la bisbal m'afecta..
finalment avui, després de la feina he decidit donar una volta pel meu meravellós poble. Tot sigui dit, he sortit de casa gairebé a les 19.30, però almenys he sortit!!
Primerament he intentat buscar un "bano" negre però no n'he trobat, n'hi havien de blaus, verds, vermells... però negre cap ni un... sí mira, é suna història molt llarga la del bano, en resum em van deixar un bano negre i l'he trencat, per tots costats, i ara em toca buscar-ne un perquè em fa vergonya tornar SEMPRE trencades les coses que em deixen, he perdut bastantes amistats per això, ara no explicaré quines, però un dia que tingui temps ho faré.. Després he decidit anar al centre de la vila per mirar una ex botiga de tot a 100 ( ara és tot a 0,60 ), però pel camí m'he trobat a l'ALex!!!!!!!!!!!!!! feia taaaan taaaaaan que no el veia, i sí tan rialler i simpàtic om sempre. He recordat els bons moments que vam passar junts, les anades i vingudes de La bisbal a girona, el primer curs de història de l'art, el viatge a Astúries, els seus lios amorosos.... mare meva quins temps!!! ara ja farà quart de superior de tenora, i ves a saber, crec que serà un bon mestre.... Hem estat parlat tanta estona que, evidentment, m'han tancat les ex botigues de tot a 100 hagudes i per haver.... i he decidit anar a veure la meva àvia, que feia mesos que no la veia, i mira que amb 15 minuts ja sóc a casa seva, però resulta que sóc molt mala néta....
El pis de la meva àvia, és tot un què! Crec que des que jo recordi no han pintat mai les parets, un dia es va trencar una finestra, i "provisionalment" hi van col·locar un coixí (sí sí) i encara hi és.. la porta del menjador va passar una cosa similar, i està reenganxada amb cel·lo i d'un color esgrogueit... les parets del menjador tenen humitats ja que , un dia hi va haver un reventón del lavabo i mai es van dignar a arreglar.... la pols, els trastos acumul·lats, per no parlar de la cuina greixosa.... bé tot, fet un parrac.... no sé, no sé on aniran a parar...
La meva àvia, és una dona d'un metre 50, prima i morena ( o sigui res a veure en com sóc jo), una dona molt activa sumissa i obedient al seu marit (però feliç crec...) és una ex burgesa barcelonina vinguda a menys per culpa de la guerra civil espanyola, casada amb un home entre pagès i pastor, que van viure tota la vida d'una carnisseria que funconava molt bé... no sé com han arribat aquests extrems... no sé...
La meva àvia, m'ha explicat tan alegrament, que la setmana passada va caure a terra, es va fer sang i un cop molt fort, i va està una hora i mitja a terra sense poder moure's... i jo, amb una boca ben oberta... no entenc, van trucar al meu oncle, i ell va trigar mitja hora a venir, perquè tenia altres problemes... i el que no entenc és perquè no ens trucava a nosaltres? és com si la meva mare ( o sigui la seva filla) no hi tingués res a dir...
He marxat com sempre, amb un batibull de preguntes, de perquès, totalment contrariada...
M'ha comprat un gelat, i pensativa me l'he anat menjant, passant per carrers de la bisbal que m'havien vist créixer, on havia anat a passejar per la festa major amb els meus avis, he recordat quan tenien la carnisseria, amb una rebotiga gran amb una taula gran on els cosins i jo miràvem la televisió, hores i hores, i dinàvem i sopàvem... i jugava a fora davant de la "lecheria".... i ara no hi ha ni carnisseria de la meva àvia, ni "lecheria" ..... els carrers d'aquest poble no tenen present per mi, i cre, que tampoc futur... només hia records, passat... i un somriure d'una imma petita, de cabells rossos rinxolats, vestida amb la meva famosa samarreta de l'àcid house... esperant que l'estiu acabés... esperant créixer, esperant marxar de la bisbal esperant... quan esperar significava alguna cosa, significava créixer, i créxer significava guanyar llibertat.. i ara que ho tinc.. doncs m'agradaria tornar enrera.. ........ o qui sap.. pot ser no....
