coses que només em poden passar a mi

sí sí, és ben veritat, si pogués em podria dedicar a fer monòlegs humorístics, típics del club de la comèdia, o vés a saber... el cas és que les coses, suposadament gracioses que me passen queden a l'anonimat, o potser a la memòria d'algú que ho ha pogut veure amb els seus propis ulls... no sé perquè, però crec que sóc l'única persona en el món que li ha caigut dues vegades, gairebé seguides, el mòbil a la tassa del wàter; que ha caigut de nassos, mentre corria per la universitat de lletres (arribant tard a classe), davant de tots els alumnes, i del professor... i també crec, que sóc l'única persona que li han quedat unes calcetes enganxades a la motxilla, passajant-les per tot Girona, i finalment, com a brodadura, fent que aquestes caiguin al terra, davant dels ulls grans com taronges dels seus companys de feina... i no se m'acut res més, que riure riure riure... i riure... total per què? millor que pensis que és una extravagàcia passatgera, no creieu???

bona nit

immma

pd: per cert, qui ha sigut el graciós que me les ha enganxat a la motxilla!!!!!?????

per terra la meva reputació!!!

3 comentarios

[imma - 16 de febrero de 2005 - 13:19]

pensador: ui, m'estimo més que quedi com una anècdota, pensant millor ejeje

osiris: mmm utilitzo el vibrador si et sembla!!! :P

[osiris - 16 de febrero de 2005 - 11:35]

juassss! això de les calces es boníssim!

i per cert, que fas amb el movil al vàter??

[El Pensador - 16 de febrero de 2005 - 05:49]

Imaginant-me les situacions descrites, se'm acudeix, que si trobes alguna companya, o company, que et vagi darrera, filmant tota l'estona, potser encara us fareu amb el premi d'algun d'aquests programes de vídeos que de tant en tant fan per televisió.