la vida a través de les seves creacions, per ella el pinzell, el rotulador, o el ratolí són una prolongació més de la seva persona. El color ho omple i ho inveeix tot, les seves icones personals són elements que es relacionen directament amb la seva vida més personal, la família els amics, i tot allò que li és més proper són representats amb una naturalitat i una simplicitat fruit d'una creativitat exuberant.
Entrar dins l'Univers Ruru és entrar dins un món on la felicitat i la rialla es converteixen en colors que fan que l'espectador s'ompli de ganes de viure i tirar endavant. Tot el que pinta, dibuixa i crea, és optimisme contingut dins de formes de colors. Darrere de cada quadre, sigui digital, en acrílic, en colaix... hi ha una història, un referent personal captivador, fruit d'una dona lluitadora i segura d'ella mateixa.
Cada creació de la Ruru desprèn les increïbles ganes de comunicar i de captivar l'espectador de totes les edats i nacionalitats... L'art d'aquesta artista ha arribat a fer somiar desperts observadors de tot el món, per tant ens trobem davant d'una creadora plenament reconeguda pels seus i per aquells que s'han acostat a la seva obra a través de la publicació lliure d'internet, i d'exposicions.

Els paisatges que crea són espais per evadir-se del món que cada vegada és més estressant, ofegador i gris, per entrar en un món on tot canvi cap a la felicitat personal és possible. Els personatges que crea, també formen part d'aquest món especial i estan fets per viure-hi, segur que molts quan observen l'obra d'aquesta creadora infatigable, voldrien convertir-se en un d'aquells personatges per poder refugiar-se darrere els arbres fruiters plens de fruits vermells i madurs, o poder ballar emmig de les flors de colors, o simplement pujar sobre un ocell alat i arrencar el vol, lluny de la grisor de les ciutats que ens oprimeixen! Segur que molts voldrien descansar sobre un cor de color rosa cridaner, passejar-se dalt d'un núvol. Agafar els estels amb la mà i acariciar una pesseta disfressada de gat!

Així és la Ruru, entranyable, creativa, creadora del seu propi univers personal, obert a totes aquelles persones que estigui disposades a RIURE; SOMIAR; CREURE EN UN MÖN MILLOR; LLUITAR PER LES COSES JUSTES, seguir els teus sentiments, i ser sempre pur, honrat.... i creure que una VIDA DE COLORS ËS POSSIBLE...

t'estimo mama :)

Imma G.F