imma

Són les 23.11, en el rellotge del meu ordinador ( o sigui potser és més aviat o potser és més tard) però m'és igual, acabo de tornar de figueres, del curs de cançó tradicional... i no estic cansada, ni esgotada, ni decepcionada, ni totes les coses dolentes que sentia els meus últims dies de classes de música "clàssica"... no, la qüestió no és que no m'agradi la música "clàssica",la veritat és que m'encanta, sobretot la Barroca, tot i que la Romàntica també té el seu "feeling"mmmm.. aaah quin gust!, però la metodologia emprada (almenys els mestres que vaig tenir jo) en música clàssica, van fer que avorrís, i no només això sinó que quedés farta de la música (en majúscules) primer vaig deixar de tocar el piano, després el violí, i durant dos anys no vaig tocar cap nota, CAP! ... després, per casualitat em van arribar uns fulletons de l'Aula de música Tradicional, i m'hi vaig apuntar, traient la pols al meu petitonet violí, i retornant a les classes de música, a Figueres i també a la facultat... i saps? vaig tornar a sentir-me Imma... he après a tocar de memòria, a improvitsar, a sentir-me còmode amb l'instrument... i ara amb les classes de cançó, crec, que estic redescobrint la meva amagada vocació de cantant... sí, crec que tinc una veu maca, encara que em fa molta vergonya cantar i mostrar-la.. tinc un registre que pot anar del greu a l'agut, sense massa esforços.... però això de moment, només ho sabia el telèfon de la meva dutxa i els seients del meu cotxe...

Vull sentir-me imma cada dia!!!

bona nit immma!

--pd: el post (o el que sigui) anterior, era un invent d'escriptura automàtica... tot el que se'm passava pel cap sense intentar raonar-ho...per tant... no cal que es busquin segones intencions... o potser sí? qui sap....