esperança.. o no?
Avui ha vingut en Pemi, un amic que feia molt que no veia i m'ha informat que segurament el juliol es sabrà el dia de les oposicions per entrar a ensneyar història de l'art a centres de grau superior de disseny i arts gràfiques... això m'ha inspirat una mica d'esperança... pensant que pot ser no està tot perdut i que pot ser podré està donant classes a un institut algun dia....... però tot és tan llunyà. taaaaaaaaaaaaaan...................Aquest divendres de Sant jordi vaig anar amb els meus amics frikis a fer volts per les rambles de girona, hi havia tanta tanta gent!!! vaig veure una rosa de color verd fluorescent!! i a la tarda va venir la meva germana emma.
En Ferran em va regalar un roser molt monu, ara el cuido i el rego, i fa roses noves i em fa molta il·lusió... la rouspi em va regalar una rosa i jo a ella :) la gent em preguntava qui m'havia regalat la rosa i jo tota cofoia deia... la rouspi!!!! jajajajaaja
Em vaig trobar en Jordi, i la veritat cada vegada el trobo més imbècil, mira que havíem sigut molt amics, i ara el trobo que realment pot ser només és un tros d'idiota, li vaig comentar que coneixia un noi que ell també coneixia, i la única cosa que se li va acudir, va ser dir que era un criajo (el noi en qüestió)... em va venir al cap, totes les coses "criajes" que havia fet ell durant tota la seva vida, i les que continuava fent.. i la veritat... en té un bon grapat!
Ultimament no aguanto a la gent que es queixa per tot i sempre, i que no aguanta que ningú més es queixi, ara resulta que empleno massa la rentadora... i quan algú la vol utilitzar està plena... mira jo ja faig pell morta perquè n'estic una mica farta... el tema de la televisió n'és un altre, no he pogut veure cap dia Dies de trasició, un programa de tv3 que considero que estaria bé mirar-lo, però bé, segurament les coses amb una mica més de nivell intel·lectual que la casa de tu vida ja no entra dins els paràmetres de persones que són llicenciades en història i història de l'art... clar clar...res que tot és una merda , i tinc ganes de queixar-me i de montar un pollo... però com que sé que sempre quedo mal parada d'aquestes coses... ja estic acostumada... porca misèria, com diuen els italians.... mossegar-se la llengua i esperar que passin els temporals... com sempre... pot ser un dia explotaré.. i com sempre que exploto la ona expensiva és tan gran que ocupa tot el que m'envolta i haig de començar de zero.. i pot ser és el que hauria de fer.. o pot ser no.... o pot ser estic parlant per parlar, però ja es tracta d'això no???au vinga doncs!!!
L'imma no es pot queixar, perquè ella no es pot enfadar, perquè ella sempre riu, perquè ella és un pallasso que a sobre actua sense cobrar i sense circ associat!!! apa vinga !!!!
Per cert dissabte vaig anar escoltar la coral de la universitat de Girona i la universitat de Vigo i va ser molt divertit, de fet m'encanta que torni a sortir el sol i que faci calor i que les roses del meu roser em saludin al matí, i a més ostres ara he pensat que he d'anar a comprar un test perquè tinguin més espai i el roser pugui créixer i tot això.....
Bona tarda imma!
6 comentarios
Manel -
quique -
esperança sempre, petons
www.elborde.tk
ruru -
si un fa el q pot , no esta obligat a mes ...
el savias aquet '''
muacckis , peton s
si l'emma llegeix aixo ,, em posara un sero amb lo de laa ortografia , ejjejeje
Turandot -
Una besada!
imma -
rouspi -