centenaris... per què?
avui he anat a figueres, feia moltíssim que no hi anava, he agafat el tren, que (mira tu) ha vingut amb puntualitat suïssa ( i jo hi entenc d'aquest tipus de puntualitat, i no perquè jo ho sigui...) que fins i tot he tingut temps d'anar a fer un cafetó i una pasteta... he tingut temps per pensar, i recordar aquest estiu... segurament podré dir als meus néts, que vaig treballar a la Fundació Gala-Salvador Dalí, ni més ni menys, que per l'Any dit Dalí... i què tenia d'especial aquest any? que Dalí en el cas que sigués viu, hagués complert 100 anys? i què? valia la pena tanta parafarnàlia? no és que no m'agradi l'obra de Dalí, que de fet m'agrada (una mica) sinó, que he pogut veure i sentir des de ben aprop el mercantilisme ferotge amb l'icona inesgotable de Salvador Dalí. Sí, ja sé que el propi Salvador Dalí es va vendre com a propi producte artístic, ja sé que potser si fos viu seria carn de Salsa Rosa i de programes tipus Sardà (tot i que segurament la Gala ho hagués impedit, vés a saber), però l'extrem que s'ha arribat aquest any Dalí, fregava (i frega) a la monstruositat en nom de l'art.
Estava dreta, sense veu ni vot, vigilant les sales on suposadament Gala havia escollit passar la seva vellesa (que per Dalí sempre va ser una bellesa amb B), veient com els grups de russos, russes, anglesos, francesos, catalans, castellans....... i un llarg etcètera, tocaven, remenaven, emplenaven les sales ratllant dia sí, i dia també l'aforament limitat.. a 40ºC, superant el límit recomanat d'humitat per tots costats...
per plorar...
el que comptava ( i compte) era el número de visitants, com més millor!!! visitants que l'únic que volien, era seure en els bancs i sofàs "prohibits", donar cops a les taules, ratllar amb les ungles afilades algun quadre, saltar sobre els elefants, banyar-se a la piscina, tirar boriles al terra, arrencar trossos de plantes...
MÀRKETING, MÀQUINA DE FER DINERS....
Un rècord de visitants aconseguit, un recorregut " suposadament cultural" que han obligat a fer o sigui "que s'ha de fer" .... i a sobre tenen la barra de dir que han promocionat l'Empordà, la relació estreta de Dalí amb l'Alt Empordà, símbol de la seva joventut, i la relació estreta amb el racó del Baix Empordà síimbol de la decrepitut i decadència del geni... a i refugi de la seva musa... eeecs!
res més, no els importava res més... ni als uns (visitants, la majoria no tots) i els altres (fundacioneros)
i ara què pretendran fer amb l'Any Quixot???
n'estic farta dels anys alguna cosa...
bona nit
immma
Estava dreta, sense veu ni vot, vigilant les sales on suposadament Gala havia escollit passar la seva vellesa (que per Dalí sempre va ser una bellesa amb B), veient com els grups de russos, russes, anglesos, francesos, catalans, castellans....... i un llarg etcètera, tocaven, remenaven, emplenaven les sales ratllant dia sí, i dia també l'aforament limitat.. a 40ºC, superant el límit recomanat d'humitat per tots costats...
per plorar...
el que comptava ( i compte) era el número de visitants, com més millor!!! visitants que l'únic que volien, era seure en els bancs i sofàs "prohibits", donar cops a les taules, ratllar amb les ungles afilades algun quadre, saltar sobre els elefants, banyar-se a la piscina, tirar boriles al terra, arrencar trossos de plantes...
MÀRKETING, MÀQUINA DE FER DINERS....
Un rècord de visitants aconseguit, un recorregut " suposadament cultural" que han obligat a fer o sigui "que s'ha de fer" .... i a sobre tenen la barra de dir que han promocionat l'Empordà, la relació estreta de Dalí amb l'Alt Empordà, símbol de la seva joventut, i la relació estreta amb el racó del Baix Empordà síimbol de la decrepitut i decadència del geni... a i refugi de la seva musa... eeecs!
res més, no els importava res més... ni als uns (visitants, la majoria no tots) i els altres (fundacioneros)
i ara què pretendran fer amb l'Any Quixot???
n'estic farta dels anys alguna cosa...
bona nit
immma
1 comentario
El Pensador -