pipis i demés..

l'inconvenient de tenir un cadellet a casa, és que no té una disciplina, o sigui, que s'ha d'ensenyar el que està bé i el que està malament, i millor fer-ho de petits perquè sinó passa com en Pesseto II, que es va convertir en una prenda de "cuidadu" i el van haver d'adoptar en una granja, on per cert va arribar a ser l'amo i senyor!
la janis, fa els pipis allà on vol, això vol dir que els fa per tot arreu del pis! ens passem el dia amb la fregona amunt i aball... ais, janis janis... però segur que com que és tan intel·ligent aviat sabrà on s'han de fer... a més d'aquí poquet ja la portarem a passejar, ben guapa i preciosa!

bé

bon dia !!!!

imma

guau guau... glop de nit..ensucrada

guau guau guau guau....
guau guau

bona nit

guau guau

pd: escrit per la janis!.. oi que és com un glop de nit ensucrada?

pluja!...i patates fregides...

avui torno a fer de dona del temps! feia dies i dies que no plovia! i ho ha hagut de fer just aquesta setmana que estic a l'escola i sense cotxe!
Els nens estan súper revolucionats, perquè ja fa dos dies que no poden anar al pati, estan neguitosos, i només fan que cridar! és ben veritat que senten el temps!
Ara fa una estoneta, ha sortit una mica el sol, i els que es queden al menjador els han deixat sortir una estoneta al pati, semblen granotes, tots ben molls i enfangats!! je je

avui em sento bé, estic cansadeta, però és per culpa d'anar a dormir tard, m'és impossible anar-hi aviat!! redéu!

ahir a la nit em va trucar la meva mare, dient que la meva germana havia anat a fer pràctiques de cotxe amb el meu pare, de nit, i plovent, i s'havien quedat, misteriosament, embarrancats en el fang, prop de Corçà... no sabia si riure o "plorar de riure" perquè a mi, anys enrere em va passar el mateix... i el resultat va ser, que vaig agafar por a portar el cotxe... fins que no vaig anar amb una autoescola... i tot i així, encara continuo sent una patata fregida...
la història es repeteix... univers paral·lel? jeje, o potser una patata fregida paral·lela???

bon dia imma

pd: aviat aviat les fotos de la Janis!!

canvi de nom

ahir, després d'escriure el post, em vaig quedar mirant a la gosseta, adormida feta una boleta al costat de'n fer, tots dos eren com dues boletes de pèl ( jeje) els vaig fer una foto, i ella va començar a fer guau guau, utilitzant un to de veu inesperat.. després es va fer evident el seu canvi de nom,(de moment no s'havia acostumat encara a Durruti, per sort!,) i juntament amb en fer, vam decidir canviar-li el nom, definitivament, ara es dirà Janis, com la Janis Joplin... espero que aquest sigui el definitiu.. de fet la Janis ja comença a respondre al seu nom, o rosega tot, s'intenta mossegar la cua, es fa la simpàtica quan olora el pernil dolç...

Avui al cole he estat ajudant a en Mamadou i a l'Àlex, estem fent restes portant-ne, i els hi costa molt.. és molt per una sola professora tenir 25 alumnes, i la meitat amb problemes d'aprenentatge.. el que no entenc, és quan llegeixes articles de professors de secundària donant les culpes als mestres de primària, i els professors de universitat donant les culpes als professors secundària que els nivells acadèmics siguin tan baixos.. qui té la culpa????? jo crec que s'hauria d'intentar de fer una macroreunió per buscar l'arrel al problema, i no barallar-se com nens de P3...

bé..

bon dia imma

ja en som tres!

Ja he recollit un parell de pipis, un parell de caques, he sentit plors i lladrucs de nit... al piset ja som tres, la nova boleta de pèl negre s'ha apoderat de nosaltres, i només en un dia s'ha fet amb tots els racons de casa!!

