imma

Hi ha moments de tot, moments tristos. moments tensos, moments de rialles incontrolables....
Ara feia molt que no parlava de Púbol, del museu de la Gala Dalí... pot ser perquè no hi ha massa res a dir... és trist pensar que he estat cinc anys de la meva vida estudiant, per acabar fent de vigilant de sala... però en fi, també és trist el munt de gent, que està fent una feina totalment diferent del que ha estudiat. Almenys jo estic en un museu ( o això diuen). És la Segona Fundació privada on treballo, i les dues m'han demostrat ser una casa de barrets, l'aparent organització, és res més que això aparent... Fa ràbia veure, que les encarregades ni tan sols saben quants museus d'art hi ha a Barcelona, i m'ho hagin de preguntar a mi. És trist que només sàpiguen fer visites guiades basant-se amb una guia horrible... no sé, pot ser és enveja, pot ser volfria ser jo l'encarregada, i segurament ho faria pitjor que elles...

Ara he decidit no amargar-me més, fa dies que vaig al museu amb actitud renovada, tinc ganes de passar-m'ho bé, de parlar amb la gent, de no ser la típica vigilant de sala antipàtica, si s'han de posar la motxilla a l'esquena, jo els haig d'explicar el perquè!
Avui he fet dues visites guiades, i cada vegada em surten millor, fins i tot a la visita en castellà m'han falicitat... pot ser per això estic contenta! :)
A vegades si estàs enfonsada, o una mica deprimida, que algú et digui que has fet les coses bé t'anima a seguir endavant. NO, jo no sóc de les que aprenen de les apunyelades, sóc de els que s'enfonsen i no poden seguir endavant. Això em passava amb els meus mestres de violí, que si em punxaven massa em desinflava i ja no tenia ganes ni d'agafar l'arquet, ni de millorar ni tan sols tenia ganes de sommiar.... Sí, m'agrada que em facin la pilota, però penso que a tothom li agrada... i ja no sé què estic escrivint...
La pesseta em mira amb cares rares, què deuen pensar els gossos? segur que no tenen tants problemes insignificants :P

Bon dia imma!!!

Sempre havia sentit a dir que fer Magisteri era una diplomatura molt fàcil i que es podia treure sense cap esforç, i que ui!! que ve que viuen els de magisteri!!! Dons és Mentida!!!!!!!! mentida, perquè crec que vaig treballar molt menys durant els cinc anys que vaig fer d'història de l'art!!
Estic estressadíssima!!! tinc mil i un treballs, amb mil i un grups diferents!! i a sobre, sovint no ens posem d'acord i és un merder de cal déu!!! quin cacau!!!
A sobre no sé com m'ho faig que sempre acabo fent de coordinadora.. o sigui, tu fes això, tu l'altre, tothom preguntant què ha de fer, si el que ha fet està bé, com si fos la profe.. bé com si fos el que sóc la coordinadora... ais no sé pas com acabaré...kin estreeess!!!
A més si l'any que ve em vull preprara les opos.. pot ser hauré de deixar algunes assignatures i mirar de fer magisteri amb més anys.. aisss... kin paaaaaaaaaal

Bé, res doncs vaig a dinar que he kedat altre cop a la tarda per fer el programa del kids pix! aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah

Sort de la mama :Pmerci

bon dia (plou mooltiiiiiiiiiiiiiissim!! aaaaaaaaaaaah
Imma

eterna pregunta... qui sóc realment?ò què sóc? a vegades no em conec... Com puc intentar ser jo mateixa si no sé qui sóc? Com puc actuar normalment si no sé qui sóc?
sovint descobreixo parts noves de mi, que m'agraden.. i moltes d'altres que no m'agraden gens... Sempre m'estic redescobrint... suposo que si no fos així.. no seria la vida...

Buuuf quants tòpics!!!

Ahir em va trucar en Ferrran dient que vindria avui en comptes de divendres , com fa sempre. Resulta que la seva mare necessitava un acompanyant per anar a un sopar a l'escola de la germana petita de'n Ferran. En Ferran té una germana de 14 anys que va a les Alzines.. (col·legi de l'Opus, només de nenes, que van totes amb uniforme de faldilletes de quadrets vermells...) La veritat és que no m'imagino gens, però gens ni mica, en Ferran enmimg dels pares de pijaria rancia d'aquesta escola...
A veure, jo no tic res en contre de les Alzines, però, personalment maaaaai dels maais hi portaria cap filla meva. Em pregunto, com pot ser que amb el que s'ha hagut de lluitar per una educació coedueducativa, amb les lluites que encara hi han per desvetllar el currículum ocult que descriminen a les dones i a les minopries ètniques... com pot ser que encara hi hagin escoles d'aquest tipus??i a sobre amb concerts de la generalitat+ Bçe, deixem=ho est÷a, ara nomçes em vull imaginar i riure per sota el nas, en Ferran assegut a una taula envoltat de pares de l´Opus... jejejeje
no sé què ha passat en el teclat però sç han canviat els accents i les coses de lloc...
aaaaaaaaaaaaahh
Bé vaig a fer feina que no acabo res...

