Somnis...

L'altre dia, vaig somiar que tenia gairebé 20 comentaris al blog, era malaltís, entrava des dels ordinadors de la facultat (com en aquest moment) i veia que tenia molts i molts comentaris! No penseu que era un somni agradable, ni molt menys!! tenia angoixa, de veure que hi havia un munt de gent que em llegia i a més opinava i deia la seva... molt extrany...
Ultimamanet estic recordant molt els somnis, el dimecres, vaig tenir una visita guiada al call jueu de girona, i la nit abans, vaig somiar que vivia a una casa del call, i a l'època medieval, amb bruticia pels carrers... però, jo era la que sóc ara, anava vestida dels segle XX, i clar la gent em mirava d'una manera enigmàtica...
Això de pensar que els somnis són predictius, crec que és una tonteria, ja que sempre seomio coses que em preocupen, o coses que m'inquieten... però mai coses que em passaran...o pot ser sí .. qui sap...

Bon dia imma!