L'hem batejada com a Durruti, després de discutir molts noms.. només espero que aquest nom tan poderós serveixi perquè es faci gran i valenta!!

bona nit imma

aviat posaré fotos de la nova adquisició!

diagnosi

corre d'un costat a l'altre, amb el somriure d'orella a orella, en Pedro té 3 anys, porta una bata de quadres vermells i blancs, ha començat aquest any P3 i s'ha adaptat molt bé a la classe, amb els altres companys, amb les mestres, és rialler, simpàtic, juganer. Li agrada embrutar-se les mans amb la sorra del pati, pintar amb les pintures de dits, cantar cançons... i sobretot és feliç... me'l miro somric, vaig cap a l'aula de professors... i comento :
- Quin nen més macu!
- Qui? en Pedro?
- No sé com es diu, el nen que està davant el menjador esperant el seu torn...
- Ui, aquest, no en farem pas res, el van diagnosticar, és deficient, no sé pas quin grau de deficiència té, però déu n'hi doret! ara no recordo el nom... bé, res que no en farem pas de res, de moment el deixem riure.. je je je
- Ah...
- Si mira les coses cón així...

_ ...............................................................................................

Conclusió PER QUÈ COLLONS SE M'HA ACUDIT COMENTAR!!!

MERDA

bona nit imma

des de l'escola

en pau, un nen de segon A, m'ha acompanyat a la sala d'ordinadors des d'on m'he pogut conectar. estic a l'escola Montfalgars, avui és el segon dia. encara no estic molt adaptada, tots els professors es coneixen, normal clar, i el més curiós és que la majoria de "parcticants" tambés es coneixen entre ells... em sento desplaçada, mama ajuda!! jeje
els nens de segon B són encantadors, bé com tots... i la mestra també m'agrada molt, potser més que la de l'any passat.. els mestres de música són una passada ( no m'agrada aquesta expressió...) són joves i fan unes classes molt actives, ja m'hagués agradat tenir uns profes així quan feia primaria!
Avui he decidit quedar-me a dinar a l'escola, només val 1,30€... increible, em surt més a compte casi que dinar a casa! tinc ganes d'acabar magisteri, i dedicar-me alguna cosa que no sigui vendre entrades.... tampoc demano massa... o potser si?

bon dia

imma

pd: tinc una soooon!!!!! vull dormir, vull un llit, un sofà, el que sigui!!!!! mentre pugui dormir!!!

:)

ens mirem?

davant unes hamburgueses, unes patates fregides (amb molt de catsup)uns aros de ceba, coca-cola... música indescriptible de fons.... conversa animada, somriures, paraules al vent...

-què?
-res.. pensava...m'estava preguntat una cosa..
-quina?
-mmm com descriuries l'amor?
- molt difícil no?... mmmm... potser et miraria...
- em miraries?
- sí, et miraria, perquè sé que t'estimo...i això és l'amor .. i aquesta, per mi, és la millor definició, mirar-te i que tu em miris :)
- :) et miro....

bona nit

pd: t'estimo

imma

he rescatat els nyis

pobrets, és que ploraven.....

admiració

admiro a totes aquelles persones que per tirar endavant no es deixen vèncer per la terrible sort del destí
admiro a tots aquells que no es cansen
admiro la posta de sol vermella dels dies hivernals
admiro el teu somriure, els teus ulls els teus rissos
admiro l'admiració que produeix un naixement
admiro els petons de felicitat
admiro a tos aquells que somriuen la tristesa
admiro el vol dels ocells... a la primavera

Admiració: Emoció produïda per la vista, la contemplació, la consideració, d'una persona o una cosa extraordinària, meravellosa, d'una gran bellesa; sentiment de plaer i d'aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent.

