no sé si és llegenda o és realitat

Sempre m'han recordat que quan era petita era la nena més entremeliada de la capa de la terra ( o almenys de la bisbal) les mainaderes (o nyinyeres,.. :P) em duraven molt poc, de fet s'espantaven moltíssim al veure una nena rossa que no parava quieta... ma mare diu que només vaig tenir una que durés bastant.. que ara no recordo el nom, i una altra va ser la Mercè, havia passat dies i nits enteres a casa de la Mercè, i el que més recordo (como no!!) són els macarrons, i l'escudella menjada amb unes culleres d'aquelles que són rectes de dalt, o sigui que fan una forma com rodoneta però de dalt de tot són rectes, benu no sé... també recordo, que tenia perikitus, que encara en té, segurament renovats... i que de tant en tant els deixava anar per el pis i era molt divertit... la relació amb la Mercè va arribar a la seva fi, perquè simplement em va canviar per la meva germana, una nena més moerenta i més quieta i reservada que jo.. en fi, que feia suar menys.... de fet potser ja m'havia fet gran i preferia anar amb la bicicleta de "cross" a donar voltes per la bisbal... no sé...
Quan vaig a la Pera de tant en tant em recorden que un dia vam anar al zoo, i em dedicava a caminar per sobre el respatller dels bancs... i sempre em fa una ràbia que em repeteixin te'n recordes?¿ i jo... glups, doncs no...
Tinc pocs records, eliminu molt ràpid els records...

Avui ha fotut una calor insuportable, demà em tocarà està tot el dia a la sala del piano, la sala on fa més calor de tot el museu, visca visca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! siiiiiii siiiiiiii visca visca!!!!!!!!!!

bona nit imma