Blogia
imma

moments de tot.....

Hi ha moments de tot, moments tristos. moments tensos, moments de rialles incontrolables....
Ara feia molt que no parlava de Púbol, del museu de la Gala Dalí... pot ser perquè no hi ha massa res a dir... és trist pensar que he estat cinc anys de la meva vida estudiant, per acabar fent de vigilant de sala... però en fi, també és trist el munt de gent, que està fent una feina totalment diferent del que ha estudiat. Almenys jo estic en un museu ( o això diuen). És la Segona Fundació privada on treballo, i les dues m'han demostrat ser una casa de barrets, l'aparent organització, és res més que això aparent... Fa ràbia veure, que les encarregades ni tan sols saben quants museus d'art hi ha a Barcelona, i m'ho hagin de preguntar a mi. És trist que només sàpiguen fer visites guiades basant-se amb una guia horrible... no sé, pot ser és enveja, pot ser volfria ser jo l'encarregada, i segurament ho faria pitjor que elles...

Ara he decidit no amargar-me més, fa dies que vaig al museu amb actitud renovada, tinc ganes de passar-m'ho bé, de parlar amb la gent, de no ser la típica vigilant de sala antipàtica, si s'han de posar la motxilla a l'esquena, jo els haig d'explicar el perquè!
Avui he fet dues visites guiades, i cada vegada em surten millor, fins i tot a la visita en castellà m'han falicitat... pot ser per això estic contenta! :)
A vegades si estàs enfonsada, o una mica deprimida, que algú et digui que has fet les coses bé t'anima a seguir endavant. NO, jo no sóc de les que aprenen de les apunyelades, sóc de els que s'enfonsen i no poden seguir endavant. Això em passava amb els meus mestres de violí, que si em punxaven massa em desinflava i ja no tenia ganes ni d'agafar l'arquet, ni de millorar ni tan sols tenia ganes de sommiar.... Sí, m'agrada que em facin la pilota, però penso que a tothom li agrada... i ja no sé què estic escrivint...
La pesseta em mira amb cares rares, què deuen pensar els gossos? segur que no tenen tants problemes insignificants :P

Bon dia imma!!!

3 comentarios

Turandot -

Eiii que bé, t'han felicitat per la visita en castellà, amb lo preocupada que estaves fa dies, molt bé!!!
I clar que tothom necessitam un cert reconeixement, som humans, segur que ho fas molt bé
Una abraçada

rouse -

Ànims!
després de la xerrada d'ahir... les coses les veig d'una altra manera! ànims, s'ha de tirar endevant! Un petó de compi!

emma -

jo sempre m'ho pregunto.
què fem mirant una pantalla d'un ordinador? o la tele? estirats mirant fixament un lloc i encara ens riem d'ells [animalets domèstics{el que som nosaltres}] quan miren a "l'horitzó" sense fer res.
som iguals.
ho has provat això de mirar el res?
la pesseta, per cert, està de mala llet.