bona tarda imma

fredII

ara ja no fa vent, però el fred s'ha tornat un element persistent en la vida quotidiana gironina.. això sí que és hivern, i tot el demés són tonteries! de fet no sé qui ja va dir, que si fa fred a l'hivern és perquè la primavera ens agradi més... i suposo que aquest mateix exemple el podem aplicar a ple mes d'agost quan fa aquella calor terriblement insuportable! de fet, crec que sempre ens queixem, si fa fred, perquè fa fred, si fa calor, perquè fa calor, la qüestió és queixar-se i no conformar-se en res, així som, no cal trencar-si les banbyes.. si en tens és clar!

avui he baixat la catedral per les escales magestuoses romàntiques-barroques, de pressa intentant respirar pel nas per escalfar l'aire gelat (inútilment), i després d'haver baixat els 90 esglaons, me n'he adonat de la manera com els he baixat: un peu rere l'altre, com si baixés els 90 esglaons que hi han en el meu bloc de pisos sense ascensor, d'una manera banal, sense donar cap tipus d'importància a allò que feia.. però el cas és, que quan estava a mig baixar, m'he aturat, i he escoltat el silenci, el pes de la història de l'art i el pes del sublim s'ha apoderat de mi, m'he girat, i allà estava ella il·luminada, i em clamava en silenci, em demanava que la mirés, jo sola. en aquell moment la catedral era meva, i ella ho volia, volia que em girés, i respirés fort, que la fred em passés i que les hores, els minuts, els segons dels segles s'aturessin... ella i jo... i el fred...

després he continuat caminant, força aball... guardan la imatge dins meu i el secret de la meva possessió...

és meva.. i no és la primera vegada :)

bona nit immma

fred

la tramuntanta ha escampat tots els núvols, des de la finestra veig el cel blau, un blau impertinent, un blau irreal, i el sol petit d'hivern... pots arribar a pensar que s'hi estarà bé a fora, però no! és una gran mentida, si et fixes bé, pots veure els arbres torsats pel vent de 100km/h... i les persones intentant caminar a contracorret, amb els cabells electritzants, la cara vermella i tallada... la tramuntana, un vent tan estimat com odiat.. a vegades m'agrada a vegades, com ara, l'odio...
bona nit imma

No sé estar sola

Definitivament.... Avui havia d'anar a Figueres a música, tenia conjunt instrumental, de fet dilluns que ve tenim una audició, i no sé pas com sortirà aquest pas! M'ha trucat el profe dient que s'anulaven les classes, perquè la majoria de la gent té exàmens i no poden venir... total que m'he quedat al pis més sola que la una, i no sabia pas què fer! He obert la tele i només feien atus lados i grans hermanos... i m'he deprimit... L'he apagat i encara ha sigut pitjor, un sil·lenci tan gran!!! Bé mentida, sentia les botzines dels cotxes i els crits dels nens de l'escola que tinc al costat.. a part d'això res més.. bé també els talons de la dona del pis de dalt, que crec que no se'ls treu ni per dormir! Me l'imagino tota vestida i maquillada passejant-se pel pis, quina cosa més estranya.. De fet no conec a cap veí, només he vist alguna vegada el del 1r 1ra i segons la meva companya de pis és un noi molt guapo.. però jo les vegades que l'he vist m'ha semblat extremadament "sosu"... pobret pobret... La que suposadament és la seva mare, o la seva amant (no se sap) és una dona d'uns 40 anys, retenyida i que sempre que l'he vist porta bosses de roba comprada al maximo dutti, o sigui.. una mica pijilla.. si és que no reutilitza les bosses per anar a comprar al Dia% que no crec...
També he ensopegat (literalment) alguna vegada amb una dona molt simpàtica qu deu viure sola, i que cada dia treu el gosset a passejar, un gosset del tipus milú de'n Tintín... un dia casi m'obliga a pujar a l'ascensor, i jo allà.. no no, no cal que no veu que visc al primer! jeje...
He comenÇat dient que no coneixia a ningú, i déu ni dó no? bé però res...
Al primer pis on vaig està (compartint s'entén...) sí que ens vam fer molt amb una veïna, de fet crec que ens controlava i tot, sortia pel balconet i ens cridava i preguntava coses... un dia vam pujar (el meu cosí i jo) al seu pis perquè ens deixés no sé què per cuinar, i ens va ensenyar tot el seu pis.. Era com el nostre, però ben arreglat.. Va ser molt surrealista tot plegat. Feia dos anys que no sabia res d'aquesta dona, i un dia que passejava tranquil·lament per girona me la vaig trobar, i em va saludar, també va ser molt surrealista :)