bona nit imma
Primerament he intentat buscar un "bano" negre però no n'he trobat, n'hi havien de blaus, verds, vermells... però negre cap ni un... sí mira, é suna història molt llarga la del bano, en resum em van deixar un bano negre i l'he trencat, per tots costats, i ara em toca buscar-ne un perquè em fa vergonya tornar SEMPRE trencades les coses que em deixen, he perdut bastantes amistats per això, ara no explicaré quines, però un dia que tingui temps ho faré.. Després he decidit anar al centre de la vila per mirar una ex botiga de tot a 100 ( ara és tot a 0,60 ), però pel camí m'he trobat a l'ALex!!!!!!!!!!!!!! feia taaaan taaaaaan que no el veia, i sí tan rialler i simpàtic om sempre. He recordat els bons moments que vam passar junts, les anades i vingudes de La bisbal a girona, el primer curs de història de l'art, el viatge a Astúries, els seus lios amorosos.... mare meva quins temps!!! ara ja farà quart de superior de tenora, i ves a saber, crec que serà un bon mestre.... Hem estat parlat tanta estona que, evidentment, m'han tancat les ex botigues de tot a 100 hagudes i per haver.... i he decidit anar a veure la meva àvia, que feia mesos que no la veia, i mira que amb 15 minuts ja sóc a casa seva, però resulta que sóc molt mala néta....
El pis de la meva àvia, és tot un què! Crec que des que jo recordi no han pintat mai les parets, un dia es va trencar una finestra, i "provisionalment" hi van col·locar un coixí (sí sí) i encara hi és.. la porta del menjador va passar una cosa similar, i està reenganxada amb cel·lo i d'un color esgrogueit... les parets del menjador tenen humitats ja que , un dia hi va haver un reventón del lavabo i mai es van dignar a arreglar.... la pols, els trastos acumul·lats, per no parlar de la cuina greixosa.... bé tot, fet un parrac.... no sé, no sé on aniran a parar...
La meva àvia, és una dona d'un metre 50, prima i morena ( o sigui res a veure en com sóc jo), una dona molt activa sumissa i obedient al seu marit (però feliç crec...) és una ex burgesa barcelonina vinguda a menys per culpa de la guerra civil espanyola, casada amb un home entre pagès i pastor, que van viure tota la vida d'una carnisseria que funconava molt bé... no sé com han arribat aquests extrems... no sé...
La meva àvia, m'ha explicat tan alegrament, que la setmana passada va caure a terra, es va fer sang i un cop molt fort, i va està una hora i mitja a terra sense poder moure's... i jo, amb una boca ben oberta... no entenc, van trucar al meu oncle, i ell va trigar mitja hora a venir, perquè tenia altres problemes... i el que no entenc és perquè no ens trucava a nosaltres? és com si la meva mare ( o sigui la seva filla) no hi tingués res a dir...
He marxat com sempre, amb un batibull de preguntes, de perquès, totalment contrariada...
M'ha comprat un gelat, i pensativa me l'he anat menjant, passant per carrers de la bisbal que m'havien vist créixer, on havia anat a passejar per la festa major amb els meus avis, he recordat quan tenien la carnisseria, amb una rebotiga gran amb una taula gran on els cosins i jo miràvem la televisió, hores i hores, i dinàvem i sopàvem... i jugava a fora davant de la "lecheria".... i ara no hi ha ni carnisseria de la meva àvia, ni "lecheria" ..... els carrers d'aquest poble no tenen present per mi, i cre, que tampoc futur... només hia records, passat... i un somriure d'una imma petita, de cabells rossos rinxolats, vestida amb la meva famosa samarreta de l'àcid house... esperant que l'estiu acabés... esperant créixer, esperant marxar de la bisbal esperant... quan esperar significava alguna cosa, significava créixer, i créxer significava guanyar llibertat.. i ara que ho tinc.. doncs m'agradaria tornar enrera.. ........ o qui sap.. pot ser no....
bona nit imma
0 comentarios