ressucità el tercer dia, i pujà al cel amb cos i ànima (després de fer alguna visita...)

Al final he hagut de comprar-me un altre mòbil, i deixar el meu súper Sagem guardat a un calaix, ja que em fa llàstima tirar-lo a les escombraries, encara he de superar el tràngul. Ara tinc un Sharp, i mira, m'hauré d'acostumar... però no em queixo noooo!!!!!!
Avui he anat a casa i el papu m'ha dit que els cotxes verds són de persones tranquiles i tradicionals... per tant s'estan pensant fer-me pagar menys de "seguro" mirar si això ha de servir d'alguna cosa , la qüestió és pagar menys!!! en ferrinssenglar va dedicar un post parlant de la renfe ( que ell en diu "ten fe" ) doncs l'altre dia, a part d'arribar puntual (quan jo anava tard) i anar en retard (quan jo hi vaig anar amb deu minuts de temps) doncs, un noi molt simpàtic (això si una mica tocat del bolet) es va posar a saltar i moure els braços, i miraculosament (perquè jo no ho havia vist mai :O) va fer parar el tren, i vam poder pujar!!!!! a vegades la fe... potser serveix d'alguna cosa... tot i que ja dic, pobre Ferrins.. per culpa del meu mòbil mig tarat, va haver d'esperar-se mitja hora, per culpa del meu tren en retard... com ho deien allò? una de cal y otra de arena??? jejeje---- no sé...

bona nit imma