Bé el que volia dir... m'he sentit molt sola, allà al pis, la Rous havia pujat a la universitat a fer un examen, i en joan antoni a fer classes al nen, la cristina a francès.. i jo allà, sense saber què fer.. Podia haver estudiat coneixement del medi, o bé podia haver tocat el violí.. però no he fet ni una cosa ni l'altre, he sortit sense rumb he anat al súper... i bé fins als ordinadors... a buscar algú.. perquè em sentia sola, i feia molt temps que no m'hi sentia.. bé estic una mica tonta res més
Bon vespre imma!

amors

aquells amors adolescents, aquell viure sense viure en mi, aquells dubtes, pensarà ell en mi? m'ha mirat, hem somrigut junts... aquells somnis desperts... aquelles alegries de segons eterns, aquelles nits d'estels fugats, aquells dies de lluna plena... sempre platònics.. sempre somnis d'una nit d'estiu, primaveres de pètals roses, sants jordis amb ponzelles i llibres en blanc, sense final feliç... angoixes amagades darrera un somriure etern.. eres tu? era jo?
aquell amor per l'amor, aquell sentiment de nus a l'estòmac, aquelles llàgrimes sense consol llegin a bécquer d'amagat..... i digues? qui ets ara? i digues... on ets ara?.... on t'amagues???
¡Los suspiros son aire y van al aire!
¡Las lágrimas son agua y van al mar!
Dime, mujer: cuando el amor se olvida,
¿sabes tú a dónde va?

bona nit imma ZZZzzzzzzzzzzzzzzZZZZZZZZZzzzzzzzzzzz

els de cataping ja m'han fet el pingu mirant el meu nyi!!!!!!!!!! l'he batejat com a PINGUNYI

educació... educare o educere?

perquè per donar classes a nivell de primària s'ha de fer tres anys de magisteri, tres anys de programacions didàctiques de psicologia de l'educació, de bases psicopedagògieques de l'educació especial, didàctiques de coses hagudes i per haver... en canvi per donar classes a secundària, a persones que estan passant per una adolescència de canvis de tot tipus, amb una llicenciatura i un CAP de merda, (on et fan classe uns perdedors de la vida (en el meu cas es clar) que ja no creuen en l'ensenyament ni en res) ja en tens prou? com és que està tan descompensat? no hauria d'existir alguna cosa més? n'hi ha prou en un curs accelerat d'adaptació pedagògica per enfrontar-te en el dur repte d'ensenyar?....
crec que amb la meva llicenciatura d'història de l'art i el CAP, no en tinc ni per començar... fer magisteri m'està ajudant molt, tot i està en una facultat (de Girona) on el nivell és relativament baix... de tant en tant es poden salvar alguns professors que et fan viure i et fan venir ganes de dedicar-te a l'ensenyament, amb aquelles ganes, amb aquelles il·lusions idíl·liques d'aquells que volen canviar el món...

bona nit imma

reorganització

Primer de tot, he descobert que m'encanten aquestes fotos antigues de dones despullades, i m'imagino a la mevaa àvia a la seva joventut fotografiada així... perquè ella és una dona que va ser molt guapa de jove, i encara ho és.. amb els cabells ben negres i la pell ben blanca, tot una bellesa de l'època... ais... però clar, no quedarà constància de com n'era de guapa despullada.. i mirant aquestes fotos me l'imagino.. em dec està tornant boja??.. mira tu.. i què? jajajaja

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALTRES COSES.......

