quan estàs bé

Quan passes una bona temporada i creus que tot més o menys et va bé, ja no recordes aquells dies amargs quan només feies que plorar o tenies engunies dins el pit, o bé et senties buida sense saber on anava a parar la teva vida. Quan et sents bé, et tornes una persona una mica més superficial, per el fet de no recordar els mals moments, ja que la memòria s'encarrega de borrar-ho, no ets capaç de veure les injustícies que et rodegen. El cas és que al tranformar-te en un ésser positiu no es veuen o no es donen tanta importància a certs aspectes de la vida, i fins i tot es corre el perill de transformar-te en una persona sense gaire sang a la venes, una persona no massa reivindicativa... i pot ser per aquesta raó, sempre són les persones amb més probles les que reivindiquen i intenten canviar el món. Ja sé que generalitzo molt, i faig de psicòloga de "pacotilla" però he pogut comprovar al llarg de la meva poca experiència, que sempre les persones que es fan d'associacions, que van a l'altra punta de planeta a salvar el món, que criden pel món que la millor cosa que pots fer a la vida és apuntar-te a una ONG, en el foins, són persones que tenen mnolts més problemes a casa per resoldre, que pot ser aquelles persones que viuen tranquil·lament al carib sense sabates.
Amb això no estic dient que no s'hagi d'ajudar a la gent ni res d'aicò, simplement reflexiono del meu atomatament a casa.. de fet en el fons m'estic autocriticant...

Bona nit imma ( que ja no sap ni el que es diu :P )