imma

te'n recordes quan et feia petons de matinada?
te'n recordes de la meva veu dolça com la mel...
te'n recordes de tots els moments que vam passar junts?

em costa molt deixar-te, i et vinc a vistar molt sovint... no sé deixar-te... no sñe abandonar alguna cosa important per mi així de cop... ja en vaig abandonar un... però aquell feia poc que estava amb mi... però tu... tu has estat un any i mig al meu costat... i ara em sap greu no dir-te res...saps?? de tant en tant, com avui, de matinada, quan tothom estigui dormint, quan tothom estigui somiant, quan només escolti el soroll del ventilador del meu ordinadors... et vindré a saludar... i et faré recordar...

te'n recordes de le smeves pessigolles..
te'n recordes de mi??....

jo sí

bona nit

imma

per cert encara sóc AQUÏ a la casa del costat...

Etiquetas: aquí

m'estic traslladant, feia temps que ho estava pensant... però no negaré que m'és realment difícil... m'he acostumant a esciure imma.blogia.com.... m'he acostumat... és com si fos casa meva... no em vull repetir... aquí hi ha la meva NOVA CASA, plena de florssalvatges.. una habitació àmplia al costat de ma germana, amb vistes al mar... què més puc demanar???

bona nit

imma

ps: estic mirant de fer una caseta per la janis, que se la mereix!!!!! :)

vaig treballar dissabte i diumenge, es nota molt que aquest any ja no és l'any dalí, els matins venen molts grups, però a la tarda s'està tranquilet. M'agrada està a la zona de llevant, al costat de l'eixida, és la part més fàcil de vigilar, tan sols has de controlar que no toquin la taula, i ja està, no tens tanta responsabilitat com a la part de ponent que és on hi ha l'habitació, el piano i un llarg etcètera.. a més, al poder sortir a l'eixida pots transportar-te mentalment observant el paisatge empordanès.. de tan en tan surto, i miro aquells camps que encara són verds, amb el cel blau ...



la llum de l'empordà és impressinant, cada estació de l'any té les seves característiques especials, però potser la que m'agrada més és la llum de la primavera, una llum nítida, clara, que ho envolta tot. Quan vaig conduint de girona a púbol, normalment si tinc temps em desvio pels camins del voltant per poder passar a través dels camps, veure els pagesos, els arbres, la verdor, les roselles, la ginesta... i m'alegro tan d'haver nascut i d'haver format part d'aquestes contrades, em sento tan a prop d'aquesta terra... tan lligada... mira que girona està a prop, que només trigo 20 minuts en cotxe.. però.. tot i així, sovint sento nostàlgia....

bona nit



imma

ps: no penso dir res, estic indignada, si volen treure història de l'art coma carrera universitària, doncs que la treguin cony!!! després podran dir amb raó, que a sobre d'estudiar una carrera sense futur, vaig estudiar una carrera que ni tan sols existeix.... apa doncs, aquí ho teniu, esteu contents???

no penso lluitar, he gastat massa temps.... i mai hem sigut escoltats.... de moment només em resigno...

avui he sortit a comprar roba... em fa una mandra haver de comprar roba! .. però bé, de tant en tant hi vaig.. perquè clar, ara ja fa calor de gairebé estiu i les samarretes de l'armari estan fetes un drap!! i les de més estiu encara no me les puc posar, perquè penso que si ja me les poso ara què faré a l'agost? no ho sé la veritat. Així que hem sortit en fer, la janis i jo al centre a rondar botigues.. i com és habitual, volta que voltaràs i res, que no m'agradava res... quatre samarretes xungues vulgaris i para de comptar... però bé, la qüestió també era comprar sostenidos, ja que els que tenia estaven tots fets malbé: estiragonyats, amb l'aro sortit ( o sigui sostenidors assassins...), descolorits, mig trencats... un panorama no massa atractiu.. ehem... bé doncs, ens hem dirigit a una botiga de roba interior, en fer i la janis s'han quedat com de costum esperant davant la porta, i jo m'he hagut d'enfrontar a una dependenta d'edat avançada... li he dit que volia uns sostenidors... i m'ha preguntat la talla.... i abans que la digués, la dona ha sortit del mostrador, i davant la meva perplexitat m'ha medit els pits amb les dues mans en plan Follet Tortuga " Xof Xof"... m'he quedat immòbil, fins i tot he notat com s'aturava la meva respiració per uns segons... he anat moltes vegades a comprar sostenidors, però aquesta ha sigut la primera vegada que em grapegen!! a més també ha sigut la primera vegada a la meva vida que m'ha grapejat una senyora pre-jubilada i davant d'altres clientes, que tot sigui dit no s'han immutat, cosa que m'ha fet pensar que deu ser un fet habitual en aquella botiga... Després d'això, la dona en qüestió, ha dit la meva talla i ha anat a buscar-me un munt de sostenidors perquè me'ls emprovés, tots de la mteixa talla i de diferents colors... m'ha dit: tu mateixa entra al emprovador i ves mirant.. jo mig acollonida he entrat a l'emprovador, i m'he quedat fabagirada, els sostenidors m'anaven CLAVATS!!!! increible!!!! i he pensat que la botiguera era, en el fons, una bona professional... quan ja portava emprovat el tercer sostenidor, per sorpresa meva, la botiguera ha obert l'emprovador de bat a bat, fent que em veiessin toootes les altres clientes ( i algun client) i m'ha dit: nena nena, a veure com et van? ha anat bé la talla? te'n busco més?... i jo he contestat: sisi, ja van bé ja van bé, i li he tancat la porta... al cap d'una estoneta he sortit amb tot el munt de sostenidors a la mà i he decidit quedar-me'n un parell... i mentre pagava la dona m'ha dit: veus nena, ara la pròxima vegada ja sabràs la talla :)

bona nit

imma