ahir va tornar en ferrins, i avui com que tenia festa de la feina, he aprofitat per fer de AMA de CASA estupenda, la veritat és que aquests dies ho havia deixat tot empantanegat, i no sé ben bé el perquè... de fet odio tenir les coses desordenades, no sóc una maniàtica de la nateja ni molt menys!!! però una mica de desordre organitzat sempre va bé!!
La veritat enar a casa d'algú i veure que fa més d'un mes que no hi passa una escombra o fregona, i que la merda surt per tots costats, em dóna ganes de no tornar-hi anar... és natural que hi hagi desordre en una casa, però sempre dins una mesura.. a casa meva, en ferr s'encarrega de la cuina, i tot lu altre ho fem a mitges (bé de fet m'encarrego jo.. quan tinc temps)... tampoc és tan complicada la convivència.
Ahir vaig quedar amb els friks de la universitat (de quan estudiava història), vam ser els cinc friks de sempre, i vaig recordar els dies interminables al bar, que més que estudiar semblava que vivia de cafès i tallats, cocacoles i tertúlies que volien arreglar el món! quina vida aquella!, ara ens trobem de tant en tant, massa de tant en tant! i cadascú ha anat fent la seva vida, i el curiós del cas és que cap d'ells treballa del que en aquelles èpoques vam estudiar.. això sí tots hem pagat les taxes per fer les opos.. i la veritat ves a saber...

bona tarda imma

Guarra

Ho sé, tinc molt assumit que gasto quatre talles per damunt d'allò considerat fashion i normal per el Berska, sé que sóc rodoneta i petita, i que mai per molt que faci règims extrictes, la genètica mana i cntinuaré sent la baldufa rodona de sempre, i és així, i ja està. costa molt assumir i acceptar-se una mateixa tal com és, més ara en aquesta societat tan classista, però què coi he après i d'això fa molt temps, que la bellesa no entra dins cap mida stàndard, que per ser guapa no cal ser una sílfide, i jo em consiero una persona guapa, amb molts defectes, però amb moltes virtuds destacables... i després d'assumir tot això, i viure feliç amb la meva rodonesa, estimant la meva rodonesa... sempre apareixen GUARRES.. i jo em repeteixo moltes vegades, moltes imma tonta del cul, si és una dona vella i asquerosa que està amargada... i et deu veure amb cara de massa felicitat i això li carda ràbia!! no li facis cas, ni te l'escoltis!!! i què va, jo me l'escolto, poso cares rares, m'ho guardo tot a dins, i després he d'arribar a casa i escriure posts com aquests, per alliberar-me i proclamar al món que ESTIC GORDA PERÔ M?AGRADO TAL COM SÖC!!!!!!! però perquè? realment és necessari??? no, no ho hauria de ser.... a més se'm fa difícil tornar-li la pilota, ja que sempre igual, sempre, ho fa subtilment, com una oruga borxadora... per exemple:

GUARRA: tens fred?
Imma: no massa, però una mica potser sí...
GUARRA: clar no m'estranya, tu tens molta més massa que jo i per això no notes el fred. je je je
(cara rara) Immma: alguna avantatge hauria de tenir no, tenir massa corporal...

... això un dia, i una altre... ara ja no ho diu perquè tenim calefacció... per fi!!! tot i que... avui....

GUARRA: quin ventet que fa!!!
Imma: això és tramuntana, a l'empordà es diu que quan fa tramuntana t'has de posar pedres a les butxaques perquè sinó se t'emportaria el vent!!!
GUARRA: imagina, si el vent se t'emporta a tu, imagina a nosaltres (senyalant a les meves companyes de feina)
Imma: dona, només és una dita... je je (cara rara cara rara)

Vui no lihe dirigit la paraula, que s'hi posi fulles, a més l'altre dia em va dir que prengués diurètics, que clar, la gent que està GRASSA és per la retenció de líquids, jo li vaig contestar que jo PIXO molt (vaig fer servir el verb pixar perquè queda més heavy)...

en fi... ja paro... no m'agrada escriure coses així... però necessitava cridar una mica... jeje... teràpia