Bona tarda... miss Imma 2004 :P

Se’m tanquen els ulls, encara no entenc com en ferran pot despertar-se al matí tan panxa content, jo tardo segles a despertar-me, fins i tot estic a mig dia i encara arrossego son de la nit... A mi m’agrada la nit, i m’agrada el matí per dormir. M’encanta dormir, si pogués dormiria cada matí fins ben tard! I la tarda me la passaria mirant la tele o fent qualsevol cosa ben improductiva. Però no, estic a la facultat davant del teclat amb mil treballs per fer, ben cansada, em pesen els ulls, tinc molta son! Ara si tingués un llit m’adormiria, i si tingués en ferran m’adormiria abraçada a ell, i somriuria i em diria hola maca, amb veu molt tendre com fa sempre ell. Perquè a vegades arribo tard a dormir i en comptes d’enfadar-se perquè al obrir el llum de l’habitació el desperto, es posa a somriure i em diu que m’estima, i això em fa sentir tan bé! No sé com explicar-ho, M’agrada valorar les petites coses, i veure que sóc afortunada, que m’estimen i que estimo, i que després de molt temps sentint-me sola ara fa temps que gairebé mai m’hi sento. Ell significa molt per mi, és el meu millor amic, el meu ninu, el meu nen, i jo per ell també sóc molt...

Que nyonya que estic avui, però ja se sap... Quan veus que tens un roser preciós que fa roses noves cada dia, i que és de color vermell com de vellut.....
Bona tarda imma!!

surt , surt surt!!!! surt de mi!! mals pensaments!! d'aquells dolents d'aquells destructius, d'aquells que no vull tenir suuuurt suuuuurt!!!!!!!!!

bona nit imma

- Un dia vaig veure pondre's el sol quarantatres vegades!
I al cap d'una estoneta afegies:
-És que quan s'està molt trist, agrada de veure postes de sol...
- Així, doncs, ¿el dia de les quaranta-tres vegades. n'estaves molt, de trist?
Però el petit príncep no va respondre.

El Petit príncep. Antoine de saint-euxpéry.

Bona nit imma

Amagada darrera d'una roca, mirava el mar, esperant que vingués una sirena. De fet ella ja no creia en sirenes, ni en fades, ni en bruixes, ni en senyors del sac, ni res de tot això, però tot i així aquell dia va decidir creure-hi. La seva germana li havia explicat que hi havien sirenes al mar, i l'havia de creure. Però com devien ser les sirenes? la seva germana havia dit que eren petites, i tenien cua de peix, (evidentment) i els cabells llarguíssims de diferents colors. Ella continuava creient, però sabia que res de tot això era veritat. Realment l'espuma del mar no eren espurnes de sirenes. De fet, tot era molt més complicat del que sempre havia cregut que seria. Quan estava pensant tot això, va sentir el crit de la seva àvia a la llunyania, si nineta sí, ja se sap, les coses van així, fa poca estona creia en sirenes i ara ja no... no existeixen...
Shhhhhhhhhh pot ser sí.... shhhhhhhhhhhhhh

Bona tarda imma

Es tapava els ulls amb les dues mans, i al no veure-hi res, ta sols la foscor, creia que els altres tampoc la veien...
-On és la nena?- li deien en veu dolça, gairebé hipòcrita - Pàpuuus, pàapuuus, la nena no hi és? , on és la nena? - Seguidament es destapava la cara, i veia com tot de cares se li havien acostat somrient, era el centre d’atenció, qualsevol cosa que feia era elogiat i aplaudit. I continuaven – I que rossa, i que maca, i que simpàtica!
Però el temps va anar passant, i els elogis es van transformar en exigències, els aplaudiments en frases seques, i fins i tot, va arribar un moment, que quan es tapava els ulls amb les dues mans continuava veient foscor, però la sorpresa era que quan es destapava, sovint la claror no aclaria els dubtes ni les pors, ni les exigències, perquè aquest temps ja havia passat i no podria tornar enrera...

- Pààààpuuuuuus, Pàaaaaapus.... quina nena més maca.....


Bona tarda imma

Ets present, viu-lo!

Bona nit imma

No sé com anirà aquest estiu, castigada tot ell al museu de Púbol.. massa mal de caps m'està donant la veritat.... potser, com diu en Ferran, sóc una exagerada i en faig un gra massa de tot plegat.. però el que sí que és veritat és, que molt sovint em sento com l'últim mico de tot arreu.. No, ja sé que no és veritat i que aquesta sensació només la tinc de tant en tant, i sé ben bé que només és fruit del moment, però sovint aquests moments són molt estressants i em desequilibren…
Avui al final no he anat a la Pera, hi havia d’anar, però entre que em fa mandra, haig d’acabar treballs, i a més demà hi haig d’anar per força per el famós contracte… que al final ja no sé si serè treballadora, o si seré un reforç o QUÊ CONY SERË!!!!! Això sí potser aquesta vegada no callaré… Sí sí.. sempre dius el mateix i sempre acabes callant i fent el que et manen…i pobre de tu que et queixis!! Pobre de tu!! Pobre de tu!!!! ........................................................................................................Si sempre m’estic queixant.. de fet siem canvien l’horari a les 6.30 ja estaré al carrer, i el diumenge tindré festa i al tenir festa podré anar a fer volts amb en Ferran.... o simplement descansar estirada algún racó amb aire condicionat.... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Busca el costat positiu de les coses i intenta disfrutar del que tens.. i vinga plus...

Bona tarda imma

On sou somnis perduts? .............

..........................................Al despertar desapareixen.

ziiiiiiiiuuuuuuuuuuuuuu.....................

..........On sou somnis perduts?.............................
........................................no ens busquis....

Perquè??????????????.....................
...............................................perquè no som. Som somnis perduts.....
i????.......................................
.............................................no ens podràs trobar......

ja ho sé.....

Bon dia imma