Bona nit imma!!!

sexe desenfrenat dins una societat desenfrenada

després del post reivindicatiu, o diguesli com vulguis d'ahir, avui tinc ganes de parlar de sexe, m'ha animat el blog genia de la Sònia, i és que mira que ens arriba agradar eeh el sexe!!! és ben bé que la natura s'ha encarregat que ens agradi el sexe, que ens produeixi plaer per tal d'assegurar-se la procreació.. el que no s'imaginava era que trobaríem la manera de fer sexe, pel sol fet de fer-lo... sense reproduir-nos, baja...
Jo no parlava mai de sexe abans, de fet fins i tot m'arribava a posar nerviosa si algú em treia el tema del sexe d'una manera massa explícida, en plan detallets i detallets, evidentment que m'interessava saber coses d'amigues més especialitzades i tot això, però la veritat, és que jo mai participava obertament dient la meva, en el fons també era perquè no tenia massa res a dir... però crec que ni tan sols si hagués tingut massa a dir tampoc hagués dit res... si tinc molta confiança amb alguna persona després sí que em destapo i parlo obertament de sexe... però potser sempre d'una manera genèrica, mai desxifran detalls personals...
tot i això, els estius del 2002 i 2003, quan encara treballava a la Fundació Vila Casas, vigilant un museu que no hi entrava ni déu, em vaig convertir en la experta sexual del museu, no per le smeves exhibicions ni molt menys, sinó que per fer "baixar" els fums del meu company de feina, vaig començar a explicar a tort i a dret les meves fantasies sexuals, i de fet, jugant jugant, vaig agafar el gustillo a parlar de sexe, i de fet també vaig perdre una mica de por a parlar-ne obertament... tot i així, contimuo admirant a la Sònia del diari vermell, ja que jo no seria capaç d'escriure tan obertament en un blog que coneix molta gent del meu entorn de le smeves experiències sexuals... hagudes i per haver.. fins i tot vaig intentar escriure un blog fantasma eròtic, però me'n vaig cansar...

benu, vaig a dinar!!!

bona tarda imma

PD: Gràcies pels comentaris del post anterior... he vist que UN MUNDO MEJOR ËS POSIBLE... i faré com diu el meu amic bloggero osiris ES RARO CON LO QUE FOLLO DEBERÍA QUEMAR MÁS CALORIAS JAJAJAAJAJAJJAAJAA

aIXÍ SIGUI, APA A FOLLAR QUE SÓN QUATRE DIES!!!!

pis de soltera

estic sola des de diumenge, exactament avui és la meva tercera nit sola davant del perill de la nit... ziiiiiiiiiiiiiu... de fet tinc el pis fet un kristu.. i mira que normalment intento tener-lo una mica decent, però noi no em sé organitzar, quan hi ha en Fer ell s'encarrega de la cuina, per tant jo puc anar fent amb la resta del piset, ordenar coses, fregar, fer llits, estedre la roba... i total, dos dies sense ell, i ja m'he desmadrat... a part que aquests dies no tinc temps per res.. i no és cap excusa!!
tinc la cuina plena de plats, roba esperan ser rentada, roba esperan ser desestesa, menjador de potes enlaire, habitacions ben desordenades... és ben bé un pis de soltera... o la pozilga de imma... espero que aviat pugui recuperar el meu equilibri mental...
vaig a fer-me pas entremig de la brossa i a dormir...

bona nit imma

ben acostumada

som animals de costums, i si a alguna cosa ens acostumen ràpid, aquesta és a està bé, a casa, amb la persona que estimes, i amn tothom.. ara estaré quatre dies soleta, dormiré soleta, esmorzaré soleta, dinaré soleta, i soparé soleta... però segur que els dies passen molt ràpidament, ziiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu i de seguida tornarem a ser dijous i divendres... perquè els dies passen tan ràpid taaan... que fins i tot fa una mica de por, només una mica...

bon dia imma